Fundació Julià Reig, 20 anys de projectes

La Déborah Ribas, presidenta, i la Maria Martí, directora, són l’ànima de la Fundació Julià Reig, que acaba de complir el seu 20è aniversari. Una trajectòria plena de projectes que s’han materialitzat en realitzacions per als ciutadans del país i també en projectes humanitaris.

Uns primers 20 anys plens de projectes…

Déborah Ribas: Estem molt contents per la feina feta, el balanç és molt positiu, sobretot perquè hem estat completament fidels als objectius inicials de la fundació i ens ha anat molt bé per establir els criteris de selecció dels projectes. Hem fet gran quantitat de coses i molt diverses, i hem assolit el que havíem volgut en un principi: impulsar projectes i deixar-los anar. Són projectes que un privat sol no pot assumir, l’estudiem i el valorem per si és prou interessant, l’ajudem a engegar-lo i després ens retirem, perquè ja s’ha fet el més difícil. No hem volgut mai eternitzar-nos en cap projecte, mira, quan van engegar el concurs Caballé, ens vam comprometre per cinc anys, i en no prendre ningú el relleu, ens vam retirar.

Maria Martí: Un altre projecte que exemplifica la nostra filosofia és l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), que vam impulsar nosaltres i que ara és una fundació privada autònoma que té com a objectiu la recerca aplicada en projectes relacionats amb la sostenibilitat social, econòmica i ambiental d’Andorra.

Déborah Ribas: “Hem assolit el que havíem volgut en un principi: impulsar projectes i deixar-los anar”

Quin paper hi té l’Òscar Ribas?

M.M.: Ell va ser l’impulsor i el fundador de la Fundació Julià Reig. Vam estar un any treballant i preparant els estatuts, que reflecteixen a la perfecció la filosofia i la manera de fer d’Òscar Ribas.

I com és que es va triar el nom de Fundació Julià Reig?

D.R.: Ho va triar el meu pare… va ser un homenatge al seu oncle, una de les persones que va impulsar l’Andorra moderna. Ja coneixes la trajectòria del meu pare, primer cap de Govern, després la Constitució i ara ens queda Europa… Sempre ha estat un home molt inquiet i pendent de l’evolució del país.

Heu tirat endavant molts projectes, si n’haguéssiu de triar un, per quin us decantaríeu?

D.R.: Això és molt difícil… Si t’he de parlar a nivell personal, et parlaré del Museu del Tabac, ja que vaig dirigir el projecte des de la seva creació fins a la inauguració. Hi he tingut una gran implicació, vaig tenir la sort de comptar amb l’equip ideal per a aconseguir el resultat final, que ha estat molt fantàstic. Si t’he de parlar dels projectes en general, em referiré als dos que tenim en l’àmbit de la cooperació internacional, els “Muntanyencs per a l’Himàlaia” i “Música per viure”, dos grans projectes molt gratificants. També són importants els estudis per millorar la vida dels infants i adolescents d’Andorra.

M.M.: Jo soc incapaç de triar un projecte… Perquè tots sense excepció han comportat molts esforços fins a consolidar-los. Treballem tots els projectes amb persones o institucions, aquesta és una gran aportació que fa la fundació a la ciutadania, un altaveu dels problemes que preocupen els habitants del Principat.

Fundació Julià Reig Andorra
Foto: McGrau
Quantes persones hi treballeu?

D.R.: Només nosaltres dues… De manera puntual, comptem amb col·laboracions externes, perquè no és bo carregar-se de personal. Cada projecte ha de funcionar per ell mateix. Des de l’empresa familiar, Reig Patrimonia, col·laborem amb el que podem, sobretot per temes comptables i administratius, és una assistència puntual.

Com us arriben els projectes?

M.M.: Podem venir per diferents vies, el patronat pot fer una proposta si sap d’algun projecte interessant, o a través de persones que ens venen a proposar idees. Per exemple, els horts socials va sorgir d’una proposta interna, els projectes de cooperació, també, així com l’OBSA. D’altra banda editem llibres, ja en portem prop d’una trentena, que provenen principalment de propostes externes.

Qui forma el patronat?

D.R.: La família Ribas i un representant de Reig Patrimonia.

Quin perfil tenen els projectes que accepteu?

D.R.: No hi ha un perfil definit, han de tenir un interès per a Andorra, això està clar!

Maria Martí: “Estem molt satisfets de l’acceptació que ha tingut el Museu del Tabac, ha despertat gran interès, tant aquí com a fora”

Quins projectes teniu en cartera?

M.M.: Ara acabem de presentar un estudi sobre la inclusió sociolaboral, estem treballant en un tema sobre la dona, amb un estudi proper sobre els actors de la problemàtica, per veure-ho des d’una perspectiva diferent. També tenim les beques Esade, de cara als joves, perquè per a nosaltres, la formació és una qüestió important. Els dos projectes de cooperació internacional també estan destinats als infants i als joves, perquè és a través de l’educació que un país progressa.

I pel que fa al Museu del Tabac, quins són els projectes?

M.M.: Estem molt satisfets de l’acceptació que ha tingut el museu, ha despertat gran interès, tant per part del públic andorrà com del forà. Comencem a ser coneguts més enllà de les nostres fronteres, fins i tot ens arriben propostes d’organismes estrangers. Fa 15 anys que vam obrir i els resultats són excel·lents.

D.R.: Tenim preparades noves exposicions, que ja anirem anunciant i que esperem que tinguin tanta acceptació com les que hem fet últimament. Ara ja estem treballant de cara al 2022, perquè el 2021 també el tenim tancat… És una feina fantàstica i molt agraïda.

Quin pressupost teniu?

M.M.: Tenim un pressupost global de 700.000 euros anyals. Aquí hi entra el funcionament del Museu del Tabac, un percentatge important del pressupost. Hi ha la directora i quatre guies que hi treballen en permanència.

Més info