Marc Riba, la llavor d’un gran pilot que no es pot deixar perdre

Marc Riba és un pilot amb una gran projecció dins del món del trial, però ha vist truncada la seva carrera en el món de la competició, no per les seves aptituds, sinó per problemes econòmics. Amb quatre campionats d’Espanya i 5 de Catalunya, una de les grans promeses del trial espanyol ha hagut de baixar de la moto per a fer de motxiller. Ara espera un cop de sort per a poder comptar amb recursos i tornar a pujar a una moto i lluitar amb els millors, que és el que millor sap fer. Dona Secret ha pogut entrevistar-lo, amb motiu de la prova del Mundial de Trial que es va disputar a Sant Julià de Lòria el passat cap de setmana, 19 i 20 de setembre.

Text: Josep Segura · Fotos: Josep Segura / Marc Riba
Quan va néixer la teva passió per les motos i com es va produir aquest idil·li?

El meu pare em va portar a un trial de les nacions a Seva, l’any 2000, quan només tenia dos anys. Ell va pensar que al cap d’una estona voldria marxar, però no va ser així, ja que el que no volia marxar vaig ser jo. A menys, és això el que em va explicar el meu pare. Després, quan tenia 4 anys em van regalar la primera moto i des de llavors m’ha agradat sempre. De fet, malgrat que l’any passat no vaig competir, segueixo lligat al trial.

Recordes la teva primera moto?

Va ser una Clipic 50 i tinc alguna foto, però la moto ja no la tinc.

Vas començar a competir amb un permís especial, ja que només tenies 4 anys i l’edat mínima era de sis. Coneixes algun altre pilot que hagi començat a aquesta edat o ets rècord Guiness?

No, hi ha molts nanos que comencen ara amb elèctriques amb 2 i 3 anys, però és cert que a l’època no era normal, però malgrat que l’edat mínima era de 6 anys, ens vam presentar a una cursa amb 4 anys i el malaguanyat Ricard Pinet ens va donar l’oportunitat de competir.

Amb només 4 anys, eres conscient del que estaves fent?

No, però al meu pare sempre li ha agradat molt aquest món i va ser ell qui em va animar a competir, així que, malgrat no ser conscient, sí que era el que m’agradava.

Vas debutar l’any 2004 al Campionat de Catalunya, el 2009 va ser al Campionat d’Espanya i el 2012 ja formaves part de l’equip oficial OSSA. Suposa un gran canvi passar a formar part d’un equip oficial?

El 2011 vaig tenir la sort de trobar l’ajuda d’un company que coneixia al director d’OSSA i, juntament amb el triomf al campionat d’Espanya cadet, em va obrir les portes. Llavors em va proposar formar part de l’equip, que estrenaven moto nova, una 125, i van confiar en mi per a potenciar-la. Això em va ajudar molt a evolucionar en aquest món. Quant a la resta, òbviament, vàrem canviar l’autocaravana per l’hotel, comptaven amb més economia i també amb el suport una gran fabrica al darrere.

El teu pare et seguia donant suport?

Sí, malgrat que sempre hi ha un punt d’inflexió en el qual has de fer un pas enrere, ja que portes tota la vida ajudant, fent de mecànic, de motxiller; però sempre arriba el dia en què t’has de quedar fora de la zona. Però sempre ha estat al meu costat.

 Has guanyat 4 Campionats d’Espanya de Trial i 5 de Catalunya, en diferents categories. Amb tants èxits, recordes algun d’aquests que t’hagi fet més il·lusió?

Sí, em ve al cap el meu primer campionat d’Espanya de cadets, que vaig guanyar un 15 d’abril, coincidint amb la data del meu aniversari, així que destacaria aquest.

Saps la quantitat de victòries que atresora el teu palmarès?

No, la veritat és que no!

També has estat en equips molt potents com ara Beta i GasGas, malgrat que de manera semiprivada. Què et va aportar aquesta experiència?

Vaig estar en l’equip Stihl, de RTS, i les fàbriques l’ajudaven i li feien bons preus; però haig de dir que amb OSSA i Beta, vaig estar també amb l’equip RTS, però amb Gas Gas va ser una ajuda més directa i amb l’ajuda de l’Albert Casanovas i tot l’equip, puc dir que va ser una experiència brutal. Poder estar a dins d’un equip professional, malgrat que no sigui a primera fila, és molt fort i em van tractar com a un més.

El 2016 fitxes per l’equip oficial TRS i suposo que les expectatives comencen a canviar, et vas plantejar objectius més ambiciosos?

Sí, vaig deixar els estudis i em vaig centrar al màxim en el món del trial, per veure fins a on podia arribar en el món del trial. De fet, el 2017 va ser el meu millor any al mundial, ja que vaig aconseguir tres podis i una victòria, a la República Txeca, també a Andorra vaig aconseguir una tercera posició. Però aquests èxits van ser gràcies al fet de poder comptar amb una persona que m’ajudava en els entrenaments diàriament i en les curses. Això em va demostrar que per aquest camí, i amb més anys d’entrenament, podia haver arribat a lluitar amb els millors. Però, no vaig poder tenir motxiller a temps complet per motius econòmics.

A on entrenes de manera habitual?

Soc de la Plana de Vic, d’Osona, i per allà hi ha diferents llocs on puc entrenar, sobretot a Tona, que hi ha una àrea de trial i després tenim Taradell, Sant Joan de les Abadesses, Castellolí i també Igualada. Molt moviment.

Quan decideixes deixar de competir com a pilot?

Deixo de fer el Mundial l’any 2018, però el 2019 vaig fer l’europeu i el campionat francès amb lajuda de TRS. A finals del 2019 és quan prenc la decisió d’abandonar el trial com a pilot, però sense desvincular-me d’aquest esport, ja que vaig optar per fer de motxiller. Per què?, és una qüestió econòmica, ja que no podia suportar les despeses que comportava competir al més alt nivell i això va fer que TRS es decantés per altres pilots amb més possibilitats econòmiques.

Creus que podria sorgir alguna oportunitat perquè tornis a pilotar novament?

Tenint en compte que ho vaig haver de deixar per motius econòmics, és clar que, si es presenta l’oportunitat i pogués tornar per fer-ho amb garanties de poder lluitar per bons resultats, segur que ho faria, qualsevol pilot en les meves circumstàncies, també tornaria.

Què faria falta perquè una promesa com ets tu, s’acabi convertint en el successor de grans noms del Trial com ara Tarrés, Bou, Raga, etc.?

Moltes hores d’entrenament, ells estan a dalt de tot perquè s’hi dediquen més que ningú i el viuen amb més intensitat que la resta de pilots, però, malgrat tenir-ho tot, no deixen de lluitar constantment. Aquesta temporada faig de motxiller per a un pilot noruec, que viu a casa de l’Adam Raga i cada dia anem a entrenar amb ell i veus que cada dia es deixa la pell per millorar.

Quin és el pilot que més admires?

Adam Raga com a exemple de sacrifici, però Toni Bou fa molts anys que està guanyant i també compte amb la meva admiració.

Quina opinió et mereixen les motos elèctriques?

Fins ara ho veia molt des de fora, però vaig tenir l’oportunitat de veure una en una festa de TRS i em va sorprendre la capacitat que tenia per fer les mateixes zones que nosaltres amb les de benzina. No les he provat, però cada dia estan més a prop de les nostres.

A banda de les motos, també has practicat hoquei patins, com és que compaginaves els dos esports?

El meu pare em va influenciar el món de les motos, però la meva mare és professora d’educació física i sempre ha cregut que practicar un esport d’equip ens ajudaria molt, tant a mi com al meu germà. I, com de petits no fèiem res entre setmana, era una manera de fer esport i mantenir-nos físicament bé. També el meu pare havia fet hoquei de petit, però no sé per què va ser aquest esport i no bàsquet o qualsevol altre. Malgrat que, de tant en tant el trobo a faltar.

Ara practiques algun esport més o només les motos?

No, però sí que m’agrada sortir en bici i fer rutes amb altra gent.

Quan no fas trial, tens alguna altra ocupació o hobby?

No, només la bici.

Quin és el teu somni?

Si no puc seguir competint, continuar vinculat a aquest món, és el que m’agrada i és el que desitjo. Tant és si és de motxiller, ajudant o qualsevol altra activitat, però que estigui el més  a prop possible del pilot.

Què li diries a la gent o als fabricants que et podrien donar una oportunitat?

Ja he demostrat que, sense tenir les condicions adients, he pogut estar al davant en el Mundial de Trial 2. Així que, si quan he tingut el suport i l’ajuda d’un motxiller, he pogut estar al davant, fent podis i victòries, què hauria passat si hagués pogut tenir aquest suport sempre?

andorra a taula