Quatre relats de dones de muntanya

Quatre dones. Relats de la foscor i diferents visions a través de l’anècdota. Moments delicats en la literal obscuritat. L’estima per la natura i l’exigència dels reptes i de la competició també poden conduir a experimentar instants de foscor i de llum.

Fotos: PETZL 

Un nexe d’unió, la muntanya. Núria Picas, campiona del món d’ultra trails; Núria Burgada, muntanyenca i mare de Kilian Jornet; Stefi Troguet, alpinista i himalaista; i Míriam Marco, primera dona espanyola guia d’alta muntanya. Totes quatre, dones de muntanya, practicants d’esports a la natura, han coincidit en el llançament de la revolucionària llanterna frontal IKO de la multinacional Petzl i han exposat quins són els seus projectes de present en plena crisi sanitària de la COVID-19 i quines aspiracions de futur tenen. Els boscos de La Molina (Cerdanya) han recollit els testimonis sobre les seves experiències en l’obscuritat.

Com van ser les nits per a la mare de Kilian Jornet mentre esperava rebre notícies sobre l’ascensió del seu fill al cim de l’Everest? “Van ser nits realment molt dures. Va arribar un punt que em vaig posar al llit perquè dreta no sabia si aguantaria, se me n’anava el cap. Estava sola a casa i no parava de buscar informació per tot arreu. Vaig arribar a contactar amb gent que no sabia ni qui eren, fins i tot amb una persona que en aquells moments estava en un dels camps base li demanava si tenia notícies del Kilian. Després vaig saber que aquesta persona era invident i jo li estava demanant si havia vist el meu fill… Encara se’m posa la pell de gallina recordant aquelles hores que vaig passar”, relata Burgada.

Núria Picas també reconeix haver tingut més d’una anècdota en la literal foscor. En recorda una a l’Ultra Trail del Montblanc on la corredora de curses de llarga distància va passar moments d’angoixa just quan iniciava la travessa i se li va encendre l’indicador de la bateria de la frontal. “En una ultra trail ho has de tenir tot molt ben estudiat i calculat i vaig passar-ho molt malament pensant que em quedaria a les fosques”. Per a l’ultra fondista, les nits a la muntanya són “un moment íntim i crucial en el qual perceps més l’entorn encara que no el puguis veure i tot pràcticament desapareix. Has d’estar ben preparat”. 

L’alpinista andorrana, Stefi Troguet, ha explicat que el seu moment més fosc va ser al Matterhorn. “Em vaig quedar tres dies atrapada en aquella muntanya amb un company. Ens vam perdre. No vam respectar els timings i ens va entrar molt mal temps. Vaig pensar que era el final i vaig trucar a la meva família per acomiadar-m’hi. Encara no sé com, però vaig poder sortir d’allà i un cop vam trobar el refugi, vaig veure la llum”.

EL CONFINAMENT, NOVES VISIONS DE FUTUR

L’emergència sanitària i l’aturada amb el confinament han accelerat nous plantejaments pel que fa als reptes de present i de futur de la Núria Picas i l’Stefi Troguet en la seva relació amb la muntanya. La campiona del món d’Ultra Trail ha admès que ha finalitzat una etapa i que té altres plans que vol posar a la pràctica. “Reptes a la muntanya, en alçada, amb alpinistes i escaladors de renom”, ha desvetllat la manresana.

Per la seva part, l’escaladora andorrana vol assolir els 14 vuit mils sense el suport d’oxigen. Ara com ara, ja ha aconseguit assolir dos cims (Nanga Parbat, 8.126m, juliol 2019; Manaslu, 8.156m, setembre 2019). Durant el període de crisi sanitària ha aprofitat per fer tecnificació i quedar-se als Pirineus i als Alps. El confinament “ha estat molt productiu. Ens hem de reinventar i saber adaptar. Quan sigui possible marxaré al Karakorum a l’Himàlaia. Ara mateix, ha afirmat, “ha estat un any molt dur en el món dels 8 mil, no només pels alpinistes si no també per a tota la gent que s’hi dedica com els guies o portejadors”. I hi ha afegit: “Moltes famílies viuen d’això al Nepal o al Pakistan i la seva activitat ha quedat completament aturada”.

Els rols a la muntanya estan canviant. Les noies que pugen estan modificant la percepció que es té de la dona desenvolupant una feina com ara la de guia d’alta muntanya. Nascuda a Barcelona, Míriam Marco ha estat la primera dona a Espanya en aconseguir el títol com a tècnica esportiva superior en alta muntanya (UIAGM). Marco pot exercir de guia en qualsevol indret de tot el món, amb qualsevol dificultat i altitud. De fet, una de les seves darreres feines va ser just abans del confinament en una missió pel CSIC a l’Antàrtida amb biòlegs i meteoròlegs que investiguen les glaceres. “Els vam ajudar que agafessin mostres en nunataks (pics muntanyosos rodejats d’un camp de gel) i que ho fessin en condicions de seguretat”. Marco actualment resideix a Benasque després de viure una llarga temporada a la Vall d’Aran. Entre els seus projectes que per ara són somnis de futur: “Escalar a Groenlàndia i travessar el Karakorum amb esquís. Però fer-ho per mi, sense donar explicacions a ningú, sense entrar en el joc dels reptes esportius”, ha destacat.

Els frondosos boscos de la Cerdanya han estat fa uns dies el paratge escollit per Petzl per reunir aquests quatre perfils de forta personalitat, anècdota diversa però de valors afins. L’objectiu: preparar la promoció de la seva nova frontal IKO. En les seves dilatades i prometedores trajectòries hi consta un passat ple d’experiències amb llums i ombres, i un futur que no tindrà̀ cap altre escenari escollit que la muntanya.

andorra a taula