El debat sobre la sostenibilitat de les pensions a Andorra es trasllada a les urnes el pròxim 17 de juny amb el repte de capgirar el rumb d’un sistema que aboca molts jubilats a perdre poder adquisitiu. Parlem amb el candidat titular de la branca de jubilats, Josep Garcia Nebot, i el seu suplent, Ramon Maria Oliva Cuscullola. La seva proposta per garantir la sostenibilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) implica reactivar els seus dos motors, d’una banda apujar gradualment les cotitzacions i d’altra, millorar la rendibilitat del fons de pensions.
Després de 28 anys a la direcció d’Andbank i d’haver gestionat patrimonis, entre altres responsabilitats, hi ha qui es pot preguntar fins a quin punt coneix la realitat de moltes persones que han d’arribar a final de mes amb una pensió ajustada. Què els respondria?
Fa uns mesos vaig començar a resoldre un parell de problemes concrets i la realitat que he anat trobant m’ha preocupat profundament. La situació de molts pensionistes és molt dura i s’ha de revertir com més aviat millor. Faig un pas endavant per ajudar i cooperar en prendre la direcció correcta i aconseguir entre tots un model que funcioni amb autonomia.
En el seu programa parla de la pèrdua de poder adquisitiu en el moment de la jubilació i destaca una dada molt significativa, a Andorra, la pensió representa aproximadament un 33% dels ingressos que es percebien durant la vida laboral, una xifra força inferior a la d’altres països veïns. Des de la seva experiència en gestió i control de riscos, quina creu que hauria de ser la primera mesura per començar a corregir aquesta situació?
El nostre fons de pensions és com un vaixell que perd velocitat perquè els seus dos únics motors estan avariats. El primer motor són les cotitzacions insuficients; el segon, el baix rendiment del fons de pensions. No cal buscar més excuses: la primera mesura és posar en marxa tots dos motors alhora.
«El fons es gestiona amb una prudència excessiva, com si tothom tingués 75 anys i oblidant els més joves»
Al vostre programa proposeu ‘promoure l’increment gradual de les cotitzacions’. A ningú li agrada que li toquin el sou ni a cap empresa li agrada pagar més. Per què és indispensable duplicar el 12% actual de cotització si volem que els joves d’avui tinguin una pensió demà?
És el primer motor. L’actual 12% se n’ha de pujar perquè la nostra esperança de vida és de les més altes del món, 84 anys. Espanya, Franca i Itàlia aporten entre el 24% i el 33% per finançar les seves pensions. S’està proposant un increment progressiu fins al 21%, però cal arribar al 25% amb una participació molt més activa de l’Estat per no carregar només empreses i treballadors.
Afirmeu que la rendibilitat del Fons de Reserva de Jubilació d’Andorra IPC + 1,61% al llarg dels darrers 15 anys està per sota de països com Canadà, Dinamarca, Països Baixos, Finlàndia, Suècia o Noruega. Com a expert en fons d’inversió, què s’està fent malament amb els diners dels andorrans i on s’haurien d’invertir per obtenir més rendiment?
És el segon motor. El fons es gestiona amb una prudència excessiva, com si tothom tingués 75 anys i oblidant els més joves. Cal adaptar les inversions a l’edat de cada grup de població. No volem copiar ningú, sinó fer les coses com cal i adaptades a la realitat per treure el rendiment adequat.
Diu que una part molt rellevant dels pensionistes que cobren més del salari mínim, se’ls ha congelat la pensió en nom de la ‘solidaritat’ i de la “sostenibilitat del sistema de pensions”, però vostè afirma que actualitzar-les segons l’IPC seria ‘irrellevant’ per a les reserves. S’han utilitzat aquests dos conceptes de forma demagògica per retallar drets?
Des del 2012, les congelacions discriminatòries de les pensions afecten uns 1.500 jubilats. Segons el cas, acumulen entre 1 i 14 anys de congelació en algun moment d’aquest període i això s’ha de resoldre de forma retroactiva. Conceptes com els que vostè comenta, siguin fets amb maldat o no, en cap cas poden justificar la pèrdua de drets adquirits al llarg de tota una vida de feina. Menys encara quan el seu efecte no és rellevant per la guardiola de la CASS.
A banda de la pèrdua de poder adquisitiu per la congelació de l’IPC, quins altres exemples tenim de desvalorització del sistema de pensions?
Es parla de topar les pensions. Fer-ho sense haver limitat abans les cotitzacions equival a confiscar drets econòmics ja adquirits. A més, és una proposta d’imatge sense fons. Com que el topall de la pensió neix de limitar la contribució, la mesura per si sola esdevé un joc de suma zero que no aporta valor.
El vostre programa vol ‘promoure canvis legislatius’ (pensions temporals de viduïtat per a menors de 55, invalidesa parcial, discapacitat grau 2). Però un conseller de la CASS no té el poder de redactar ni aprovar lleis; això depèn dels polítics del Consell General. Quin és el vostre pla per convèncer el Govern i els partits polítics de fer aquests canvis i que les vostres propostes no quedin en paper mullat?
Són tres qüestions socials crítiques. Tot i que afecten un col·lectiu reduït, ningú està lliure de patir aquestes situacions. Com a conseller de la CASS, traslladaré aquests casos amb dades i rigor al Consell General i estic convençut que s’aprovarà per consens.
«Des del 2012, les congelacions discriminatòries de les pensions afecten uns 1.500 jubilats»
A banda d’aquestes mesures de caràcter social i de protecció, teniu previst proposar alguna altra modificació legal?
Cal eliminar la duplicitat de cotitzacions a la branca general que afecta uns 1.800 jubilats en actiu. Ara com ara, a més d’aportar el 3% de la seva pensió, han de pagar un 10% de la seva nòmina o del salari mitjà si són autònoms. Per coherència i justícia, aquesta doble imposició s’hauria de suprimir.
Proposeu apujar per sobre de l’IPC les pensions inferiors al salari mínim, que afecten el 86% dels pensionistes d’Andorra. Heu calculat quin impacte econòmic tindria aquesta mesura a les arques de la CASS?
És una mesura encertada pel baix nivell de rendes de molts jubilats, sobretot els que han treballat sempre aquí i no cobren de cap altre estat. Ja fa temps que aquestes millores socials s’estan aplicant però, justament perquè són socials, les ha de finançar directament l’Estat i no el fons de la CASS.
Parleu d’impulsar una ‘cultura de l’estalvi constant’ per tenir un complement privat a la jubilació, i dieu que a Andorra no està arrelada. Com es fa això des de la CASS? Proposaran algun tipus de pla d’estalvi complementari per a tots els treballadors actius o incentius fiscals per als joves que comencen a treballar?
Hem d’impulsar la cultura de l’estalvi a llarg termini perquè s’integri al pressupost de tothom com el telèfon, el lloguer o l’hipoteca: no és una despesa d’avui, sinó de demà. S’està debatent quin suport implantar, però crec que la via òptima seria l’aportació anual de l’Estat vinculada a l’estalvi realitzat.
Per finalitzar, el pròxim 17 de juny, els afiliats hauran de decidir qui volen que els representi. Per què creu que haurien de confiar en la seva candidatura i què els ofereix que la converteix en la millor opció?
No soc de fer promeses buides; només dic el que puc fer i ho compleixo. Ofereixo la meva experiència i la d’un gran equip de professionals per resoldre els problemes del dia a dia, però sobretot per aconseguir unes pensions dignes que funcionin amb total autonomia. Demano el vot als pensionistes actuals. I als futurs pensionistes us animo a mobilitzar familiars i amics jubilats, amb l’objectiu que el vaixell ja estigui en plena velocitat de creuer quan arribi la vostra jubilació.
«L’actual 12% se n’ha de pujar perquè la nostra esperança de vida és de les més altes del món, 84 anys»
Ramon Maria Oliva Cuscullola, candidat suplent
Després d’una carrera plena de responsabilitats, i ara que podria dedicar-se plenament a la jubilació i als seus nets, què el va portar a interessar-se tan activament per la situació de la CASS? És una manera de contribuir a deixar un millor futur a les pròximes generacions?
Efectivament, el motiu és aquest: vull ajudar a corregir el que avui no funciona i col·laborar a posar el rumb en la direcció correcta. Hem de treballar amb rigor per assegurar el benestar dels nostres pensionistes a llarg termini. Només així garantirem que els nostres fills i nets tinguin la jubilació que es mereixen.
Heu explicat que la vostra candidatura compta amb el suport d’un ampli grup de professionals en actiu i jubilats que us aportaran la seva experiència i visió abans de cada Consell d’Administració. Com funcionarà aquesta xarxa de col·laboració?
No tenim el monopoli del coneixement. Per això, abans de cada Consell d’Administració de la CASS, analitzarem els temes clau amb un equip d’experts reduït i altament eficient. La nostra veu no serà una opinió individual, sinó la d’un moviment transversal, preparat i totalment independent.
 implica reactivar els seus dos motors, d’una banda apujar gradualment les cotitzacions i d’altra, millorar la rendibilitat del fons de pensions.){kind=link}