Juli Pérez Sansa forma part d’una nova generació de joves pilots que busca obrir-se camí en el món del motor andorrà. Tot i que la seva trajectòria encara és curta, cada prova li permet guanyar experiència i continuar creixent al volant. En aquesta entrevista, Sansa explica com viu la competició des de dins i quins són els seus objectius de futur en el món del motor.
Com i quan va néixer la teva passió pel motor? Recordes quin va ser el teu primer contacte amb aquest món?
La meva passió neix de ben petit. He crescut sempre entre motos, cotxes i camions. Tant la meva mare com el meu pare condueixen tota mena de vehicles, així que era impossible que no m’agradés.
Entrenes durant tot l’any i, alhora, continues estudiant. Quin és el secret per compaginar dues rutines exigents sense cremar-te?
En el món dels ral·lis i les pujades no s’entrena gaire. Si fes carreres en circuit seria diferent. En el meu cas, l’únic que puc fer és entrenar amb un simulador molt bàsic. Al final, les carreres són un incentiu per als estudis: si els estudis no van bé, les carreres s’acabaran. És una motivació més.
Creus que el motor t’ajuda en els estudis (o viceversa)? Per exemple, a gestionar millor l’estrès, la concentració o la disciplina?
És clar que el món del motor et posa en situacions d’estrès i concentració que normalment no viuries, i això t’ajuda a gestionar millor les situacions del dia a dia.
Quin ha estat el sacrifici més gran que has hagut de fer (renunciar a festes, viatges amb amics, etc.) per culpa d’una cursa o un examen important?
Al final, tot requereix el seu temps i no es pot arribar a tot. Les pitjors setmanes són aquelles en què tens cursa i exàmens, no saps mai en què pensar, però, al final, per mi sempre val la pena.
“Quan creus que ja ho saps tot, acabes aprenent alguna cosa més”
Què se sent en córrer a les carreteres de casa? Tenir el públic del país animant és una injecció de motivació o afegeix un punt extra de pressió?
Una miqueta de les dues… Córrer a casa és increïble, les carreteres per les quals sempre has passat es converteixen temporalment en un circuit tancat. També et posa pressió saber que estàs a casa i que sempre has de donar una bona imatge, però es gaudeix moltíssim.
Quin ha estat el moment més crític o el repte més gran que vas viure darrere el volant en alguna d’aquestes darreres proves?
Els moments més crítics són quan tens algun ensurt o passa alguna cosa inesperada al cotxe, sigui culpa teva o no. Sempre pot passar qualsevol cosa que et faci tenir un accident.
Com prepares una prova abans de situar-te a la línia de sortida i què passa pel teu cap durant els instants previs?
Una pujada la intento entrenar tant com puc, tant al simulador com amb el cotxe. Els ral·lis són diferents i tens molt menys marge d’entrenament. Sempre estàs nerviós fins que el comptador es posa a zero, arrenques i t’oblides de tot, només penses a anar tan de pressa com sigui possible.
Tens algun pilot que sigui el teu ídol o model a seguir?
Referents en tinc molts, però sempre intento ser jo mateix i no assemblar-me a ningú.
Quins aspectes consideres que encara has de millorar per continuar creixent com a pilot?
Encara em falta molt per aprendre i millorar, però trobo que el més bonic d’aquest món del motor és que, quan creus que ja ho saps tot, acabes aprenent alguna cosa més.
Quines persones, equips o patrocinadors t’acompanyen en aquest camí i fins a quin punt és important tenir una bona estructura al darrere?
Tinc la sort de tenir tot el suport dels amics i la família, així com dels patrocinadors Transports Areny, Pneumàtics Pirineu i Publiregal. Sense ells, res no hauria estat possible.
Quin paper juga l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) en la teva evolució com a pilot, i com d’important és el seu suport per als joves talents del país?
Per als qui estan seguint el seu programa, suposo que deuen estar encantats, o això sembla des de fora. Però la veritat és que jo vaig quedar bastant decebut des del moment en què no vaig poder matricular el cotxe a Andorra i ningú no va fer res per ajudar, mentre que cada pocs dies entren vehicles de competició de gran calibre… Si un cotxe bàsic no pot entrar al país, com se suposa que hem de començar a córrer? Sense cotxe, per molt pilot que siguis, no fas res.
Quin és el teu gran objectiu dins del món del motor i on t’agradaria veure’t d’aquí a uns anys?
L’objectiu, de moment, és aprendre quilòmetre a quilòmetre i, sobretot, gaudir, perquè això no deixa de ser un hobby. Si algun dia els resultats acompanyen i podem fer el salt a categories superiors, ho farem, sempre que no passi per davant dels estudis o de la feina.
