Per Irene Fernández Centellas
Setembre és un mes de transició. I com tota transició, arriba amb una pressió silenciosa que moltes dones coneixen bé. De cop, tot s’activa. Les agendes es tornen a omplir. Les obligacions tornen. Les llistes de propòsits apareixen. I amb elles, la sensació que cal estar a punt. Que cal rendir. Que cal, d’alguna manera, ser una millor versió d’una mateixa que la que era abans de l’estiu. I el cos, que ha passat setmanes intentant descansar —o sobreviure a la logística de l’estiu, que no sempre és el mateix— rep aquest impacte sense avisar.
Perquè setembre no és un interruptor. És una transició. I el cos necessita temps per fer-la.
El sistema nerviós no canvia de ritme de la nit al dia
Una de les coses que més costa entendre és que el sistema nerviós no funciona només per decisions. No n’hi ha prou amb voler estar bé, voler rendir o voler tornar al ritme per tal que el cos ho faci.
El sistema nerviós s’adapta a través de la repetició, de la constància i, sobretot, de la percepció de seguretat. Quan després de setmanes d’un ritme diferent —menys estructura, menys rutina, potser més descans o potser més caos— se li demana de cop que torni a funcionar a ple rendiment, la resposta no sempre és la que esperem.
Moltes dones ho noten al setembre: cansament que no quadra, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, son desregulada, la sensació que el cos no acaba d’arrencar. No és mandra ni tampoc és falta de motivació. És un sistema nerviós que encara no ha rebut el senyal que el canvi és segur.
El sistema nerviós com a pilar de la salut hormonal
Aquí és on moltes peces encaixen. El sistema nerviós i el sistema hormonal no funcionen de manera independent. Funcionen en diàleg constant. I quan un s’altera, l’altre ho nota.
Quan el sistema nerviós percep exigència —real o anticipada— activa l’eix de l’estrès. El cos allibera cortisol per respondre a la situació. I el cortisol, en quantitats adequades i puntuals, és necessari i adaptatiu. Però quan es manté elevat de manera sostinguda, comença a interferir amb altres hormones: els estrògens, la progesterona, les hormones tiroidals i la insulina.
Per això, moltes dones noten al setembre canvis en el cicle menstrual, més símptomes premenstruals, més dificultat per dormir, més ansietat o una energia que no acaba de ser estable. No és que el cos hagi fallat durant l’estiu, és que el canvi de ritme ha activat l’eix de l’estrès, i les hormones responen a aquest context.
Cuidar el sistema nerviós al setembre és la base des de la qual la salut hormonal pot funcionar bé.
La trampa dels propòsits de setembre
Setembre és, culturalment, un segon gener. I amb ell arriben els propòsits: menjar millor, fer més exercici, dormir abans, ser més productiva, organitzar-se millor…
No hi ha res de malament en voler millorar. El problema és quan tots aquests canvis s’intenten fer de cop, des d’un estat en què el sistema nerviós encara no s’ha regulat.
Perquè el cos no respon bé a l’exigència sobtada. Respon bé a la constància suau. I quan s’intenta canviar massa coses alhora, el sistema nerviós ho interpreta com una amenaça més, no com una oportunitat. El resultat és el contrari del que es busca: més cortisol, més dificultat per sostenir els canvis, més sensació de fracàs quan no es pot mantenir el ritme.
La clau no és fer més al setembre. És tornar al ritme progressivament.
Tornar al ritme sense exigir-se
Llavors, com s’acompanya aquesta transició des del sistema nerviós?
No amb grans gestos, sinó amb petits ancoratges repetits. El sistema nerviós s’estabilitza a través de la predictibilitat: saber a quina hora es menja, a quina hora s’adorm, quan hi ha moviment i quan hi ha descans. No cal que la rutina sigui perfecta, però sí que sigui suficient.
La llum del matí és un dels reguladors més potents del ritme circadiari i, amb ell, de tot el sistema hormonal. Exposar-se a la llum natural en les primeres hores del dia, fins i tot uns minuts, ajuda el cos a sincronitzar el seu rellotge intern i a regular la producció de cortisol, melatonina i serotonina de manera natural.
El moviment també és un regulador del sistema nerviós, però no qualsevol moviment en qualsevol moment. Al setembre, quan el cos encara s’està adaptant, el moviment suau i regular és més efectiu que la intensitat puntual.
I el son. Setembre és un bon moment per recuperar una rutina de son consistent, perquè els dies s’escurcen i la llum canvia. El cos necessita aquest ancoratge per regular el cortisol nocturn i permetre una recuperació real durant la nit.
Una pregunta diferent per al setembre
Potser el canvi més important no és cap dels que hem esmentat. És la pregunta que ens fem en arribar el setembre. En lloc de «com puc rendir més aquesta tardor?», potser la pregunta és «des de quin estat vull viure aquest tardor?»
Perquè quan el sistema nerviós està regulat, tot el que ve després —la feina, les relacions, el moviment, l’alimentació— funciona millor. No perquè s’hagi fet tot perfectament, sinó perquè el cos funciona des d’un lloc de seguretat en lloc d’un lloc d’alerta.
Setembre no és una ordre. És una invitació.
A tornar, sí. Però a tornar d’una manera diferent.
