La Dra. Patricia Guilabert, especialista en Medicina Estètica i Anestèsia i nova incorporació a la Clínica Quantum d’Andorra, defensa un abordatge basat en cuidar la pell, estimular la producció de col·lagen i acompanyar el pacient durant el procés d’envelliment. Aquesta visió també inclou la medicina estètica íntima femenina, vinculada no només a l’estètica, sinó també al confort i la salut.
Cada vegada sentim més a parlar de bioregeneració en medicina estètica. Què significa exactament aquest concepte?
Parlem molt de bioregeneració i, en realitat, el que intentem és que les nostres cèl·lules tornin a treballar com quan eren joves, és a dir, que recuperin la capacitat de produir col·lagen. També intentem cuidar molt la matriu extracel·lular, que és l’entorn on es troben els fibroblasts. Aquestes són les cèl·lules que volem estimular perquè tornin a produir col·lagen i ajudin la pell a recuperar un aspecte més jove: més ters, més ferm i amb més densitat. En definitiva, una pell més gruixuda, que s’arrugui menys i que recuperi, en part, l’estructura que tenia abans.
Podríem dir que la tendència actual és corregir menys i estimular més a trave´s diferents mecanismes?
Sí, evidentment. Ara el que hem vist és que corregir les coses quan ja hem arribat a un punt en què tenim un despenjament important de la cara i de la pell és molt més difícil, perquè ens obliga a afegir estructura. I això és el que, moltes vegades, acaba donant lloc a aquestes cares que no ens agraden, massa omplertes, massa rodones o amb uns angles que no són els habituals ni els naturals. Per això ens hem adonat que la medicina estètica ha de ser més preventiva, en lloc d’actuar només quan ja s’han produït molts canvis a la cara. La idea és prevenir l’envelliment i nodrir les nostres cèl·lules perquè continuïn funcionant de la manera més normal possible. Comencem a perdre col·lagen aproximadament a partir dels 30 anys i, si estimulem les cèl·lules des del principi, podem endarrerir aquest procés d’envelliment i, per tant, protegir millor la pell i preservar la nostra pròpia estructura.
Què vol dir exactament prevenir? És equivalent a començar a fer-se tractaments injectables a la cara?
Penso que el que hem de fer és nodrir la pell. En aquest sentit, sí, podem començar a fer tractaments injectables abans, però intentant utilitzar productes que no deixin aquesta petjada estètica de què tant es parla. El que busquem és aplicar productes que nodreixin les nostres cèl·lules, però no que quedin acumulats a la pell amb el pas dels anys. Per això intentem començar des de més joves amb tractaments basats en vitamines i hidratació, amb l’objectiu de pal·liar els efectes, per exemple, de l’exposició solar o dels radicals lliures, que poden fer malbé la pell. Amb aquests mètodes antioxidants intentem protegir les cèl·lules i prevenir el deteriorament de l’entorn on viuen, és a dir, de la matriu extracel·lular.
“Si estimulem les cèl·lules des del principi, podem endarrerir el procés d’envelliment i preservar millor la nostra estructura”
Quins tipus de tractaments ajuden a estimular la producció de col·lagen?
Amb dues coses. Primer, hem d’aconseguir que els fibroblasts tinguin la sensació que tot està bé, que tornen a estar en un ambient jove. Per això, el primer que fem és reparar la matriu extracel·lular. Això ho fem amb determinats tipus d’àcid hialurònic que es troben de manera natural a la nostra matriu extracel·lular i que es van perdent amb el pas dels anys. Quan els tornem a aportar, les cèl·lules recuperen, en certa manera, la sensació que es troben en un entorn més jove i tornen a tenir més capacitat per treballar. Nosaltres tenim unes substàncies que s’anomenen metal·loproteases, que degraden el col·lagen. Quan el fibroblast es troba en un entorn on hi ha molta degradació, interpreta que no val la pena continuar produint col·lagen perquè aquest es destruirà. Per això, el primer que hem de fer és reparar aquest dany que hi ha a la matriu extracel·lular. Una vegada hem aconseguit millorar aquest entorn, el segon pas és donar als fibroblasts els nutrients que necessiten per començar a treballar. D’aquesta manera, els fibroblasts poden tornar a treballar en unes condicions més favorables, de manera semblant a com ho feien quan eren joves.
Quant de temps necessita el cos per tornar a generar col·lagen després d’un tractament?
Després de fer un tractament, les nostres cèl·lules necessiten aproximadament quatre mesos per generar col·lagen. Primer han d’entendre que tornen a estar en un entorn favorable, després han de rebre els nutrients necessaris, començar a fabricar col·lagen i produir-ne prou perquè nosaltres en puguem començar a veure els resultats.
La flacidesa és conseqüència només de la pèrdua de col·lagen o també hi intervenen altres factors?
La flacidesa és multifactorial. És cert que un dels primers canvis que veiem és que la pell comença a tenir un aspecte menys vital i es torna més fina quan perd col·lagen. Això fa que sigui més fàcil que es despenji i s’arrugui. Però, amb el pas dels anys, també perdem estructura. L’os pateix una certa reabsorció i aquesta pèrdua de suport provoca canvis en la cara. Ho podem veure, per exemple, a la zona de sota dels ulls, els pòmuls, el mentó o l’angle de la mandíbula. Són punts estructurals que contribueixen a mantenir la pell en la seva posició. Quan aquesta estructura òssia disminueix, també canvia el suport dels lligaments i això pot fer que la cara es vegi més despenjada. En aquests casos, el que intentem és reposicionar o recuperar aquests volums, habitualment amb àcid hialurònic. No es tracta de crear uns pòmuls o unes faccions que la persona no tenia, sinó de compensar la pèrdua d’estructura que s’ha produït amb els anys. A més, el greix també es redistribueix amb l’edat. Pot aparèixer en zones on abans no el vèiem i disminuir en d’altres on ens agradava conservar-lo. Això passa tant a la cara com al cos. Per tant, a l’hora de tractar la flacidesa hem de tenir en compte tots aquests factors —la pell, l’estructura òssia i la distribució del greix— per intentar reposicionar els diferents compartiments i mantenir un resultat natural.
“Les nostres cèl·lules necessiten aproximadament quatre mesos per generar col·lagen”
La medicina estètica íntima continua sent força desconeguda per a molta gent. Què engloba exactament aquesta especialitat? Parlem només d’estètica o també de salut?
Quan vaig començar a treballar en medicina estètica íntima femenina va ser, sobretot, perquè vaig adonar-me que durant molts anys aquest tema havia estat molt tabú per a les dones. Hi ha hagut poca educació i poca cultura al voltant de la salut íntima i, en certa manera, les dones han quedat una mica oblidades també pel que fa a l’envelliment genital. I això no implica només canvis estètics, sinó també problemes fisiològics. Amb la perimenopausa i la menopausa poden aparèixer sequedat, dolor, picors o molèsties que sovint s’han normalitzat o de les quals gairebé no es parla. Però aquests problemes es poden tractar. Hi ha diferents opcions terapèutiques, com l’àcid hialurònic o la radiofreqüència, entre altres tractaments, que poden ajudar a recuperar el confort i millorar la salut d’aquesta zona. Per tant, no estem parlant només d’estètica. A més, també hi ha dones molt joves que poden patir una menopausa precoç, per exemple després d’un càncer de mama i de tractaments que inhibeixen les hormones. Són dones que han passat per processos molt durs i que no haurien de sentir que han de renunciar a la seva salut o al seu benestar íntim.
Darrerament es parla cada vegada més del rejoveniment de la zona íntima, especialment dels llavis. Què es busca amb aquests tractaments?
Quan parlem de llavis, parlem dels llavis de la boca, que són els que tothom coneix, i després dels llavis íntims, que són dos: els menors i els majors. Els llavis majors, que són els més externs i els que conformen la vulva, amb el pas del temps s’atrofien i perden una mica de volum i textura. Hi ha dones que venen per fer un rejoveniment d’aquesta zona i, en aquests casos, els proposem omplir una miqueta i recuperar la textura dels llavis majors. La gent es pensa que això és una qüestió només estètica, i pot ser, però aquests llavis també tenen una funció fisiològica. La seva funció és cobrir i protegir tota la nostra zona íntima. Quan està tancadeta, el que fa és guardar la humitat d’aquesta zona, prevenir la sequedat i cuidar una mica tot el nostre entorn. Quan perdem volum, és com si diguéssim que la porta queda una mica entreoberta sempre, i llavors és més difícil mantenir aquesta zona íntima en el seu entorn adient. Per tant, quan fem aquest tractament, el que intentem és cuidar també tot el que hi ha a dins, no només la part estètica.
Creus que estem passant d’una medicina estètica més correctiva a una de més preventiva i regenerativa?
Sí, i tant. Jo crec que aquest és l’objectiu. També penso que els metges estètics tenim un privilegi, i és que la gent ve a veure’ns abans d’estar malalta. Venen perquè es volen cuidar. Es volen cuidar del seu aspecte físic extern, però també de l’intern. I crec que cada vegada som més conscients que acompanyar el pacient no és només tornar a projectar uns llavis, un pòmul o retocar un nas, sinó també donar-li pautes que ajudin a retardar l’envelliment, tant des de dins com des de fora.
