G de Guax, un quart de segle fent moda

La Guax Torrallardona ens explica les darreres novetats del seu establiment, G de Guax, un dels negocis de referència al país quan parlem de moda femenina.

Quants anys fa que va crear la primera botiga?

Al setembre va fer 25 anys que vam obrir la primera botiga.

Quina va ser la seva motivació en obrir una botiga de moda?

Des de joveneta he estat relacionada amb el món de la moda, vaig fer de model i vaig tenir una botiga a Barcelona. Estant allà vaig col·laborar en la creació d’una col·lecció de punt i quan vaig tornar a Andorra, per motius personals, gairebé ni m’ho vaig plantejar, vaig buscar un local per obrir una botiga de moda de dona.

Si hagués de descriure el seu target de clienta, com el definiria?

És un ventall bastant ample d’edat, dels 25 fins als 80 anys diria, i parlant d’estil és un tipus de dona que valora la diferència, tot seguint les tendències però amb una personalitat pròpia. El fet de rebre molt sovint gènere, contínuament i amb una renovació constant, fins i tot en època de rebaixes, fa que les nostres clientes ho vegin com un valor afegit. És una manera de no dependre d’una sèrie de marques cenyides a les temporades, sinó que permet anar descobrint i aportant noves peces i combinacions d’acord amb el gust i la personalitat de cadascuna. A més, cal afegir que la relació qualitat-preu és molt bona, i ens permet arribar a un target molt ampli de clientes.

Guax Torrallardona de G de Guax
Foto: G de Guax
Està contenta amb el canvi d’ubicació de la seva botiga?

Molt contenta, continuem al mateix barri, ja que ens hem mogut a pocs metres, però aquesta petita distància ens ha donat molta més visibilitat per la gent de fora. Aquesta nova ubicació els facilita trobar-nos i arribar fins a la botiga, ja que molt al prop -just al davant- tenim un aparcament amb mitja hora gratuïta, i també estem enfront de l’Hotel Plaza. La clienta del país ja ens coneix i ens segueix fidelment. Realment, sí, més contenta amb el canvi d’ubicació.

Si pogués demanar tres desitjos al “déu del comerç andorrà”, quins serien?

Serien desitjos genèrics, un desig ecològic, un econòmic i un humà.

Primerament, que el comerç fos més responsable, en el sentit de què apostéssim per clientela de qualitat en comptes de quantitat. No cal que vinguin multimilionaris, sinó un nivell mig-alt de turisme de muntanya, de natura, d’oci, això en beneficiaria a tots.

Segon, que el temps ens acompanyés, que quan hagi de fer calor ho faci i quan hagi de fer fred també. Nosaltres depenem molt del clima, si ara comença a nevar una altra vegada, ens costarà vendre el gènere de primavera.

Tercer, que tothom es guanyi la vida, que tots tinguem una vida digna. Això ajuda al fet que tot vagi millor, que tot funcioni millor i que la roda rodi.

Com veu el futur del negoci de la moda tenint en compte l’auge de l’e-commerce?

És una realitat, la gent compra molt per Internet, però el que sí que tinc clar és que el comerç ha de ser molt professional, ho hem de fer molt bé perquè la gent tingui ganes de venir a veure’ns. També estaria bé que Andorra facilités als comerços poder fer vendes online, que no sigui tan complicat en els temes de duanes i enviaments. Però sobretot els comerços petits han de ser molt, molt, molt professionals, que el valor afegit vingui del producte i del tracte, de l’assessorament, i si això es fa bé no es perdrà mai. Sí que hi ha molta gent més jove que compra per Internet, però també n’hi ha moltíssima que vol i pensa que la roba s’ha de tocar, s’ha d’emprovar; els colors canvien molt en una fotografia, cal veure-ho in situ. Hi ha una sèrie de coses que els que tenim comerç hem de cuidar i mimar, perquè hi ha molta gent que encara ho valora.