Meritxell López Guitart: “El meu orgull més important és la meva família i ser andorrana”

Meritxell López Guitart, amb 29 anys, és una de les persones més joves en l’equip comunal d’Andorra la Vella. Com a consellera de Desenvolupament Estratègic i Comercial i de Projectes Participatius, la seva primera experiència com a política, ha hagut de fer pausa, almenys momentàniament, a una prometedora carrera professional en el sector privat.

Fotos: César De Pablos

Des de molt jove, tenies molt clar que et volies dedicar al món dels negocis, ja que vas cursar un Batxelor d’Administració de Negocis a ESADE i, posteriorment, vas completar un màster en Gestió Internacional. Per què vas decidir dedicar-te a aquesta activitat?

Quan estàs en l’edat escolar, et vas fent gran i has de triar un camí, potser no tenia ben clar què volia fer. Però el que sí que és segur, és que volia dedicar-me professionalment a quelcom que em permetés fer canvis, no quedar-me tota la vida fent el mateix. Penso que no soc una persona d’estar tot el dia davant l’ordinador, sinó de trobar-me en constant moviment.

La teva família et va motivar a prendre aquesta decisió o ja estaves segura d’escollir el món dels negocis?

Els meus pares m’han donat suport en tot el que he triat, però sí que és veritat que m’agradaven les assignatures numèriques i de matemàtiques. Aquesta temàtica em causava molta inquietud. Com que els meus pares tenen una empresa, potser això m’ha donat una visió més clara per escollir aquest sector.

“Que el primer any de mandat estigués marcat per la pandèmia, ja et condiciona molt, però, avui en dia, penso que hem fet molt bona feina”

Molt aviat vas començar a treballar en importants firmes multinacionals, com ara Ernst & Young i HP. Va ser difícil arribar a aquestes empreses? Com valoraries aquestes experiències professionals?

La dificultat d’arribar-hi va marcada per les aptituds i motivacions de cadascú. Sí que és cert que, en el cas d’HP, en ser una de les empreses amb millor ambient laboral, és molt demandada, per la qual cosa té un procés de selecció molt exigent. Durant el dia a dia, una vegada a dins, sí que vas notant el repte que comporta ser-hi. A HP, l’experiència va ser molt bona. A banda de la política, l’experiència al sector privat m’ha agradat moltíssim.

Per què vas decidir tornar a Andorra?

Vaig tornar el 2019. Aleshores, feia 4 anys que treballava a HP i volia fer un canvi de posició, d’empresa o en un altre sentit. Personalment, tenia la visió de tornar a Andorra una vegada superada la vintena d’anys, ja que aquí estan les meves arrels, la meva família i considero que, com a andorrans, sempre tenim la necessitat de fer coses pel nostre país.

Justament el desembre del 2019, vas ser escollida per entrar al Comú d’Andorra la Vella. Aquest desig de tornar-hi ha estat determinant per prendre la decisió de fer política?

Feia temps que buscava una oportunitat per traslladar-me a Andorra. Penso que un percentatge molt important de la decisió li ho dec a la meva família i al fet d’estar a prop d’ella.

“L’experiència al sector privat sempre és bona de cara a la gestió pública”

Ets consellera de Desenvolupament Estratègic i Comercial i de Projectes Participatius. Què és el més complex de la teva feina?

Tant a la política com a determinats nivells del sector privat, el més complex és la presa de decisions i cap a on encarar els projectes. Pel funcionament intern del Comú, on tot ho conversem en junta, sempre tens el suport de prendre decisions en consens, avaluar els projectes que s’executen, i com s’han de fer. Això és el més xulo. Si no tingués aquesta part dinàmica durant el dia a dia, a mi, personalment, em costaria sentir-me satisfeta.

En anteriors oportunitats, has defensat el treball en equip com a vehicle per millorar la qualitat de vida dels andorrans. Després d’aquests primers dos anys de mandat, mantens la mateixa percepció? Creus que el treball en equip és suficient?

Sí! Penso que, per fer qualsevol cosa, el treball en equip és important. El comú és l’exemple més clar que una cosa no la pot fer només una persona. Perquè la capital funcioni, cal la implicació de moltes persones de cada departament. Per la meva part, crec que tinc molta sort que, pel que fa als pressupostos participatius i als projectes estratègics i de desenvolupament comercial, l’equip faci una molt bona feina i tingui bona entesa. Durant la Fira d’Andorra la Vella, ja vau poder conèixer una mica com treballem junts (riu).

Com compagines la teva experiència en el sector de màrqueting i la coordinació de projectes en l’àmbit tecnològic amb les responsabilitats que tens com a política?

Quant a les habilitats desenvolupades, sí que ho veig molt complementari. Sense la meva experiència de coordinació de projectes al sector privat, en la qual vaig estar en contacte amb diferents persones i resolent tota mena de problemes, potser no podria fer la meva feina al comú. L’experiència al sector privat sempre és bona de cara a la gestió pública. Penso que la gestió de personal, la resolució de conflictes, la negociació i altres habilitats treballades al comú, també són extrapolables al sector privat, salvant les distàncies entre cada cosa.

 “Penso que no soc una persona d’estar tot el dia davant l’ordinador, sinó de trobar-me en constant moviment”

A nivell global, estàs satisfeta amb els resultats aconseguits en aquesta legislatura, fas un balanç positiu?

És ben sabut que vam entrar al Comú el gener de 2020 i, un parell de mesos després, ens vam trobar amb la pandèmia. Òbviament, això ens ha canviat moltes coses. Alguns projectes que teníem en fase embrionària es van haver d’ajornar, mentre que altres més importants, com la Fira del 2020, van quedar completament anul·lats. Vulguis o no, que el primer any de mandat estigués marcat per la pandèmia, ja et condiciona molt, però, avui en dia, penso que hem fet molt bona feina, hem arrencat projectes nous i, malgrat que sempre hi ha marge de millora, estic contenta amb els resultats.

Et penedeixes d’alguna cosa, sigui des del punt de vista professional, personal o polític?

Sempre he viscut entre Espanya i Andorra, per la qual cosa crec que em penedeixo de no haver tingut més experiències internacionals, tot i que vaig fer l’Erasmus a la Bocconi, a Itàlia, i un curs a Georgetown, a Washington DC. A HP, sí que viatjava més per temes de feina, però, quant al màster, potser m’hauria agradat fer-lo als Estats Units, o a un altre lloc, en comptes de Barcelona.

I què és el que més t’omple d’orgull?

El que m’omple més d’orgull, i el més important, és la meva família i ser andorrana, ara més que mai, perquè hem demostrat la cooperació i l’esperit d’anar tots a la una en un moment tan difícil com la pandèmia.

Què creus que necessita Andorra per convertir-se en un referent comercial i d’innovació dins del context europeu?

Crec que hauríem d’aprofitar més els perfils professionals de caràcter tècnic, perquè es quedin aquí i no marxin a multinacionals. Per això, és necessari que entrin més empreses i que aquestes tinguin facilitat d’establir-se al Principat, que Andorra sigui atractiva i potenciar no només el sector del turisme, que és molt important, sinó també la resta de sectors.

Com veus el teu futur com a política? Ambiciones algun altre càrrec més important?

La política ha estat molt satisfactòria per a mi, però és veritat que no es pot apostar-hi tot. La meva decisió dependrà del moment i la situació. Estic oberta a qualsevol tipus de reptes i està clar que sempre és bo provar-ne de nous.