Traient el màxim potencial d’una nova generació d’actrius

Txell Díaz i Elena Santiago són dues joves actrius que tenen les coses ben clares. Irreverents, feministes, d’humor àcid, però sobretot conscients del valor transformador del teatre, han configurat un tàndem creatiu que les ha portat a crear un projecte que parla de la idiosincràsia andorrana en clau d’humor i sàtira. Així és com va néixer, el 2017, la companyia Les Molt Il·lustres, encarregada de confeccionar la nova representació teatral de la temporada de la JOCAND, que serà estrenada el 2 de setembre al teatre de Les Fontetes. Juntes buscaran treure el màxim potencial discursiu, interpretatiu i dramatúrgic de set noies d’entre 17 i 21 anys, a partir de les seves experiències en un món hipersexualitzat i hiperestimulat pels mitjans i les xarxes socials.

Fotografies: Claudia Asensio/@cclaudetzz

Les Molt Il·lustres es tornen a ajuntar per a dirigir la nova obra de teatre de la nova temporada de la JOCAND, què podem esperar d’aquesta producció?

Elena Santiago: El que podem esperar és que aquest esperit de gamberrisme, sàtira i crítica, des de l’humor que caracteritza Les Molt Il·lustres, sigui part d’aquesta obra.

Txell Díaz: Busquem interpel·lar el públic, ja que és el que el format de microteatre, en fer-lo al carrer, ens permet ser a prop de les persones. En aquest cas, el format serà una mica diferent, ja que es farà a un teatre, però bàsicament continuarem interpel·lant el públic i buscarem d’atraure-hi de jove, que és un dels objectius de la JOCAND. Volem moure’l i remoure’l des del gamberrisme i la crítica, que no es quedi tancat a les fosques.

Per a aquesta obra, treballareu amb set noies d’entre 17 i 21 anys de la JOCAND i explorareu la seva identitat. En quin context es desenvoluparà aquesta indagació? Podeu aprofundir en els detalls del que comporta?

E.S.: Una de les primeres coses que abordarem és com els afecta la dicotomia que hi ha entre la imatge mostrada a les xarxes socials i la persona que ets, en com tot això els afecta en la seva vida adulta, en les seves relacions i en la seva psicologia. És aprofundir en la pressió a la qual són sotmeses a causa de les xarxes socials.

T.D.: Tenim al cap molts temes com ara la pressió estètica, la pressió sobre el teu cos, la salut mental, la hipersexualització a les xarxes socials alhora que ets escrutada per la censura i la moral presents en aquestes plataformes… Tot això el tenim al cap, però, al cap i a la fi, són elles les protagonistes, amb les seves experiències i el seu material. Nosaltres només extraurem allò que volen explicar i intentarem canalitzar-ho en un discurs que es reflectirà en l’obra.

E.S.: Es tracta d’articular escènicament i dramatúrgicament els temes que els interessen més, perquè, en definitiva, necessitem que elles estiguin compreses amb el material. Això és molt important per a nosaltres i ens hem de saber adaptar a això. En aquesta oportunitat, més que dramaturgues, serem dramaturgistes.

Sabem que el format no serà microteatre, però com configurareu el discurs? Presentareu l’obra a través de monòlegs o com un drama de ficció?

E.S.: Més que assignar-les uns rols a interpretar a dins d’un drama o una ficció, que és el que anaven fent fins ara, proposem jugar amb una ‘autoficció’, generant un espai escènic en el qual l’actuació no només depengui del personatge que interpreten sinó també d’altres elements.

T.D.: Per exemple, Les Molt Il·lustres no tenen nom i cognom. Els personatges són “A” i “B”. Són una representació de nosaltres mateixes que a poc a poc es va trencant a través de la comèdia i els rols de pallassos. Tenir aquesta dualitat i la possibilitat d’anar doblegant la ficció i la realitat, fins i tot de trencar la quarta paret amb el públic, és quelcom que explorarem en aquesta nova obra amb la JOCAND, ja que forma part del nostre segell com a companyia Les Molt Il·lustres.

E.S.: Aquest és un procés que potser aquestes joves encara no han experimentat a la JOCAND, però creiem que els podrà ajudar molt com a actrius. Fins i tot, quant a l’espectacle, també serà una novetat en el context andorrà.

La representació es durà a terme els dies 2, 3 i 9 de setembre a Les Fontetes

Com a dones, com a persones vinculades a la cultura i amb una maduresa artística, amb una visió femenina i feminista, quines són les qüestions que més us preocupen de tots els temes que explorareu amb les set intèrprets?

T.D.: Personalment, el que més em preocupa és el nivell de polarització que hi ha a les xarxes socials, ja que això d’alguna manera t’obliga a posicionar-te a favor o en contra de qualsevol cosa. O és ‘sí’ o és ‘no’, sense matisos. I si t’equivoques de bàndol, igual et cancel·len. Això em preocupa perquè, tant les actrius com nosaltres, som persones que ens estem construint, que tenim opinions que poden canviar, que es poden ampliar o matisar. No tot és blanc o negre.

E.S.: Pel que fa a la polarització, em preocupa com aquesta pot afectar la relació entre les persones, però també la salut mental. Quan en els moments més crítics de la formació de la teva identitat els teus estímuls són blancs o negres, sense tots els grisos, pot arribar a ser molt perillós per a la salut mental i avui en dia estem veient les conseqüències. D’altra banda, em preocupa la forma en què es distribueixen aquests missatges polaritzats, ja que, a vegades sense voler, els difonem amb tan sols comentar-los, fer “m’agrada”… Això és com una perversió molt pròpia de les xarxes socials i m’interessa saber més al respecte.

Com us agradaria que marxi el públic després de veure la representació que esteu preparant?

E.S.: M’agradaria, molt a títol personal, que el públic sortís del teatre plantejant-se alguna cosa que no havien vist, que es diguin a si mateixos “ostres, potser no és tan innocu tot això que estic rebent a les xarxes”.

T.D.: Això és tot el que busquem a través de l’humor, però de l’humor més incòmode, aquell que et causa rialles i alhora et fa dir “ui, això ha dolgut!”. Recordem que estem parlant d’un públic jove i andorrà, el qual sovint està en una bombolla gràcies a les particularitats d’Andorra –que no deixa de ser un país molt especial–, i que també s’enfronta amb molts canvis, sigui perquè haurà de marxar a estudiar fora o perquè encara està decidint què fer amb el seu futur. És una etapa en què es pot donar el trencament de certs esquemes o idees preestablertes, i podria ser interessant que aquest públic es pugui sentir identificar amb les idees que els proposem.