J O S E L I T O & M A R Q U E T. Quan el temps es talla a ganivet: una nit d’alta gastronomia a Marquet Gourmeterie

El passat 12 de febrer, Marquet Gourmeterie va convertir la plaça Coprínceps en un petit amfiteatre del gust: una vetllada dedicada a l’excel·lència ibèrica, amb la presència de José i Fran Gómez, sisena generació de Joselito. Un sopar per entendre —de veritat— què vol dir “curació”, què vol dir “origen” i per què, quan el producte és honest, no necessita artificis.  

 Hi ha nits que no van de menjar. Van d’interpretar. D’aprendre a escoltar textures, a desxifrar aromes, a posar nom a aquella sensació que passa quan un tall de pernil es fon i, durant un segon, tot s’atura. La trobada gastronòmica celebrada a Marquet Gourmeterie va tenir aquest punt de ritual: una invitació a mirar el pernil ibèric com s’observa un gran vi —amb respecte, amb temps i amb silenci.  

Aquesta història, però, no comença a taula. Comença en una relació de confiança que fa anys que creix. Els germans Gómez expliquen que consideren Marquet un “temple” del vi i del producte gurmet a Andorra, i aquesta complicitat ve de lluny: de la generació anterior, amb José Gómez i Jordi Marquet, i avui continua amb José i Fran, i amb l’Amàlia i en Guillem al capdavant d’aquesta casa que ha sabut fer de la selecció un art.  

Per entendre la dimensió del que va passar aquella nit, cal recordar què representa Marquet al país: una història familiar iniciada el 1974, que va evolucionar fins a convertir-se en gourmeterie i restaurant, i que des del 2004 és a la plaça Coprínceps; un espai on conviuen el servei, la cultura del vi i una bodega amb milers de referències.  

I després hi ha Joselito, que no necessita presentació per als gourmets… però sí context per al gran públic. Nascuda a Guijuelo (Salamanca) el 1868, la firma acumula més de 150 anys d’ofici i sis generacions dedicades a una sola obsessió: elaborar el millor pernil possible.
El secret no és cap fórmula màgica: és mètode, natura i paciència. Parlen de curació 100% natural, sense conservants ni additius, i d’un model de criança que defensa la llibertat com a ingredient essencial.  

Dues joies a taula: Joselito Vintage 2015 (11 anys) i Gran Reserva 2020 (6 anys), en un tast comparatiu irrepetible

L’aperitiu: el primer missatge és la delicadesa 

La vetllada va arrencar amb un “pintxo” de sobrassada sobre pa de brioix, maridat amb Fino Viña Corrales, una entrada que jugava a contrastos: untuositat i salinitat, dolçor subtil i un final sec que netejava el paladar.
Després, un carpaccio de “presa” ibèrica amb vinagreta de festuc i julivert i maionesa de vinagre de Mòdena, amb Do Ferreiro Cepas Vellas. Aquí, la idea era clara: fer brillar el producte sense “tapar-lo”, i deixar que la boca comencés a entendre el llenguatge de l’ibèric.  

Però el cor de la nit encara no havia arribat. 

El moment estrella: dues anyades, dues personalitats 

Hi ha una escena que, per si sola, justifica una trobada com aquesta: l’encetament i el tast comparatiu de dos pernils excepcionals. D’una banda, Joselito Vintage 2015, amb 11 anys de curació; de l’altra, Joselito Gran Reserva 2020, amb 6 anys de curació. I, al costat, una ampolla que no juga a secundària: Drappier Grande Sendrée 2008 (màgnum).  

La comparativa va ser una lliçó de temps. No només perquè els anys modifiquen la textura —més fondant, més sedosa, més profunda— sinó perquè el temps crea matisos: aromes que apareixen en capes, persistències diferents, i aquella sensació d’equilibri que només arriba quan el producte ha “reposat” com cal.  

En aquest punt, el relat dels germans Gómez va posar paraules a una idea preciosa: el pernil és un producte pensat per compartir, situat al centre de la taula, protagonista natural de qualsevol celebració. I això, en un país com Andorra —on la taula és cultura i trobada— pren una força especial.  

Quan una marca és també una manera d’entendre la vida 

Joselito no parla només de qualitat; parla d’un sistema complet. Des de la criança fins a la curació, tot està pensat per respectar la matèria primera. A la seva filosofia, hi entra el paisatge: la devesa, el ritme de les estacions, l’alimentació natural.
I hi entra també una manera d’entendre el luxe: no com a ostentació, sinó com a coherència. Allò que és realment excepcional no crida. Simplement… s’imposa. 

La marca defensa, a més, que els seus productes són 100% naturals i sense additius, i posa l’accent en aspectes nutricionals relacionats amb l’àcid oleic i les vitamines del producte.
(Una puntualització important: això no converteix el pernil en “aliment miraculós”; el que fa és situar-lo dins d’una cultura gastronòmica on el plaer també pot conviure amb l’equilibri, si se’n fa un consum conscient.) 

El menú continua: l’elegància d’un final ben resolt 

Després del moment “icònic” dels pernils, el sopar va continuar amb un filet de porc ibèric amb reducció de Cream, harmonitzat amb Dominio de Calogia, i es va tancar amb un assortiment de formatges artesans, cafè i petits fours que van posar el punt final a l’experiència.  

Més enllà del menú, la nit va deixar una idea molt clara: quan tens producte d’altíssim nivell, el repte no és impressionar; és no espatllar-lo. I això és exactament el que va fer Marquet: acompanyar amb precisió, cuidar el ritme, donar espai al relat i deixar que el gust parlés. 

En definitiva, una trobada que va permetre encetar dos pernils únics, i que va convertir el vespre en una celebració de tradició, família i excel·lència.