Quan podem tornar un vi?

Mai us heu preguntat per què el cambrer ens demana de tastar el vi quan obre l’ampolla?  No és per si ens agrada, ja que se suposa que l’hem escollit i el risc que no ens agradi és cosa nostra, és la nostra decisió. Ens demanen tastar el vi per si hi trobem cap defecte.

En el cas que hi hagi algun defecte, el sommelier ho verificarà i l’establiment, amablement, ens canviarà l’ampolla. I quins són aquests defectes? Els principals solen ser dos: el tap o l’avinagrat. El TCA es coneix també com a “bouchoné” o “acorchado”, i és un defecte que trobem quan el suro està contaminat per un fong que ja es troba a l’arbre, quercus suber, i que transmet al vi un fort aroma a suro que n’emmascara les característiques, fent-lo desaparèixer o canviant-ne completament l’essència.

Copa de viAquest és un problema que afecta aproximadament un 1% de les ampolles, i que pot arribar a aparèixer amb ampolles sense taps de suro per contaminació de celler o de les mateixes caixes de cartró amb què es comercialitza el vi.

Ampolles de vi negreL’avinagrat o picat és el resultat de l’oxidació de l’alcohol, que normalment succeeix per un mal tancament o conservació de l’ampolla que fa que hi entri aire, convertint l’alcohol en àcid acètic, transformant el vi en vinagre. En estadis inicials el que notarem és oxidació, i al cap del temps el vi s’acabarà picant.

El celler o el distribuïdor és qui habitualment es fa càrrec d’aquestes ampolles defectuoses, però en vins molt vells o de col·lecció és un handicap que el consumidor ha d’assumir.

Begudes tradicionals

El vi calent es feia habitualment en poblacions fredes per entrar en calor, ja que les espècies que contenia i el sucre el feien atractiu al paladar; el gingebre i la calor ajudaven a suportar el fred rigorós dels hiverns rigorosos.

vi calentUn toc d’anís i clau d’olor, canyella, nou moscada, gingebre i pell de taronja per aromatitzar, sucre de canya i fins i tot, hi ha qui hi posa una mica de rom o conyac. Cal que arrenqui el bull i es deixi macerar per impregnar-se bé de la complexitat d’aromes.

Aquesta és una recepta d’origen medieval i gairebé miraculosa que podeu trobar al Restaurant del Llac dels Pessons.