Què passa després de la Covid-19?

Alguns especialistes adverteixen que pacients que han patit la malaltia estan començant a notar algunes seqüeles. Però què hi ha de cert en tot això? Publicacions difoses recentment per l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) i l‘Organització Mundial de la Salut (OMS), així com el Journal of the American Medical Association, assenyalen possibles conseqüències en persones que han patit la malaltia.

No obstant això, encara ningú s’atreveix a confirmar si efectivament la malaltia deixarà o no seqüeles. L’informe “Alerta Epidemiològica”, publicat el mes d’agost per l’OPS i l’OMS, indica que el 40% de les persones amb coronavirus desenvolupen símptomes lleus (febre, tos, fatiga, entre altres), l’altre 40% símptomes moderats (pneumònia), mentre que un 15% pateix manifestacions clíniques greus (pneumònia severa), i un 5%, un quadre clínic crític presentant més d’una complicació. La publicació adverteix sobre les següents seqüeles:

Seqüeles per la Covid-19

Dificultats respiratòries

Desenvolupament de fibrosi pulmonar, ja que, durant la fase més aguda de la infecció, l’afecció pulmonar causa edema, despreniment alveolar de cèl·lules epitelials i dipòsit de material hialí en les membranes alveolars. Durant la següent fase (4-5 setmanes), els pulmons mostren signes de fibrosi i en l’etapa final (6 -8 setmanes), el teixit pulmonar es torna fibròtic.

Problemes cardiovasculars

Alguns pacients presenten importants lesions en el miocardi: miocarditis, reducció de la funció sistòlica i arrítmies, lesions que podrien ser secundàries a una malaltia pulmonar severa.

Seqüeles neuropsiquiàtriques

En casos greus de Covid-19, la resposta híper inflamatòria sistèmica podria causar un deteriorament cognitiu a llarg termini, per exemple, deficiències en la memòria, en l’atenció, en la velocitat de processament i de funcionament, a més de pèrdua neuronal.

Seqüeles psicològiques

Tant nens com adolescents, joves, adults i gent gran, són col·lectius amb el risc de patir seqüeles psicològiques (Ansietat-depressió, entre altres) a causa de les mesures en salut pública implementades durant la pandèmia (Aïllament social-distanciament), igual que el personal de salut, sobretot pel que fa a la seva salut mental.

Tot seguit, et presentem el testimoni de tres persones que expliquen com han patit la malaltia, com se senten actualment, i alguns canvis que noten en el seu cos, producte de la Covid-19.

Testimonis

Yulia Kasintseva:“Ara estic molt bé i continuo estant molt tranquil·la”

“Vaig agafar la malaltia just quan començava el pitjor de la pandèmia. Sempre em vaig negar a tenir-li por al virus, mai vaig prendre precaucions, si l’havia de passar, el passava i llest. La malaltia em va agafar com una grip molt forta, l’única diferència és que vaig perdre l’olfacte i el gust. Tinc un nas molt sensible però, quan res ja no feia olor, em vaig adonar que alguna cosa no anava bé”.

“Em vaig quedar a casa, vaig tenir febre, malestar i em feia mal tot el cos. Vaig pensar que em passaria en tres dies, però no va ser així. Vaig aguantar sis dies, fins que va arribar un punt en què em vaig dir: haig de fer alguna cosa perquè estava empitjorant i tenia una tos massa forta. Vaig trucar al meu metge de capçalera, i li vaig explicar els meus símptomes. Em va dir que tenia pneumònia i em va aconsellar no anar a l’hospital. Em vigilava per telèfon i em va receptar una doble dosi d’antibiòtic que em va ajudar molt per a poder recuperar-me. Vaig prendre el tractament una setmana i, a poc a poc, em vaig anar recuperant. És cert que les primeres setmanes em sentia una mica feble, però al cap d’un mes ja estava perfecta.

No tinc cap seqüela, no tinc cap altre símptoma i em sento recuperada. No em vaig fer PCR, quan va acabar el confinament em vaig fer una analítica per a saber si havia desenvolupat anticossos i efectivament els vaig desenvolupar. En la meva família som quatre membres, sempre hem estat els quatre en la mateixa casa i vaig ser l’única que es va posar malalta. Mai em vaig tancar a la meva habitació ni tampoc em vaig aïllar de ningú, només dels meus pares, perquè són persones de risc. Però, la meva família sempre va estar al meu costat cuidant-me i cap d’ells es va posar malalt. La meva filla, la Vicky va generar anticossos, però mai va desenvolupar símptomes, mentre que el meu marit no va generar anticossos i tots vivim en la mateixa casa. Crec que això es pot donar perquè tots som persones sanes i esportistes. Ara estic molt bé i continuo estant molt tranquil·la”.

Jean Luc Herbert: “Mai vaig tenir febre, sí malestar en tot el cos, principalment a l’esquena, així com pèrdua del gust i de l’olfacte i dificultat per a respirar”

“Tinc 54 anys. Vaig tenir el virus just al principi de la pandèmia. Cinc dies després del confinament, el dia 13 de març, vaig començar amb els símptomes. Mai vaig tenir febre, sí malestar en tot el cos, a l’esquena, pèrdua del gust i de l’olfacte i dificultat per a respirar”.

“No vaig estar hospitalitzat ni em vaig fer PCR perquè era lògic que tenia el coronavirus. La meva dona va estar malalta tres dies només i la meva filla no va tenir cap símptoma, però també va sortir positiva. Vaig estar malament durant tres setmanes. Quan es va fer el cribratge massiu, la prova em va donar positiva, però no havia desenvolupat anticossos, els vaig generar sis setmanes després i ho vaig comprovar quan em vaig fer una altra prova i una nova analítica a petició del metge”.

“Ara puc dir que tinc algunes molèsties pulmonars de manera regular, no sempre, però a vegades quan em constipo tinc la sensació de patir una dificultat respiratòria, sento com una coïssor en el pulmó. Ho he parlat amb el metge i m’ha dit que la placa ha sortit normal, que no es veu cap anormalitat. No obstant això, encara tinc algunes molèsties lleus, sento que m’ha deixat una cosa diferent. Però penso en tota la gent que ho està passant malament per aquesta malaltia, i en totes les famílies que no van poder acompanyar als seus familiars, i crec que la Covid-19 generarà aquest tipus de molèsties en les famílies, més que a un mateix que ja l’ha passat afortunadament”.

Josep Baeta: “Em cremaven els pulmons, sentia que respirava aire calent”

Va emmalaltir de coronavirus a principis del mes de març. Explica que va trucar al servei de salut indicant els símptomes que presentava, però li van dir que era impossible que estigués contagiat si no havia estat en contacte amb alguna persona amb Covid-19. No obstant això, el 13 de març la seva família (parella, nenes i sogre), així com ell, van tenir febre, per la qual cosa van decidir anar a l’hospital per a fer-se la prova PCR i van donar positiu. On va agafar el virus? Ho desconeix i, fins al dia d’avui, encara s’ho continua preguntant, ja que, des de novembre de l’any passat, prenia certes precaucions, a causa d’una grip estacional que havia patit.

El Josep afirma que un dels primers símptomes que va patir va ser cansament. “Aquell dia vaig arribar a casa esgotat, no vaig sopar i me’n vaig anar al llit directament. Tenia els símptomes d’una grip, sense congestió, dolor a tot el cos, febre, tos i molt malestar. No obstant això, la meva dona i les nenes no la van passar tan malament, només tenien febre” compta.

El dia 15 d’abril, els símptomes van començar a empitjorar. “Em cremaven els pulmons, sentia que respirava aire calent. Llavors, vaig trucar al 116, ell em va dir que era “normal” mentre que pogués respirar, però vaig parlar amb la meva tia que és microbiòloga a Mèxic i ella em va recomanar que fos urgent a l’hospital perquè el que tenia era pneumònia. Així que vaig trucar a l’hospital, vaig explicar que em trobava molt malament, em va venir a buscar l’ambulància i em van portar a l’hospital”.

Recorda que va ingressar a l’hospital un 18 de març. “Vaig estar en la segona planta de l’hospital, em van fer diverses proves, a la nit vaig tenir molta febre i l’endemà em va visitar la pneumòloga, que em va enviar a l’UCI, perquè havia baixat molt la saturació de l’oxigen en sang. Sempre vaig estar conscient, mai em vaig sentir molt greu, però sí molt cansat. Quan em van baixar a l’UCI, aquí em vaig començar a espantar, el doctor em va dir que m’anaven a intubar. Li vaig preguntar, em despertaré? Mentre m’ho estava dient m’anava dormint. Vaig estar sedat 13 dies, 17 inconscient i vaig trigar 3 dies a despertar-me. Van ser 25 dies a l’UCI.”

“Quan em vaig despertar, gairebé vaig haver d’aprendre de nou a respirar i també a menjar. Una logopeda em va ensenyar diversos exercicis per a enfortir la llengua, per a poder parlar i menjar, perquè els músculs havien quedat afeblits. Em sentia com un nadó perquè vaig haver d’aprendre tot de nou, sabia com fer-ho, però el meu cos no responia”.

“El metge em va dir que sortiria de l’UCI una vegada que pogués aguantar-me assegut. Aquest procés va durar nou dies. Per les drogues que em van subministrar per a adormir-me vaig patir la síndrome d’abstinència. Llavors vaig tenir malsons horribles, calor, suors i no podia dormir. Vaig estar cinc dies a la segona planta i, després d’haver donat negatiu en tres proves PCR i generar anticossos, em van passar a una altra planta, on em va poder visitar la meva dona. Quan vaig ser capaç d’aixecar-me pel meu compte i d’anar al bany, em van donar l’alta. Això va ser el 23 d’abril, el dia de Sant Jordi”.

El Josep va aprofitar la temporada d’estiu per a recuperar-se i guanyar forces. Cada dia pujava caminant, des de Grau Roig fins al restaurant Llac de Pessons, on va exercir com a cuiner. Les primeres vegades trigava 30 minuts, després 23 minuts. Va recuperar 12 quilos, dels 18 que havia perdut. Respecte a les seqüeles, afirma que ha perdut una mica la visió, ja que ara ha de portar ulleres, també ha perdut una mica de cabell i moltes vegades s’oblida de les coses. No obstant això, estar actiu i treballant durant tot l’estiu, li va ser de molta ajuda, comenta. Ell no vol desaprofitar l’oportunitat per a agrair a tot el personal de l’hospital, especialment als de l’UCI, que el van tractar amb molt d’afecte i professionalitat, alguna cosa que li va donar molt d’ànim per a recuperar-se.