Violència a l’ombra de la pandèmia

L’altra cara de la pandèmia és l’increment de casos per violència de gènere. Enmig de la crisi sanitària, que ens obliga el confinament, la llar s’ha convertit per a la gran majoria de les dones que pateixen violència masclista, en una doble condemna.

Existeix un estat d’alarma mundial davant el repunt de casos produït durant el confinament. Segons afirma el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, en aquest temps les xifres s’han disparat considerablement arreu del món. Ha realitzat una crida a la  pau a totes les llars del món i insta als governs a prendre mesures de prevenció i acompanyament per a totes aquelles dones que es trobin en situació de vulnerabilitat, producte d’aquesta pandèmia. Afirma que, si bé l’estat de confinament i la quarantena és essencial per a reduir la propagació de la Covid-19, moltes dones estan exposades a la violència en estar atrapades a les seves llars amb parelles maltractadores.

Andorra no s’escapa a aquesta problemàtica social. El Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere ha doblat el nombre de trucades rebudes durant el confinament respecte del mateix període de l’any anterior. Segons Mireia Porras, cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat, s’han registrat 42 nous casos de violència, els quals han rebut per diferents vies. L’any anterior, en el mateix període de temps, es van atendre 15 casos. Des de l’associació Acció Feminista, la Secretària General Aurora Baena indica que la violència durant la pandèmia s’ha accentua’t i ha generat un augment de consultes, algunes de les quals són derivades al Servei d’Atenció a les Víctimes de violencia de Gènere, que depèn del Ministeri d’Afers Socials.

Maria Àngels Babot, psicòloga i perita forense, del Centre d’Atenció psicològica Vincles, ens explica com detectar la violència de gènere, ja que s’incrementen les possibilitats durant el confinament i com rebre ajuda en cas de ser víctima.

“Una relació sana s’ha de caracteritzar pel respecte, l’afectivitat, la llibertat i la igualtat”

-Ens podria explicar, què és la violència de gènere i de quina forma s’exerceix?

La violència de gènere és el resultat d’una cultura patriarcal que defineix les identitats i les relacions entre home i dona en funció del sexe biològic, prevalent la superioritat dels homes sobre les dones. És l’instrument que empra l’home per sotmetre, dominar i controlar a la dona. És més, creu que té la legitimitat d’exercir aquest poder i abús sobre la dona quan ho consideri oportú. No tan sols respon a les accions com ara pegar, insultar, sinó també a les omissions intencionals per causar dany a la dona, com per exemple no ajudar-la en cas de necessitar atenció mèdica o no tenir en compte ni escoltar les decisions.

– Existeixen múltiples tipus de violència, ens poden dir quins són els més utilitzats?

Certament, existeixen diferents tipus de violència com ara física, psicològica, sexual i econòmica, però no podria valorar quina d’elles és la més utilitzada, tot i que, generalment, el maltractament comença amb conductes d’abús psicològic i es manté al llarg del procés de violència. En els diferents tipus de violència, el més visible i per tant, probablement, el més comprès per la població a l’hora d’identificar el maltractament, és el físic; però això no significa que els altres tipus d’agressions i/o  omissions que pateix la dona en el si de la relació afectiva, no li generin danys d’igual o més patiment.

– Hi ha alguna diferència entre violència de gènere, masclista o domèstica?

Sí, són termes diferents. La violència domèstica fa referència a aquella que es produeix en el si de la família i que pot afectar els seus diferents membres (avis, fills, pares, germans, etc.), mentre que,  la violència de gènere o violència masclista és la que es produeix contra la dona.

– Com identificar una situació de violència? Quins són els senyals als quals cal estar alerta? Com es pot diferenciar una discussió ‘normal’, de parella o familiar?

 Tot i que socialment s’accepten certs tipus de conductes, és necessari saber que no les hem de permetre perquè són senyals d’alerta subtils que en el temps es van intensificant, com poden ser fer callar a la dona en una conversa, sigui pública o privada, menysprear una opinió atribuint manca de coneixements, insults, humiliacions, voler saber on estàs, demanar explicacions de tot, desagradar-li la família d’origen, tenir sempre la culpa de tot i no valorar cap acció i/o decisió pròpia. Quant a la diferència entre una discussió “normal” de parella i una situació de violència, la línia és molt frágil. Quan una persona ens manca el respecte, ens crida, ens infravalora, no podem tolerar-ho, ja que suposa l’inici de la nostra pèrdua d’autoestima, de la nostra identitat i d’un afany de submissió encobert.  Dins la parella s’ha de poder parlar de les divergències de manera constructiva i activa. Els diferents posicionaments s’han de respectar i dialogar, sense estar un per sobre de l’altre. Una relació sana s’ha de caracteritzar pel respecte, l’afectivitat, la llibertat i la igualtat.

– Es manifesta en alguna edat en particular? Distingeix classe social, posició econòmica, etc.?

La violència de gènere es pot donar en qualsevol àmbit social, edat, posició econòmica o nivell d’estudis. Aquesta creença, com moltes altres, que encara es mantenen en la nostra societat, és errònia. La violència de gènere no depèn d’aquests criteris, sinó que es basa en la desigualtat, el domini, el control i l’abús de poder, de l’home envers la dona.

– Per què durant l’estat de confinament aviva la violència contra les dones?

 L’estat de confinament augmenta el risc de violència de gènere perquè implica un contacte constant amb l’agressor durant un període de temps indeterminat. La incertesa enfront de la situació augmenta les preocupacions, sigui en l’àmbit sanitari i/o econòmic, provocant sentiments de frustració, irritabilitat i desesperació, repercutint en el nostre estat d’ànim i, en conseqüència, en l’actitud i la manera de relacionar-nos amb l’altre membre de la parella i, si anteriorment ja eren complicades, en el moment del confinament, els conflictes es desencadenen amb més facilitat i augmenten, per tant, les situacions de tensió i explosió per part de l’agressor, que es converteixen en més freqüents.  Els factors de protecció que té  la víctima es redueixen,  un exemple podria ser la possibilitat de poder sortir de casa per anar a treballar. És molt important en aquests moments que les víctimes coneguin els recursos existents que hi ha al país i els telèfons d’ajuda, com ara el 110 de la policia, i el 181 del Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere. Davant d’una situació de violència de gènere s’ha de denunciar, tot i que no és fàcil per a les víctimes, a causa de la por, per dependència emocional i/o econòmica, per esperança de canvi o per manca de suport social i/o familiar.

“L’estat de confinament augmenta el risc de violència de gènere perquè implica un contacte constant amb l’agressor durant un període de temps indeterminat”.

– De quina manera podem animar a una dona al fet que denunciï o exposi aquesta situació, si l’ha naturalitzat de tal manera, que no se n’adona del que està vivint?

Si la dona no s’adona de la situació que està vivint és difícil que denunciï o bé parli amb algú, perquè no s’identifica com a víctima de violència de gènere. L’alternança entre por, tensió, agressió, reconciliació i penediment, fan que la víctima presenti una indefensió natural, consistent en mostrar-se passiva i deixant de voler resoldre els conflictes, perpetuant la relació. Al llarg d’aquest procés, la dona perd de manera progressiva la seva autoestima i l’esperança de canvi, i augmenta la submissió i la por vers l’agressor, dificultant cada vegada més la demanda d’ajuda. La majoria de víctimes quan demanen ajuda, habitualment, ja han estat aïllades de la família i/o xarxa social, per tant, encara resulta més difícil sortir de l’espiral. Hem de valorar el pas que han fet i no decebre-les. És per aquesta raó que considero molt important treballar la prevenció, des de diferents àmbits com ara l’educatiu o el sanitari, amb campanyes i programes de sensibilització, per a acabar amb la cultura patriarcal i qualsevol model que fomenti la discriminació i la desigualtat de les dones.

– Una persona violenta es recupera? Pot modificar o millorar la seva conducta si se sotmet a tractament?

 Existeixen programes específics, vinculats al sistema judicial, basats en teràpia cognitiu-conductual d’aplicació grupal, amb una durada que pot ser de setmanes o bé de mesos, en funció de les característiques psicosocials i criminològiques dels maltractadors. Aquests programes es duen a terme en el centre penitenciari. Altres programes s’ofereixen com a mesures penals alternatives i consisteixen en formacions relacionades amb la violència de gènere i programes específics de reeducació i tractament psicològic. S’apliquen en supòsits de suspensió de la pena privativa de llibertat, substitució de pena i s’imparteixen fora del Centre penitenciari. També hi ha programes comunitaris desvinculats del sistema judicial que s’ofereixen en associacions o entitats.

– De quines eines disposen els psicòlegs per a fer front a la violència de gènere?

 A part de les diferents formacions i experiència que tingui cada psicòleg, el més important és no jutjar a la dona, no fer comentaris inapropiats, donar importància a la gravetat dels episodis violents, per tal de generar un clima de confiança i d’empatia, que faciliti l’expressió de les seves vivències, sentiments i pensaments. És un col·lectiu sensible que necessita, no tan sols curar el patiment emocional, sinó també entendre el que ha viscut. És un tema complex que no es pot treballar de manera disgregada.

“És difícil iniciar el camí, però és l’inici d’una nova vida lliure de violència”. Han de ser coneixedores dels recursos als quals pot acudir, com ara l’assessorament jurídic i psicològic gratuït.

– Quines recomanacions podeu donar a les dones perquè no callin i s’animin a denunciar una situació de violència?

És molt important, per acabar amb la violència de gènere, que les dones denunciïn els fets, però per fer-ho han de tenir la seguretat que després tindran un acompanyament i una protecció, ja que en cas contrari la por a les represàlies i el sentiment d’abandonament, poden bloquejar a la víctima i desistir de fer aquest primer pas. És difícil iniciar el camí, però és l’inici d’una nova vida lliure de violència. Si no estan preparades per denunciar, poden demanar suport i acompanyament al llarg del procés,  sense tenir por a ser jutjades ni tenir vergonya, perquè comprenem que sortir d’aquesta espiral és molt difícil. Han de ser coneixedores dels recursos als quals pot acudir, com ara l’assessorament jurídic i psicològic gratuït. En aquest procés, no podem obviar que en la majoria dels casos hi ha menors en el nucli familiar i, a vegades, aquests poden actuar com un factor facilitador de la denúncia, quan la dona decideix allunyar als seus fills de l’ambient violent en el qual estan immersos. Són moltes les raons per les quals una víctima de violència de gènere no denuncia al seu agressor, per aquesta raó és imprescindible una visió multidisciplinària que inclogui les autoritats judicials, els fiscals, el servei de policia, el suport jurídic i psicològic, l’assistència econòmica i l’allotjament d’acollida, per tal que les víctimes se sentin veritablement protegides pel sistema i optimitzar els recursos evitant la revictimització.

Atenció gratuïta al 181 les 24 hores del dia els 365 dies de l’any
Servei d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere
Número de telèfon del Ministeri: +376 874 800
Número de telèfon del Servei: 181
Número de telèfon per WhatsApp: 606 181
Correu electrònic: igualtat@govern.ad