Hi ha estius que costen més que d’altres. I si estàs transitant la menopausa o la perimenopausa, probablement saps exactament de què estic parlant.
Perquè quan les temperatures pugen a fora i el cos genera la seva pròpia calor des de dins, la combinació pot ser exhausta. Físicament i emocionalment. Però entendre per què passa és el primer pas per viure-ho d’una altra manera.
QUÈ SÓN ELS FOGOTS I PER QUÈ APAREIXEN
Els fogots són un dels símptomes més coneguts de la menopausa, però no sempre s’explica bé el mecanisme que hi ha darrere.
Durant la transició a la menopausa, els nivells d’estrògens comencen a fluctuar i, progressivament, a disminuir. Això afecta el funcionament de l’hipotàlem, la regió del cervell que actua com a termòstat del cos. Quan aquest termòstat perd el calibratge habitual, el cos interpreta que té massa calor encara que no sigui així, i activa els mecanismes de refredament: vasodilatació, sudoració, augment de la freqüència cardíaca.
El resultat és aquella sensació sobtada i intensa de calor que comença al pit o al coll, puja cap a la cara i va acompanyada d’enrogiment i suor. Pot durar entre uns segons i uns minuts, i pot aparèixer diverses vegades al dia… i a la nit.
A l’estiu, amb temperatures ambientals elevades, tot aquest procés pot intensificar-se. El cos ja treballa per regular la temperatura externa, i els fogots afegeixen una capa extra de desregulació tèrmica que pot resultar molt esgotadora.
QUAN A LA NIT JA NO DESCANSES
Una de les conseqüències més impactants dels fogots és el que passa durant el son.
Els fogots nocturns—conegudes com a sudoracions nocturnes— poden despertar la dona diverses vegades durant la nit, sovint amb la sensació de calor intensa, el cos suat i la dificultat de tornar a adormir-se. I quan això es repeteix nit rere nit, l’acumulació de cansament és inevitable.
A l’estiu, les nits càlides agreugen aquesta situació. La temperatura ambiental elevada ja dificulta el son per si sola, i combinada amb les sudoracions nocturnes pot convertir el descans en quelcom gairebé impossible.
No és exageració. És fisiologia. I és important nomenar-ho perquè moltes dones viuen aquest cansament amb culpa o amb la sensació que haurien de gestionar-ho millor. Quan en realitat el cos està fent un esforç enorme per adaptar-se a un canvi hormonal profund, en un context ambiental que no ajuda.
MÉS QUE CALOR: EL QUE L’ESTIU POT REMOURE
Els fogots no són l’únic repte de l’estiu en menopausa. Hi ha altres aspectes que val la pena tenir en compte.
La sequedat vaginal, freqüent durant aquesta etapa per la disminució d’estrògens, pot empitjorar amb la calor, la deshidratació i el contacte prolongat amb l’aigua del mar o la piscina. La mucosa vaginal és més sensible, i la irritació o la picor poden augmentar.
La retenció de líquids i la sensació de pesadesa a les cames també tendeixen a accentuar-se a l’estiu, especialment en dones que ja experimenten canvis en la distribució del fluid corporal associats a la perimenopausa.
I l’impacte emocional tampoc és menor. L’estiu sol associar-se a lleugeresa, exposició del cos, socialització. Per a moltes dones en transició menopàusica, tot això pot activar una relació complexa amb el propi cos: la sensació de no reconèixer-se, de no sentir-se còmoda, de voler amagar-se en comptes de gaudir. Nomenar-ho no és queixar-se. És validar una experiència real que massa sovint es minimitza.
PETITS GESTOS QUE MARQUEN LA DIFERÈNCIA
No hi ha una fórmula màgica per eliminar els fogots, la veritat. Però sí que hi ha estratègies que poden ajudar a reduir la seva freqüència i intensitat, i a millorar el benestar general durant l’estiu.
La hidratació és fonamental. El cos necessita més aigua quan les temperatures pugen, i en menopausa aquesta necessitat és encara més marcada. Beure regularment al llarg del dia és una de les mesures més senzilles i efectives.
La roba i l’entorn també importen. Teixits naturals i transpirables, habitacions ventilades, evitar els canvis bruscos de temperatura entre espais amb aire condicionat i l’exterior. El cos en menopausa tarda més a regular els canvis tèrmics, i minimitzar els estímuls que activen el termòstat ajuda.
El moviment regular, especialment en les hores de menys calor, contribueix a la regulació del sistema nerviós i pot reduir la freqüència dels fogots. No cal una intensitat alta: caminar, nedar, practicar ioga o qualsevol activitat que el cos visqui com a agradable i no com a exigència.
L’alimentació també juga un paper important. Alguns aliments i begudes —com l’alcohol, el cafè, els picants o els àpats molt abundants— poden actuar com a desencadenants dels fogots en algunes dones. Observar el propi cos i identificar els patrons personals és més útil que seguir llistes genèriques.
I, finalment, el son. Prioritzar un ambient fresc a l’habitació, mantenir una rutina d’hora d’anar a dormir i evitar pantalles i estímuls en les hores prèvies pot marcar una diferència real en la qualitat del descans.
UNA ETAPA. NO UNA CONDEMNA
La menopausa és una transformació profunda. No és una malaltia ni una fallada del cos. És una reorganització hormonal que té el seu propi ritme, els seus propis reptes i, també, les seves pròpies oportunitats.
L’estiu pot ser un moment especialment intens dins d’aquesta transició. Però amb informació, acompanyament i una mirada menys exigent cap al propi cos, també pot ser un moment per aprendre a escoltar-lo d’una manera nova.
I potser per aquí comença tot: per deixar de lluitar contra el que el cos viu i començar a acompanyar-lo.
Irene Fernández Centellas
@irenefernandezcentellas
Fisioterapeuta i Psiconeuroimmunòloga clínica especialitzada en salut de la dona
CEO Femenine Flow
Directora del Màster de Salut Hormonal de Regenera i del Màster i el Postgrau en Fisioteràpia del Sòl Pelvià de Femenine Flow
