ADA, 25 anys defensant els drets de la dona a Andorra
La presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro es mostra satisfeta per la celebració dels 25 anys d’existència de l’entitat, tot i que reconeix que encara hi ha un llarg camí per assolir els reptes de l’associació.
Quins han estat els principals reptes assolits en aquests 25 anys?
Hem fet molta feina… Quan es va crear l’ADA, una de les reivindicacions girava al voltant de l’adquisició de la nacionalitat andorrana, una qüestió que feia diferències entre homes i dones. Al final es va aconseguir la igualtat en aquest aspecte. També una de les qüestions que més preocupava la junta inicial de la Pilar Cortadella era l’esterilització quirúrgica, una acció que no estava permesa; aleshores no es podia fer la lligadura de trompes i d’altres pràctiques, i es va aconseguir. Aquestes van ser dues de les grans fites, però després hi ha hagut moltes altres reivindicacions menors que s’han anat aconseguint. Treballem per erradicar la violència de gènere, perquè la dona pugui conciliar la vida laboral i familiar i atenem totes les dones que tenen dificultats. En realitat, ara se’ns té molt més en compte.
“El repte més important que hem assolit és el fet que la dona tingui veu dintre de la societat andorrana”
Es refereix arran del Govern?
Sí, i també en la societat. Ara, per qualsevol canvi legislatiu que pugui afectar la dona, sempre participem en les taules de treball. Sempre hem col·laborat amb el Govern en aquestes qüestions, es té en compte la nostra opinió, i això és una molt bona cosa per a la nostra associació. Ara fa uns tres anys es va fer una campanya a les escoles, amb unes xerrades de sensibilització al voltant de la violència de gènere, que van demostrar que les noies d’entre 14 i 18 anys no identificaven bé la violència de gènere. Encara hi ha molta feina a fer arran de l’educació.
Quin considera que és el repte més important que heu assolit en aquests 25 anys d’existència de l’ADA, quin seria?
El fet que la dona tingui veu dintre de la societat andorrana. Per exemple, a nivell polític, la dona hi és molt present, sense cap necessitat de quotes preestablertes.
“La nostra posició sempre ha estat clara: reivindiquem l’avortament en els tres supòsits bàsics”
I la més gran decepció?
La lentitud en l’assoliment de les llibertats individuals de les dones. Des de l’avortament fins a la bretxa salarial, passant per la manera de vestir-se…
Quins són els principals reptes que es planteja l’ADA de cara als propers anys?
Per celebrar els 25 anys de l’associació, vam organitzar una sessió de reflexió i treball per debatre sobre els reptes de la dona a Andorra i les accions que calia emprendre per arribar a assolir l’equilibri de gènere. La jornada va girar al voltant de quatre eixos: la llibertat de la dona avui; la dona i el treball; la dona i l’educació, i finalment, el tema del famós sostre de vidre, la representativitat de la dona en llocs de decisió. La finalitat de la trobada era donar veu a totes les dones de diferents generacions per explicar la seva opinió sobre la situació de la dona a Andorra avui. En síntesi, et diré que els nostres reptes de futur passen per seguir treballant per l’equilibri de gènere. La finalitat és gaudir de les mateixes oportunitats que tenen els homes, que també volem incloure en el nostre projecte.
“Els nostres reptes de futur passen per seguir treballant per l’equilibri de gènere”
Quina relació teniu amb Acció Feminista?
Molt bona, no hi tenim cap problema!
No ho considereu una competència?
De cap manera, si en tenim l’ocasió, hi col·laborem. Quan es tracta de reivindicar, ho fem conjuntament.
Quina és la postura de l’ADA sobre l’avortament?
La nostra posició sempre ha estat clara: reivindiquem l’avortament en els tres supòsits bàsics. Però aquí topem amb el rebuig frontal del copríncep bisbe. Defensem els drets humans, la dona ha de poder decidir ella mateixa sobre si vol avortar o no. És una opció que es planteja a la dona i ha de tenir tot el dret de si vol o no seguir amb el seu embaràs.
