Lluís Baró, de tota la vida

“Ser ramader a l’hivern a Andorra és molt dur, pel tema climàtic i per com et lliga aquesta professió, ja que no tens mai cap dia de festa, ni vacances. Cada vegada hi ha més demanda de carn de qualitat, tant de corders, com de vedells. Per tant, alguna cosa es fa bé”

Des de quan es dedica a la ramaderia?

Tota la vida ens hem dedicat a la ramaderia a casa. Però, de debò, així com ho tinc en l’actualitat, només fa 7 anys.

Quina mena d’explotació gestioneu?

Tinc ramaderia i explotació de tabac, com gairebé tots els pagesos i ramaders d’Andorra. No vol dir que tots els que cultivin tabac siguin ramaders, però gairebé totes les cases pairals d’Andorra es dediquen a la ramaderia i a les collites de tabac.

Quin tipus de bestiar té i comercialitza?

Jo tinc ovelles, unes 700. Comercialitzo i produeixo carn amb el segell de qualitat d’Andorra, i estem protegits pel Govern d’Andorra.

Quina diferència hi ha entre la carn de qualitat d’Andorra i la que prové d’explotacions industrials?

Això t’ho podrien aclarir alguns carnissers, ja que són els que venen el producte. Jo et puc parlar com a ramader, i et puc dir que la carn d’Andorra cada dia té més sortida, per una senzilla raó, perquè s’intenta fer cada vegada millor, i no ho dic perquè jo sigui ramader, sinó perquè és una realitat constatable. S’utilitza un pinso controlat per Govern, que va molt bé al bestiar, i també es controla molt el pes del corder a l’hora de portar-lo a l’escorxador: no ha de ser molt gran, no ha de tenir molt greix… Tot això es verifica per aconseguir, cada vegada més, un producte refinat i de millor qualitat.

És rendible la ramaderia a Andorra?

Et puc parlar en general, ja que també t’hauria de respondre algú que tingui equins i bovins. Jo tinc ovelles, i també alguna cabra, i en el meu cas, t’explico: a Andorra, o més aviat a tot el Pirineu, l’hivern és molt llarg. Són sis mesos d’hivern, i què vol dir això? Què l’hivern és molt esclau, primerament, has de ser-hi cada dia, i després, perquè no és el mateix tenir bestiar aquí que tenir-lo en zones més baixes, cap a la plana o cap a Lleida. Aquí l’hivern és molt dur. L’estiu ja no, perquè gràcies a Déu tenim les muntanyes que tenim. A part, fem neteja de boscos amb el bestiar, que per cert, va molt bé i, a més a més, tenim la gran sort de tenir uns pasturatges amb una herba molt bona, i tot això repercuteix en la carn de qualitat. Però com t’he dit, ser ramader a l’hivern a Andorra és molt dur, pel tema climàtic i per com et lliga aquesta professió, ja que no tens mai cap dia de festa, ni vacances, és una mena d’esclavitud. Per ser ramader, t’ha d’agradar molt o t’ho han d’ensenyar de petit. Tothom pot ser ramader, evidentment, però fins que no t’acobles o no t’hi acostumes, és molt dur.

La gent sap apreciar la qualitat del producte?

Quan porto els corders a l’escorxador, que és gairebé cada setmana, sempre demano com els han trobat. I, fins al dia d’avui, sempre em diuen que tan de bo en tinguéssim més. Això vol dir que cada vegada hi ha més demanda de carn de qualitat, tant de corders, com de vedells. Per tant, alguna cosa es fa bé, ja que, en cas contrari, no hi hauria demanda. Però aquí tenim un problema, ja que no podem tenir corders tot l’any. Si a l’estiu els corders se’n van a la muntanya, ens en queden molt pocs, i la gent que s’hi acostuma a menjar carn de corder de ramaders d’Andorra, en aquesta època de l’any, la troben a faltar. Aquest problema s’està mirant de solucionar, però vaja!, crec que es va per bon camí.

La Covid-19 ha afectat les vendes del sector?

En l’àmbit personal, tant de ramader com de venedor, no he trobat cap mena de diferència. Com deia abans, quan la gent o els clients tasten la carn de qualitat, volen tornar a repetir. El que   vull dir amb això, és que a Andorra hi ha poca carn de corder. De fet, crec que sóc dels pocs que en tenen tants, durant tot l’any. Perquè sí que n’hi ha que en tenen tants com jo, però fan transhumància i a l’hivern no en tenen. Amb això em refereixo al fet que, venc el que venc, però encara me’n demanen més. És a dir, que si en tingués més, més en vendria, però no puc arribar a tot arreu.

Heu hagut de prendre mesures a l’hora de treballar, a causa de la pandèmia?

Hem pres mesures com ara no treballar junts o separar-nos, però mascaretes no en portem; ja que amb el bestiar i la humitat, és impossible portar-les allà a dins. Però sí, les mesures les tenim. Hem respectat, a la nostra manera, aquesta situació.

Ha fet falta rebre ajudes de Govern durant aquesta situació?

No, no. Cap. Sí que rebem subvencions pel bestiar, però en aquesta situació, cap.

Com veu el futur de la ramaderia al país?

El problema és que la ramaderia és molt esclava. El jovent que puja, a no ser que s’hagin criat en una casa de pagès i els hagin acostumat de petits, és molt difícil que s’integrin. És una feina molt dura, i t’ha d’agradar molt, en cas contrari, no ho faràs, ja que no tens dies de festa, ni horaris, ni res… Portar les ovelles, un gos i una motxilla, és molt maco, però ser ramader no és només això, s’ha de saber cuidar les ovelles, esquilar-les, saber si estan malaltes… És complicat.

El tabac és un negoci rendible?

Amb el tabac, avui en dia, estem com estem. Els que ens movem amb aquest camp sabem tots com va. A més a més, la Covid-19 ho ha tirat tot enlaire, i no només el tabac, sinó l’economia del país. Però tornant al tabac, el problema que tenim avui en dia és que, si no tenim turistes, no venem. Si no venem, no ens compren la producció  i, si ens la compren, és a un preu mínim que no ens dona per viure. Per tant, és un gos que és mossega la cua. A part, també es van fer uns contingents de tabac, amb uns quilos, per fer-ne una reducció, i no sé com acabarà tot això, però no gaire bé.

Com veu, des del seu punt de vista, la possibilitat de cultivar cànnabis terapèutic?

No et puc donar el meu punt de vista, perquè ningú m’ha explicat exactament com aniria, però desconeixent-ho, crec que hi hauria altres sistemes d’agricultura millors que aquest per viure, com per exemple el fet que la majoria dels ramaders poguessin tenir 10 o 15 ovelles, que a la vegada poguessin tenir 10 o 15 corders, fet que incrementaria la carn de qualitat. Si tens ramat, els camps estan cuidats i arreglats. De l’altra manera, només tens la producció d’aquell camp i res més.