Daniel Armengol Bosch, empresari, exconseller general i expresident de l’Empresa Familiar Andorrana, es presenta a les eleccions del Consell d’Administració de la CASS. Ho fa amb el compromís de ser la veu dels empresaris i autònoms, potenciar la transparència de les dades i impulsar grans consensos per assegurar el futur de les pensions.
La seva trajectòria pública i empresarial és àmpliament coneguda. Però qui és Daniel Armengol quan deixa de banda les responsabilitats professionals i institucionals?
Em considero un home de família, en el sentit més ampli de la paraula, incloent-hi en la família també els amics de veritat. Quan s’apaguen els focus, soc una persona molt familiar, propera i amb els peus a terra. M’agrada, caminar, ser proper i escoltar, reflexionar i mantenir el contacte amb la realitat del nostre dia a dia.
Hi ha algun valor o aprenentatge que hagi marcat especialment la seva manera d’entendre els negocis, el lideratge i la vida?
A casa vaig aprendre que les coses només funcionen amb esforç, responsabilitat i la paraula donada. Són valors que continuen marcant la meva manera de treballar i que intento transmetre als meus.
Després de dècades al capdavant de projectes empresarials, com ha evolucionat la seva manera de liderar equips i de prendre decisions?
Amb els anys he après que liderar és sobretot escoltar, generar confiança i ajudar els equips a créixer.
Quins considera que són avui els principals desafiaments que afronta el teixit empresarial del país?
El teixit empresarial andorrà és resilient i dinàmic, però necessita estabilitat, talent i seguretat jurídica per continuar creixent. Empreses i autònoms andorrans no necessiten solucions, necessiten direccions. Si saben a on anem, podrem decidir com hi anem, o si volen ser part del viatge o no.
Això vol dir que manca professionalitat al capdavant de les empreses del país?
Crec que, més que una qüestió de professionalitat, el que falta és una visió més estratègica i a llarg termini, i menys decisions condicionades per una perspectiva curtterminista.
«Reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà»
Va ser conseller general durant dues legislatures. Què li va aportar aquella etapa i quina lectura fa de l’Andorra actual respecte a la que va conèixer des de la política?
L’experiència política em va ensenyar la importància del consens i de pensar sempre en l’interès general. També en relativitzar molt els problemes i la dificultat per no desconnectar-se del que passa realment a peu de carrer.
Com veu el panorama polític actual?
El panorama polític actual continua sent complex. Ens trobem en un moment econòmic que, en teoria, hauria de ser favorable, però alhora percebem un important malestar entre una part de la ciutadania. Per aquest motiu, considero que, en les grans qüestions d’Estat, és fonamental cercar consensos que aportin estabilitat institucional, seguretat jurídica i confiança de cara al futur de l’economia andorrana.
Què l’ha motivat a presentar-se a les eleccions del Consell d’Administració de la CASS en aquest moment de la seva trajectòria?
Crec que és un moment en què puc aportar valor. Igual que fa uns deu anys vaig decidir implicar-me en política, avui considero que tinc la suficient experiència, adquirida en el si de diversos consells d’administració, tant d’empreses familiars com d’altres on participo com a membre extern, per aportar el meu gra de responsabilitat i una visió estratègica, tant a curt com a mitjà termini. Per això em presento: perquè crec que és un moment decisiu per a la CASS i perquè penso que aquesta experiència pot contribuir a prendre decisions responsables.
“Es parla de la CASS quan hi ha dificultats, però no s’explica prou que és una de les principals garanties de seguretat i cohesió social del nostre país»
Vostè ha parlat reiteradament de transparència i sostenibilitat. Què signifiquen exactament aquests conceptes aplicats a la gestió de la CASS?
Transparència significa informació clara i compartida per als afiliats. Sostenibilitat significa garantir pensions i sanitat per a les generacions actuals i futures.
El futur del sistema de pensions preocupa cada vegada més. Quin missatge traslladaria als treballadors i autònoms que tenen dubtes sobre la seva viabilitat?
El meu missatge és de confiança, però també de responsabilitat. Reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà.
I com es pot recuperar la confiança?
Posant-hi gent apta i hàbil, capaç de buscar els consensos necessaris per poder dur a terme una reforma que pugui perdurar en el temps.
Quin és el risc més gran de no actuar ara?
Sempre m’agrada recordar una frase que sovint em deia un polític a qui apreciava molt: la pitjor decisió és una no decisió. La inacció ens porta a ajornar els problemes i, com més els ajornem, més grans i més difícils de resoldre esdevenen. Sovint només es parla de la CASS quan hi ha dificultats, però no s’explica prou que és una de les principals garanties de seguretat i cohesió social del nostre país. Precisament per preservar aquesta cohesió social i continuar oferint garanties, a través del sistema de seguretat social que tenim, cal actuar com més aviat millor. El meu missatge és de confiança, però també de responsabilitat: reformar avui és la millor manera de protegir les pensions de demà i garantir la sostenibilitat del sistema per a les futures generacions.
Els treballadors per compte propi sovint consideren que les seves necessitats no tenen prou visibilitat. Quines mesures defensaria perquè guanyessin pes dins la institució?
La reforma de la CASS del 2008, com vostès recordaran, va incorporar al sistema tots els autònoms i empresaris que fins aleshores disposaven, majoritàriament, de plans de pensions privats. Aquesta incorporació es va fer de manera obligatòria. Avui, autònoms i empresaris representen prop de 20.000 persones, però també són uns dels principals contribuents a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ja que canalitzen bona part de les cotitzacions vinculades als salaris dels assalariats. Per aquest motiu, crec que, a les alçades que estem, és necessari donar-los una representació més directa dins del Consell d’Administració de la CASS. Els autònoms han de tenir una veu més forta; conec les dificultats que afronten diàriament i defensaré que la CASS entengui millor la seva realitat. En aquest sentit, estaria bé, vist el que contribuïm entre tots, afegir un segon seient al Consell d’Administració perquè els autònoms i els empresaris puguin disposar d’una representació pròpia.
Què canviaria, principalment, de la gestió actual de la CASS?
Pel que fa a la gestió actual de la CASS, i des de la perspectiva del col·lectiu que volem representar, crec que un dels aspectes més importants seria avançar cap a una major transparència i una accessibilitat més gran a les dades. Les dades són una eina fonamental per prendre decisions encertades i amb visió de futur. Per això, considero important facilitar-ne l’accés tant als assegurats, siguin assalariats, autònoms o empresaris, com afavorir un millor intercanvi d’informació entre les diferents administracions públiques. La CASS és una font de dades molt rellevant per al país i crec que fer aquesta informació encara més transparent és una necessitat que cal abordar com més aviat millor.
Si hagués de convèncer un autònom indecís en un minut, per què hauria de confiar en la seva candidatura?
Perquè tenim una experiència directa, no només com a empresaris, sinó també com a professionals per compte propi. Vostès saben prou bé que tots els membres dels consells d’administració som persones que gestionem responsabilitats i que compartim molts dels mateixos reptes i preocupacions. Crec que aquesta experiència ens permet aportar una veu propera i coneixedora de la realitat dels autònoms. Estic convençut que, en aquestes eleccions, les diferents candidatures coincidirem en el 99% de les mesures que cal impulsar al Consell d’Administració de la CASS. Entre aquestes prioritats hi ha més transparència en la informació i l’accés a les dades, la sostenibilitat del sistema de pensions i una millor resposta a les necessitats dels autònoms.
Quan mira cap al futur, tant personalment com professionalment, quins projectes o reptes li agradaria veure fets realitat durant els pròxims anys?
M’agradaria un país que continuï premiant l’esforç, la iniciativa i la capacitat de crear oportunitats. Imagino una Andorra competitiva, sostenible, oberta al món, moderna i amb una gran qualitat de vida.
