Àlex Armengol entén la felicitat, la cooperació i la voluntat d’ajudar els altres com a motors de transformació personal, empresarial i social. Vinculat a la història familiar de l’Hotel Roc Blanc i impulsor del Speakers’ Corner, defensa un model de negoci basat en el capitalisme conscient, en què el benestar de les persones i els resultats empresarials treballen conjuntament.
D’on neix la teva voluntat d’ajudar els altres i quin paper ha tingut la recerca de la felicitat en la teva vida?
De ben petit m’agradava fer coses bones. Recordo que m’encantava anar a catequesi i passar la safata a l’església de Sant Pere d’Escaldes per recollir els donatius. Eren gestos senzills, però ajudar i donar ja em feien sentir bé. Als dotze anys, la meva àvia materna, l’Assunta, la persona que més admiro de la meva història, em va fer la pregunta que tantes vegades es fa als nens: “Què vols ser de gran?”. Li vaig respondre espontàniament: “Iaia, jo de gran vull ser feliç!”. Aquella resposta em va fer prendre consciència d’una pregunta que m’ha acompanyat tota la vida: Què vol dir ser feliç? Quina relació té amb ser bona persona? Amb els anys, he entès que ser bona persona és més important del que ens pensem.
Com ha evolucionat la teva inquietud personal al llarg dels anys?
De petit no investigava amb una metodologia, però començava una exploració que mai no he abandonat. He anat observant, llegint, fent-me preguntes i provant d’aplicar allò que aprenia en les relacions i en els projectes. L’amor, el seu poder i el sentit de l’amor incondicional s’han convertit en un eix de la meva vida. Quan en parlo, em refereixo a una manera d’actuar: voler el bé de l’altre, escoltar, generar confiança i buscar formes de cooperació.
___________________
“L’amor incondicional i el seu poder s’han convertit en un eix de la meva vida”
___________________
Com ha influït la teva trajectòria professional en el món de la innovació i en la teva visió del futur d’Andorra?
La meva trajectòria en Administració d’Empreses i el treball al Departament d’Innovació de Deutsche Bank van alimentar aquesta curiositat. Innovar, investigar i explorar possibilitats han avançat en paral·lel a la meva recerca personal. L’any 2003 vaig començar a aprofundir en la innovació disruptiva. Més endavant, el seguiment de les iniciatives de Singularity University em va ajudar a ampliar la mirada sobre les transformacions tecnològiques i les oportunitats que podien representar per a Andorra.
Què t’ha ensenyat la teva experiència política i empresarial sobre les dificultats de transformar el model econòmic andorrà?
Vaig poder veure les dificultats del sistema i vaig sentir que hi faltaven més escolta, més cooperació i més amor en la manera de fer. Com a cofundador, juntament amb altres companys, de la Confederació Empresarial Andorrana, vaig impulsar l’àrea de diversificació econòmica. Ens preguntàvem quin futur necessitava el país i quines activitats ens podien ajudar a construir-lo. Hem treballat per obrir camí en àmbits com la blockchain, els esports electrònics, el cànnabis medicinal, el multimèdia, les biociències i, més recentment, la intel·ligència artificial. Aquesta experiència també m’ha ensenyat les resistències i les dificultats de convertir una oportunitat en una realitat en el nostre país.
Quin paper hi té la consciència per a tu?
M’interessa especialment explorar la consciència i allò que anomeno intel·ligència energètica. És una recerca en què vull posar en diàleg la meva experiència amb diferents disciplines i distingir les intuïcions de les coses que podem comprovar. La pregunta que em mou és: què pot aportar Andorra al món? Crec que podem oferir un lloc on demostrar, amb fets, què passa quan una societat decideix cooperar més i cuidar millor les persones.
Com es pot traslladar tota aquesta filosofia al món empresarial?
El capitalisme conscient proposa un propòsit que incorpora treballadors, clients, proveïdors, comunitat, medi ambient i accionistes. La bondat es concreta en com dirigeixes, com escoltes, com compleixes els compromisos i com tractes les persones. La meva hipòtesi és que aquesta manera de fer genera confiança, facilita la col·laboració i millora els resultats.
Has pogut aplicar aquests principis i comprovar els resultats en la teva experiència empresarial?
Intento aplicar aquests principis en una empresa familiar, a través de petites accions en el dia a dia que ajudin a generar més confiança, escolta i col·laboració. És un camí que requereix temps i constància, però crec que aquestes petites accions, sumades a altres decisions i estratègies empresarials, poden contribuir a aconseguir bons resultats.
“El Speakers’ Corner neix de la voluntat d’aplicar el capitalisme conscient al negoci hoteler”
Quin missatge voldries traslladar als partits polítics andorrans i quina visió de futur proposes per al país?
Aquesta és la conversa que voldria obrir amb tots els partits abans que elaborin els seus programes electorals: com podem fer que la prosperitat d’Andorra es tradueixi en una vida millor per a les persones, i que el nostre país aporti alguna cosa valuosa al món? Andorra com a plataforma de transformació efectiva que demostri a Europa i al món que hi ha una alternativa a la fi de l’imperi romà del dòlar. Cooperar en comptes de competir, Virtus Unita Fortior, exactament com es va produir en la constitució inicial del nostre país. Aquesta, de fet, és l’única explicació del perquè tenim dos caps d’Estat i no un.
L’Hotel Roc Blanc és un dels grans emblemes del turisme d’Andorra. Què representa per a tu continuar vinculat?
El Roc Blanc és casa meva. El van fundar els meus avis, Domingo Torm i Assumpta Babot, que van comprar el terreny l’any 1955 i van inaugurar l’hotel el 1963. Hi vaig fer les primeres passes l’any 1974, amb nou mesos, i de petit hi anava cada tarda a berenar quan sortia de l’escola. Els meus pares van seguir el camí dels avis i el van fer créixer. Amb l’ampliació de 1984 es va convertir en un hotel de 15.000 metres quadrats especialitzat en termalisme i convencions, una aposta per trencar l’estacionalitat del turisme a Andorra. Abans de morir, el meu avi va voler fer realitat l’hotel dels seus somnis: el Termes Montbrió, un gran resort a Tarragona amb la mateixa vocació. Ell ja hi havia imaginat un desenvolupament de futur que no va arribar a fer. Ara m’ha tocat agafar-ne les regnes i tirar-lo endavant, gràcies també als esforços del meu pare, la meva mare, el meu germà i la meva germana. Continuar vinculat a aquesta història és una responsabilitat i un privilegi. És el lloc on estem demostrant, amb fets, que l’escolta, la cooperació i la cura de les persones també funcionen a l’empresa.
Vas impulsar el Speakers’ Corner del Roc Blanc. D’on neix aquesta iniciativa i què volies aportar a la societat andorrana?
El Speakers’ Corner neix de la voluntat d’aplicar el capitalisme conscient al negoci hoteler. És un dels projectes en que posem consciència i ens ajuda a sumar bons resultats. Es tracta de preguntar-te què de bo pots generar per a la societat amb allò que fa la teva empresa. Nosaltres teníem sales de convencions que bona part del temps estaven buides. Amb la Meri Planes, que m’ha ajudat a tirar-ho endavant, vam decidir cedir l’espai als ponents i encarregar-nos de la difusió. La meva mare tancava les cortines de l’hotel per protegir el client cautiu. Amb el Speakers’ Corner hem fet just el contrari: hem obert les cortines per convidar a entrar els andorrans, els residents i fins i tot els turistes que no s’hi allotgen. En quatre anys hi han passat gairebé mil ponents, amb vint o trenta conferències al mes i unes 4.000 persones d’assistència cada any que d’altra manera no haguessin generat vida a l’hotel. Volem un hotel de vida, no de luxe. El nom ve de Hyde Park, a Londres, un lloc que he seguit tota la vida i on fins i tot vaig fer una ponència sobre la consciència. Va néixer al segle XIX arran de les protestes pel dret de reunió, com un espai on qualsevol persona podia pujar dalt d’una cadira o d’una escala i parlar.
Per què consideres important que un hotel es converteixi en un punt de trobada cultural i intel·lectual, més enllà de la seva activitat turística?
Un hotel és una gran casa pública. Hi passen moltíssimes històries. El restaurant L’Entrecot, per exemple, sempre ha estat un punt de trobada pels excursionistes que venen a passar el dia des de la Cerdanya. El nostre ofici és cuidar el confort i el benestar de les persones, i això crea un ambient amable on tothom és benvingut. Més de la meitat dels ponents parlen de sanació, des de la ciència o des de vies més alternatives. També hi tractem la tecnologia i l’espiritualitat. D’aquí han sorgit un congrés d’intel·ligència artificial, amb la participació de Google i Microsoft, i un congrés interreligiós juntament amb la UNESCO. Tot això també torna a l’hotel. Coneixes moltíssima gent, es generen moviments i les vendes creixen. Els estudis de Raj Sisodia sobre capitalisme conscient mostren que les empreses que el practiquen han obtingut a borsa una rendibilitat vuit vegades superior a la del mercat en deu anys. Nosaltres ho estem comprovant: al Roc Blanc estem assolint molt bons resultats, i el Speakers’ Corner n’és l’exemple més tangible. Oferint de manera incondicional, al final aconseguim molt més.
