Carlos Aso entén el lideratge com una combinació de talent, visió i qualitat humana. Al capdavant d’Andbank, ha impulsat el creixement i la transformació de l’entitat sense renunciar a una cultura corporativa basada en la confiança, la innovació i el compromís amb el país. En aquesta conversa, reflexiona sobre el futur de la banca, el potencial de la intel·ligència artificial i la necessitat d’avançar cap a una societat més inversora. Una mirada de llarg recorregut que Andbank, patrocinador principal dels Premis Dona Andorra 2026, trasllada també a la seva implicació amb el progrés social del Principat.
Entrevista: Josep Segura · Fotografies: Noelia Farias
Vostè és una de les figures més conegudes del sector financer andorrà. Qui és Carlos Aso més enllà del càrrec de CEO d’Andbank?
Soc natural de Jaca, al Pirineu aragonès. Tinc quaranta-vuit anys, estic casat i soc pare de tres fills. Vaig estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i fa disset anys que formo part d’Andbank. D’aquests, onze els he passat a Andorra i sis a Madrid. Soc una persona, diria, optimista, curiosa, emprenedora i potser fins i tot una mica iconoclasta.
La seva trajectòria acadèmica i professional ha estat marcada per l’excel·lència, des de la seva formació com a enginyer informàtic i fins al seu pas per firmes com ara Arthur Andersen, Deloitte o Boston Consulting Group. Quins aprenentatges han estat determinants en la seva manera de liderar?
Una bona part de la meva feina consisteix a mantenir les persones motivades, implicades i amb energia. El meu paper és precisament inspirar l’equip, perquè un grup de persones amb molt talent pot aconseguir coses magnífiques quan treballa conjuntament. He tingut la sort de treballar amb persones molt talentoses, de les quals he après molt, i en companyies amb una cultura corporativa molt arrelada. Penso que el millor és intentar treballar amb els millors i incorporar-los a l’equip, perquè la diferència entre tenir el millor o el segon millor a l’equip és substancial. Per això, és clau aconseguir incorporar el millor talent a la companyia.
Després de més de vint anys al sector financer, quins principis continuen sent innegociables en la seva manera d’entendre el negoci i les persones?
Penso que és molt important treballar amb bones persones. Quan és així, el negoci acaba arribant. Les coses bones passen quan treballes amb gent que somriu, amb persones honestes, generoses i humils. És més important posar per damunt l’interès del conjunt que els interessos individuals. L’essencial no és l’ego ni el càrrec, sinó l’equip.
Ha liderat processos de creixement, transformació i integració molt rellevants. Com s’aconsegueix evolucionar sense perdre l’essència d’una organització?
És cert que hem comprat set companyies a Espanya durant els últims onze o dotze anys. Sempre hem intentat que no fos una adquisició, sinó una integració, i que les persones se sentissin part del projecte des del primer dia, compartint valors i cultura corporativa. No es tracta d’arribar amb una actitud dominadora, sinó d’avançar de manera progressiva. Aquest enfocament sempre ens ha funcionat. Cal fer que les persones siguin partícips de les integracions i que comparteixin amb nosaltres els nostres valors i la nostra cultura corporativa.
A Andbank s’han impulsat projectes com ara Myandbank i MyInvestor, que han redefinit la relació amb els clients. Quina visió hi ha darrere d’aquestes iniciatives i quin paper juguen en l’estratègia de futur?
Amb iniciatives com Myandbank i MyInvestor, intentem contribuir a crear una societat més pròspera, en la qual qualsevol persona pugui invertir a través d’una plataforma digital. La seva acollida ha estat molt positiva i hem aconseguit que els clients que han invertit durant els últims anys obtinguin una rendibilitat mitjana superior al 7% anual. Des del punt de vista intern, el més important ha estat integrar la innovació dins de la cultura corporativa, i diria que ho hem aconseguit. Hem procurat que les persones no la vegin com una competència, sinó que se sentin orgulloses de les innovacions que impulsem. El principal risc quan innoves és canibalitzar un negoci que ja funciona bé. Per això, hem innovat des de zero i ho hem fet des d’una perspectiva corporativa. Tot plegat ha contribuït a generar progrés en la societat i, en definitiva, a fer que els diners generin diners.
Les noves generacions tenen una relació diferent amb els diners, la inversió i la banca. Com ha canviat el client financer i què exigeix avui a una entitat?
És cert que la gent jove mostra una sensibilitat més gran per la inversió que les generacions anteriors. En part, diria que és perquè actualment és més difícil accedir a un habitatge i, per tant, els joves tendeixen a apostar més per invertir. També són conscients que en el futur serà més difícil mantenir l’actual sistema de pensions, i això fa que la gent jove sigui més inversora que les generacions precedents. Actualment, a més, aquestes inversions es poden fer amb només dos clics. Les xarxes socials i tot el contingut digital disponible faciliten molt l’accés a la informació i permeten conèixer millor com es poden fer aquestes gestions, en comparació amb el passat.
Com es gestiona la convivència entre la banca privada tradicional i les plataformes digitals obertes a un públic molt més ampli?
Diria que són força complementàries. En un cas, el client vol gestionar-s’ho tot de manera autònoma i tenir independència financera a l’hora de decidir sobre les seves inversions. En canvi, en la banca privada, el client vol sentir-se acompanyat. Vol tenir una experiència completa de banca privada, accedir a professionals especialitzats que l’assessorin i gaudir d’un servei excel·lent. Per tant, una opció i l’altra són complementàries. Fins i tot m’aventuraria a dir que una mateixa persona, en diferents moments de la seva vida, pot necessitar un servei o un altre. També hi ha persones que, en un mateix moment vital, volen gestionar una part dels estalvis amb un tipus d’inversió més autònom i, alhora, disposar d’una altra part en què se sentin acompanyades i assessorades. Diria que les dues opcions són totalment complementàries, fins i tot més del que ens pensàvem quan vam llançar aquestes iniciatives.
L’encariment de l’habitatge i la situació del mercat immobiliari s’han convertit en una nova realitat.
Com impacten aquests canvis en el negoci bancari i en les necessitats dels clients d’Andorra?
Això no està passant només a Andorra, sinó que és un fenomen global. D’una banda, està fent que la gent jove sigui més inversora i aspiri a superar la inflació i obtenir rendibilitat pels seus estalvis, de la mateixa manera que la podria obtenir al mercat immobiliari. Així mateix, els joves busquen adquirir independència financera i poder decidir si volen comprar un immoble o prefereixen destinar els diners a altres aspectes de la seva vida. Personalment, afegiria que és necessari continuar impulsant iniciatives que facin més accessible el lloguer a Andorra. Ampliar l’oferta de lloguer al país i afavorir que hi hagi més habitatges disponibles és la clau per aconseguir que el problema de l’habitatge es redueixi.
Andbank té un fort compromís amb l’esport, la gastronomia i la promoció del país. Per què considera important que una entitat financera contribueixi al desenvolupament de la societat més enllà de l’activitat bancària?
Penso que és la nostra obligació retornar a la societat una part del que ens ha donat. A una entitat financera li anirà bé si al país on opera també li va bé. Per aquest motiu, fa poc hem impulsat una fundació anomenada AndUp, de la mà d’Andorra Telecom i d’empresaris emprenedors del Principat. Aquesta iniciativa ens permet contribuir al desenvolupament de la nova economia a Andorra i fomentar projectes que ajudin a generar progrés i oportunitats. Aquest compromís també es reflecteix en el nostre suport a l’esport. A Andbank ens sentim molt identificats amb els valors que transmet: el treball en equip, la perseverança, l’esforç, la il·lusió i la motivació. Són valors que encaixen plenament amb la nostra manera d’entendre la feina i amb la cultura de l’entitat. A més, estem convençuts que una societat que practica esport és una societat més saludable, més cohesionada i amb més futur. Per això volem contribuir a impulsar el país, perquè creiem que és responsabilitat nostra. Volem continuar avançant en aquesta línia i incrementar significativament, durant els pròxims anys, la nostra implicació en la societat i en les iniciatives que contribueixin al desenvolupament econòmic, social i esportiu d’Andorra.
En un context de transformació tecnològica, reguladora i social constant, quin és el gran repte de la banca per als pròxims anys?
Diria que la intel·ligència artificial és, sens dubte, el nou gran repte que tenim com a societat. Pot tenir un impacte multiplicador molt positiu si s’utilitza de manera adequada. A Andbank hi estem treballant perquè el client en pugui obtenir avantatges i per ajudar-lo a treure’n el màxim profit. Sens dubte, és un gran repte, però també una gran oportunitat. No només ens permet ser més eficients en costos, sinó també satisfer millor les necessitats dels clients i avançar més ràpidament amb el mateix equip. Tenim la sort que no necessitarem reduir personal, sinó generar més creixement. Actualment, estem creixent molt, però pensem que encara ho podem fer més gràcies a la intel·ligència artificial, que, en definitiva, és una eina més al nostre abast.
Sovint defensa la importància d’invertir i no només d’estalviar. Com valora el nivell actual de cultura financera de la societat i quins aspectes s’han de millorar?
La cultura financera és clarament baixa. La intel·ligència artificial també ens pot ajudar en aquest sentit, perquè moltes persones poden sentir menys vergonya a l’hora de formular una pregunta a una eina d’intel·ligència artificial que de fer-la directament a una persona. Aquesta tecnologia ens pot ajudar a compensar una mancança que existeix des de fa temps, ja que, malauradament, a les escoles no hi ha hagut prou assignatures d’educació financera. És molt important continuar treballant perquè la gent entengui que tenir els diners en un compte corrent sense obtenir rendibilitat implica perdre poder adquisitiu. És com si un petit ratolí s’anés menjant els teus diners cada dia. Cal prendre consciència d’aquest fet, perquè la inflació augmenta i és molt important entendre que es pot obtenir rendibilitat mitjançant un bon pla d’inversió a llarg termini.
Quin ha estat el moment més difícil de la seva carrera i què l’ha ensenyat sobre la presa de decisions i la gestió de la pressió?
Diria que els moments més complicats han estat aquells en què hem perdut companys que han traspassat. Aquestes situacions et fan adonar que tot és relatiu. Els cops durs t’obliguen a reflexionar i a posar les coses en perspectiva. Precisament en aquests moments, liderar implica estar a prop de les persones, de les famílies i dels companys.
L’esquí, la muntanya i la natura formen part de la seva vida. Què l’aporten a escala personal i quins paral·lelismes troba amb el lideratge?
M’agrada molt escoltar el silenci, perquè em permet ordenar-me i pensar d’una manera diferent. Sempre intento aprofitar els caps de setmana per posar en context qüestions d’estratègia a llarg termini. Aquests moments de tranquil·litat són imprescindibles, perquè el dia a dia sovint no et permet pensar amb claredat. Per això, considero molt important desconnectar i gaudir del silenci a la muntanya. De l’esquí, també m’agraden especialment la velocitat i la sensació d’agafar impuls. L’adrenalina d’anar de pressa sempre m’ha resultat molt atractiva.
Quan mira enrere, però també cap al futur, què és el que li genera més satisfacció de tot el camí recorregut i quin repte li resta pendent d’assolir?
Del que em sento més satisfet és de l’oportunitat que he tingut de veure créixer les persones dins d’aquest banc. Hem passat de tenir una plantilla de 350 persones globalment, fa vint anys, a tenir-ne 1.400 actualment. A Andorra també hem crescut de manera important i, a Espanya, hem doblat l’equip durant els últims deu anys —ara ja som 700 persones—. Crec que al Grup Andbank tenim un equip molt professional, motivat, cohesionat i en constant creixement. De cara al futur, un dels reptes és veure com la societat esdevé, de mica en mica, més inversora. Una societat és més pròspera si inverteix més. En aquest sentit, encara queda molt camí per recórrer, perquè actualment hi ha molts diners que no estan generant cap rendibilitat. Una societat és més rica quan hi ha més inversió i més prosperitat.
Està molt vinculat al món dels escacs. Quines lliçons n’ha extret i ha pogut aplicar al llarg de la seva trajectòria professional i també en la seva manera de viure, gràcies a aquesta activitat?
Diria, clarament, que una de les principals lliçons és aprendre dels errors. En els escacs t’equivoques contínuament i intentes reconduir les decisions equivocades. A la vida passa el mateix. A la feina valoro molt que les persones reconeguin els seus errors i que en vulguin aprendre. És una cosa que sovint ens costa, però hauríem de ser capaços d’aprendre dels errors per poder progressar. També destacaria el pensament a llarg termini. M’agrada pensar en l’estratègia futura, no només en els pròxims dos trimestres, sinó en un horitzó de deu o quinze anys. Això també ho atribueixo als escacs, perquè m’han donat aquesta capacitat de pensar a llarg termini i, alhora, una gran capacitat de concentració.
