Josep Maria Cabanes es mostra optimista de cara a la setmana de la caça de l’isard

Del 13 al 20 de setembre, està programada la setmana de la caça de l’isard, un esdeveniment que enguany ha obligat a prendre mesures preventives per a evitar la propagació de la Covid-19 entre els caçadors. No obstant això, Josep Maria Cabanes, president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (FACIP), es mostra optimista, ja que la sinergia entre la federació, el Cos de Banders i Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, ha permès establir protocols com ara la realització de proves voluntàries de detecció de coronavirus als gairebé 600 caçadors que hi participaran.

Fotos: César Vidal / Jacme31 / Elsa Barthes
Pocs dies abans de la setmana de la caça de l’isard, com us prepareu a la FACIP per dur a terme aquestes jornades?

Jo diria que aquesta setmana de l’isard té dues lectures; una amb la Covid-19 i una altra per la setmana en si mateixa, amb el comptatge d’isards que hi ha hagut que demostra el rècord absolut en la història del nostre país. Aquest escenari vol dir que les gestions que s’han fet, des de l’any passat, han estat molt ben fetes, sempre amb molta prudència i, evidentment, ens acompanya el fet que els exemplars no han patit cap malaltia… aquesta és la primera gran victòria. En segon lloc, tenim el nombrós grup d’isards que mai no havíem vist, des de l’època dels nostres avis i, en tercer lloc, ja hem parlat amb els ministeris de Medi Ambient i de Salut perquè, durant els 15 dies abans a la setmana de l’isard, les persones puguin fer-se de manera voluntària les proves de la Covid-19 per poder garantir al màxim la seguretat. Les colles oscil·len entre 8 i 10 caçadors i desitgem no tenir cap incidència.

Quants caçadors s’han registrat per ser partícips de la setmana de la caça de l’isard?

Aquest any tindrem 576 caçadors. És una tradició de dècades on a tothom li agrada passar una setmana a la muntanya,  ja que permet compartir una estona amb els amics i amb els companys de la colla, als campaments. És important destacar la maduresa dels caçadors, que l’any passat van col·laborar amb l’avaluació de la salut dels isards i que, enguany, bona part dels participants van ser part del recompte. De fet, l’any passat van sobrar 30 anelles de caça, la qual cosa demostra la maduresa i la consciència dels caçadors, en només abatre un animal que correspongui a les característiques acordades.

Isard
Teniu registre de quants d’aquests caçadors són locals i quants són estrangers? A banda d’Andorra, de quins països són els caçadors més assidus?

Donada la situació, no crec que hi hagi algú que sigui estranger, ja que, per obtenir una anella de caça d’isards, han de registrar-se quatre caçadors. Trobo que els estrangers prefereixen altres destinacions on, malgrat que compren les anelles molt més cares que aquí, tenen la possibilitat de caçar un isard per persona.

A Andorra, de quins preus estem parlant?

El preu de la llicència per a la caça de l’isard és de 90 euros per caçador, però s’ha de conformar una colla de quatre persones per poder obtenir una anella. Fora d’Andorra, trobes l’anella en 800 euros, 1.500 euros i xifres que arriben 4.000 o 5.000 euros.

Perquè es promou tant la caça d’isards al nostre país? Quin és criteri que se segueix en abatre el que es coneix com a ‘trofeu’?

Antigament, la caça era un mitjà de subsistència per a alimentar les famílies. Actualment, la caça és un mitjà de gestió, aquí i a tot arreu. Modalitats, n’hi ha moltes diferents de caça de l’isard en tot els Pirineus, però aquí es promou per a gestionar la cabana. Per exemple, a la reserva d’Enclar hi havia 500 isards però va entrar el ‘pestivirus’ i en van quedar 150; les cabanes de diferents espècies, siguin isards, cabirols o porcs senglars, s’han de regular per a evitar que estiguin afectades massivament per les malalties i, d’altra banda, per les nombroses queixes que ens arriben pels danys que alguns d’aquests animals causen als terrenys dels ramaders i agricultors.

Com a tot arreu, les cabanes s’han de regular, tenint en compte els animals que no són de bona raça, que no tenen bones banyes o que estan molt prims, són els que primer s’abaten. Evidentment, dins d’aquest sanejament que tenim dins de la nostra cabana, el caçador sempre intenta trobar un animal que tingui bones banyes, que sigui guapo o el més ‘trofeu’ possible, és per això que no s’acaben abatent tots els animals perquè hi ha molts cabrits o cabres amb cabrits als quals, normalment, els caçadors no els tiren. La maduresa del caçador és important perquè es faci una selecció molt acurada de la nostra cabana.

En el cas específic de la setmana de la caça de l’isard, quin és el protocol de registre i captura, per tal d’evitar conductes inadequades o activitats il·legals com ara la caça furtiva?

Dins de tots els col·lectius i tots els sectors, sempre hi pot haver l’excepció. Malgrat tot, estem veient que durant els darrers anys, pràcticament, les incidències són gairebé zero, gràcies a la maduresa dels caçadors i al control del Ministeri de Medi Ambient i del Cos de Banders, que enguany han habilitat un punt de control, a prop del túnel de les Dos Valires, on es pot registrar l’isard caçat i fer tots els controls sanguinis. Així mateix, el caçador rebrà un document que certifica que l’isard ha estat caçat legalment.

Teniu protocols per a evitar incidents amb els països veïns durant les setmanes de caça?

Penso que la mirada hauria de fer-se al revés. Hem vist que hi ha molts casos de caça furtiva al Pallars, i no tenim registres que a Andorra hi hagi casos d’aquesta pràctica. Nosaltres tenim una molt bona cabana amb població rècord, mentre que a Espanya o França potser hi ha molta presència de ‘pestivirus’ i per això crec que actualment no hi ha cap necessitat de vigilar les fronteres.

Isard

En vista que la caça és una activitat autoritzada per les lleis vigents, podem dir que aquest és un assumpte d’Estat. Per què creu que aquesta activitat encara és permesa al nostre país, quan altres lluiten per vetar-la?

En part, per la molt bona gestió feta. Per exemple, a APAPMA estan meravellats de veure el creixement de les poblacions d’animals. A l’època dels nostres avis, només hi havia isards, conills, llebres i perdius, per la qual cosa APAPMA i les autoritats estan satisfets de veure rècords absoluts en les poblacions d’isards, cabirols, muflons i porcs senglars, així com la colònia de gall de bosc més important dels Pirineus. Un altre exemple és el Centre de Cria de Perdiu Xerra, amb el qual estem treballant per tenir moltes d’aquestes aus autòctones del nostre país. A Espanya, hi ha comunitats que ingressen milions d’euros a partir de la caça; en el nostre cas, és més aviat un tema de gestió.

A banda de la gestió de la població d’animals salvatges que vostè fa esment, hi ha algun altre benefici que la caça deixi al país? Teniu mesurat el benefici econòmic que genera?

En el cas de la caça, el benefici va orientat més aviat al consum intern, ja que els caçadors s’aprovisionen de municions, abrics, roba de camuflatge, armes, menjar i altres equipaments, que d’alguna manera mouen l’activitat d’alguns comerços.

andorra a taula