Fer dieta implica un control extern: menjar segons normes imposades, sovint desconnectades de les teves necessitats reals. El cos ho viu com una amenaça. Davant la restricció, activa mecanismes de defensa: alentiment metabòlic, augment de la sensació de gana, desregulació hormonal i, tard o d’hora, recuperació del pes perdut, sensació de fracàs, de culpa… És el conegut efecte rebot, àmpliament descrit en la literatura científica.
En canvi, canviar hàbits alimentaris és un procés profund i sostenible. No es tracta de menjar menys, sinó de menjar millor. De prioritzar aliments reals, frescos i de temporada; de garantir una bona aportació de proteïna a cada àpat; de cuidar la qualitat dels greixos; de reduir els ultraprocessats, els sucres afegits i els productes inflamatoris. És una manera de menjar que nodreix el cos, estabilitza la glucèmia, regula la gana i afavoreix una bona salut digestiva, metabòlica, hormonal i immunitària.
Un canvi d’hàbits també implica escoltar el cos. Aprendre a reconèixer les sensacions reals de gana, de sacietat, distingir si determinats aliments ens provoquen símptomes digestius com ara inflor, distensió abdominal, gasos, restrenyiment o diarrea, o si ens quedem amb energia o cansament després dels àpats. Més que aplicar pautes imposades des de fora, hem d’estar molt atents a les nostres sensacions internes i intuïtives, connectar-nos amb el nostre cos i la nostra ment.
L’alimentació sostenible és flexible, adaptable i respectuosa amb cada etapa vital, amb l’estrès, el descans i el context emocional. A més, menjar bé no pot desvincular-se de l’estil de vida. Dormir prou, gestionar l’estrès, moure el cos de manera regular i cuidar la salut emocional són peces clau de la salut. Sense aquests factors, cap “dieta” pot funcionar.
Deixar de fer dietes és un acte de salut, d’autonomia, de respecte cap a nosaltres mateixos i d’autocura. És passar del control a la consciència, de la prohibició a l’elecció informada. No és un camí ràpid ni fàcil, però sostenible i preventiu, per a assegurar-nos una salut a llarg termini. I sobretot, és un camí que et permet recuperar la confiança en el teu cos i construir una relació amb el menjar que pugui acompanyar-te tota la vida.
Alice Dénoyers, dietista-nutricionista i PNI, número de col·legiada 23/37.
