Les protagonistes de Dona Secret versus la Covid-19
En els cinc anys de vida de Dona Secret, s’han succeït a la portada més de 60 dones d’Andorra. Totes estan convivint amb la pandèmia del coronavirus i hem volgut copsar la seva opinió sobre com ha canviat la seva vida, en aquest inevitable abans i després de la Covid-19.
Roser Suñé
“Em preocupa la situació econòmica i social en la qual estem immersos”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-En l’àmbit personal crec que l’estic vivint com tothom que no ha patit la malaltia de manera directa, aplicant distanciament social, i molt atenta a l’evolució de la pandèmia. Per sort no ha afectat ningú de la família ni amics propers. He lamentat molt les víctimes i he patit per la situació de l’hospital en el moment més punyent de la crisi. Ara també em preocupa la situació econòmica i social en la qual estem immersos. A la feina, he pogut continuar treballant de manera presencial una part de la jornada i amb moltes reunions telemàtiques l’altra part del dia. Sens dubte, ens ha obligat a prendre mesures organitzatives al Consell general i alhora, a replantejar prioritats. En aquests moments, després de dos mesos molt durs, vull pensar que de tota crisi se’n pot treure alguna cosa per millorar. I també que és en aquests moments on coneixes de veritat les persones.
En què haurà canviat la seva vida?
No he patit canvis radicals, he enfortit la meva creença que són les petites coses de la vida les que t’omplen i les que s’han de preservar. La meva responsabilitat a la feina suposa una atenció especial a les noves prioritats i en mantenir la institució activa i al servei dels ciutadans en col·laboració amb totes les persones implicades. D’aquí a uns mesos podrem avaluar millor l’impacte que la Covid-19 haurà tingut en tots nosaltres.
Pepi Padilla
“He fet un stop en el ritme frenètic que sempre porto”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
Estic molt preocupada perquè veig moltes persones amb dificultats, gent que té negocis sobretot en el ram de l’hoteleria i el comerç en general, també em preocupa molt tota la gent que està perdent la feina, jo soc conservadora i, de moment, per sort no m’afecta gaire, en el negoci veig molt interès de la gent per millorar el seu habitatge. Per ara, tinc sort que tota la meva família gaudeix de bona salut.
-En què haurà canviat la seva vida?
-He fet un stop en el ritme frenètic que sempre porto, he après a valorar la família i casa meva, en aquests moments encara li dono més valor, hem estat confinats tots junts, el meu marit, la nostra filla, la meva mare, l’Ivan i els dos gossets. Hem cuinat, hem cuidat el jardí, hem fet jocs de taula, ha estat molt bonic poder estar tots junts sense pressa per res. Això m’ha canviat la vida. He gaudit com mai de la meva família i de la casa, a partir d’ara tot serà diferent, amb les crisis t’adones de les coses importants.
Rosa Pons
“Aquesta crisi mai matarà la nostra creativitat ni la capacitat de reinventar-nos”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-Reconec que aquesta crisi m’ha afectat de forma intensa. He de dir que he pres consciència que som molt vulnerables i que no tot depèn d’un mateix. A la vegada, i després d’haver passat per totes les etapes, he entès que aquest maleït virus no ens pot fer perdre la fe i l’esperança en què això passarà i que mai aconseguirà treure’ns la il·lusió pel futur. Sense nous projectes, siguin els que siguin, no s’avança. Estic convençuda que aquesta crisi que ha fet trontollar els nostres valors mai matarà la nostra creativitat ni la capacitat de reinventar-nos.
-En què haurà canviat la seva vida?
-M’he adonat sobretot que el futur és llunyà i que hem de gaudir al màxim del moment present. He tingut consciència de la importància de la família, dels amics i de la solidaritat. Dono gràcies contínuament per la sort d’estar vius. També vull significar un agraïment sincer i molt especial per a tots els sanitaris que han exposat la seva vida per tots nosaltres.
Trini Marín
“Són sentiments de tristesa i d’impotència els que marquen els dies”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-En el meu cas, en l’àmbit laboral, els canvis han sigut pocs. Des que va esclatar la crisi sanitària de la Covid-19, he pogut continuar treballant en un entorn de màxima seguretat, canviant i adaptant-me a noves maneres de fer. En l’àmbit personal, he tingut la sort de no patir cap pèrdua per culpa del virus. Finalment, és en l’àmbit social on he vist que aquesta pandèmia m’ha afectat més. I no em refereixo a les relacions amb amics o familiars que no he pogut veure, les noves tecnologies s’han ocupat de mantenir-nos més o menys connectats, sinó que parlo de les persones. El meu lloc de treball em permet conèixer tota mena de casuístiques diferents, veig de ben a prop com ha afectat la pandèmia a escala sanitària, però també econòmica. I aleshores són sentiments de tristesa i d’impotència els que marquen els dies. No és interessant que respongui al com m’ha afectat sinó al com ens ha afectat la Covid-19.
-En què haurà canviat la seva vida?
Algun dels canvis que ha aportat aquesta pandèmia a la meva vida poden ser positius: saber valorar els moments en família, adonar-me de la gran solidaritat que trobem al nostre país, o agrair el professionalisme de tots els treballadors que han estat de cara al públic. Si bé no han estat canvis radicals, aquesta crisi sanitària m’ha permès conscienciar-me de coses òbvies que abans no valorava.
Laura Álvarez
“M’ha afectat no poder veure ni abraçar els meus fills, nets, mare i amics”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
La pandèmia de la Covid-19 ha provocat un reajustament del nostre dia a dia. No poder veure ni abraçar els meus fills, nets, mare i amics es fa difícil però per sort han proliferat els grups de whatsapp que ens han tingut molt ocupats. A Unicef, el nostre comitè, gràcies a la tecnologia, hem pogut seguir treballant per vetllar per la salut i el benestar dels infants i adolescents del país. Gràcies als socis hem pogut donar al fons de solidaritat del Govern 10.000 euros i també 6.000 mascaretes infantils al ministeri d’Afers Social, Habitatge i Joventut per als col·lectius més vulnerables. Des de l’inici del confinament, hem estat publicant i actualitzant diàriament diferents recursos educatius, jocs, manualitats, o propostes de cuina o de lectura. Gràcies a tot l’equip d’Unicef estem fent tot el que podem per acompanyar i ajudar a tots els nostres infants i adolescents.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Tal com t’he dit, ha estat dur no poder veure, abraçar i estar amb la família i els amics. Arran d’Unicef, hem hagut cancel·lar totes les accions que teníem previstes aquests mesos i això ens preocupa molt perquè els socis i els actes i campanyes són la base per mantenir els projectes que el nostre comitè té en marxa, tant aquí a Andorra com al Bhutan, República Centre Africana o Zàmbia.
Roser Miró
“Vam haver de reconvertir la farmàcia en un establiment de trinxera”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
La Covid-19 m’ha canviat el meu dia a dia de cop, com a tothom, tant a nivell familiar com professional. Per sort, gràcies a Déu, a casa de moment no hem hagut de viure la malaltia de prop. A nivell professional, la nostra oficina de farmàcia ha estat oberta al públic des del principi. En menys de 24 hores, vam haver de reconvertir la farmàcia en una farmàcia que jo anomeno de trinxera… per tal de garantir que la població tingués els seus medicaments essencials i proveir-nos del màxim de material de protecció… Hem intentat estar al costat de tothom que ho ha necessitat.
-En què haurà canviat la seva vida?
-En la meva vida ha canviat sobretot la meva perspectiva, avui només em plantejo el dia a dia, la meva prioritat és cuidar els que m’envolten i estimo. Faig més grans petits moments que abans passaven amb pressa i sobretot m’enforteixo en pensar que tenim un país que hem d’aixecar pels nostres fills, igual que ho van fer els nostres pares i padrins.
Eloïsa Ortega
“Les famílies ens hem agrupat i la majoria hem estat capaços de conviure després de no fer-ho des de feia anys”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-He seguit treballant des de casa com advocat, però alhora i com a presidenta del Patronat de la Residència Clara Rabassa, he viscut moments difícils i complicats, ja que hem hagut de prendre decisions per tal de protegir els nostres residents. Per tant, després de dos mesos de confinament, he de reconèixer que la Covid-19 m’ha afectat personalment de diferents maneres. Al principi amb una mica de por pel que havia de venir, després amb energia per superar la situació, i ara amb esperança de retornar a una nova normalitat, encara que continguda.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Està clar que aquesta pandèmia ens ha canviat a tots, i en positiu. Crec que ara valorem més les petites coses quotidianes que hem hagut de deixar de fer; crec que som encara més solidaris. Les famílies ens hem agrupat i la majoria hem estat capaços de conviure després de no fer-ho des de feia anys; hem frenat la vida accelerada que portàvem i ens hem parat a pensar en nosaltres i de retruc en els altres…. Personalment m’he aturat -difícil en mi-, i he pensat com millorar la meva vida i la dels altres. Busco i seguiré buscant la part positiva de tot això, per seguir endavant el millor possible.
Piluca Díez
“Encara estic al·lucinada, com si estigués enmig d’una pel·lícula de ciència-ficció”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-Doncs t’he de confessar que encara estic al·lucinada, com si estigués enmig d’una pel·lícula de ciència-ficció. En realitat, estic sorpresa per la capacitat d’adaptació davant un confinament tan sobtat com molt llarg. He pogut descobrir casa meva tranquil·la i parlar llargues estones sense pressa i escoltant el que em diuen. Hem estat dues persones soles durant 8 setmanes recuperant bons costums. A més, he descobert que soc bona cuinera… Era falta de temps!
-En què haurà canviat la seva vida?
Doncs segur que no vull perdre el que he guanyat aquestes setmanes i, pel que sento, la vida en general no serà la mateixa que fins ara. Doncs… ja sé que soc capaç d’adaptar-me al que vingui. Realment, no em preocupa gaire, o potser gens.
Bibiana Rossa
“He descobert la resiliència, acompanyada pel meu pare, de 93 anys”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-M’ha afectat de ple, però amb salut, que és el més important. He passat d’una activitat frenètica, basada en diverses ocupacions, a no poder-me moure del cap del poble de Canillo, cuidant conills, i gallines que produeixen ous per tota la família. He passat de la incredulitat de l’aturada, a l’acceptació que era així. He après a enfocar nous paràmetres d’organització personal i professional. Amb el pas dels dies, la Covid-19 m’ha reafirmat en les conviccions de creure més que mai en Andorra i en els nostres potencials, bàsicament humà i de natura que dona vida, que som una societat petita i solidària, que podem produir més per poder consumir internament, en àmbits materials, i també cultural, agrícola i alimentari, entre altres- I de cara enfora i els visitants que confio que tornarem a tenir, ens hem de donar a conèixer i fer-nos valorar amb les virtuts de les nostres dimensions, amb avantatges certs.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Ha estat una mena de sacsejada fortíssima que m’ha fet prendre consciència de situacions existents, i fins i tot conegudes, però ignorades o no suficientment valorades o practicades. M’ha portat a imposar-me més que mai sostenibilitat en tots els àmbits, aprofitant i optimitzant al màxim tots els recursos i consums de tota mena, veient que es poden comprimir i racionalitzar. He constatat que es pot mantenir un bon nivell d’activitat i d’ajut a altri sense desplaçar-se, fent ús de tecnologia. He descobert la resiliència, acompanyada pel meu pare, de 93 anys, aprenent que les adversitats s’han de superar i que ens han de fer més forts, sense negar-nos a les emocions. Finalment, crec haver reaccionat assaborint millor la vida en cada moment, malgrat les adversitats, buscant solucions a cada problema, positivant, i trobant noves proporcions fins i tot a les relacions humanes, en una distància imposada que durarà.
Amalia Marquet
“El més difícil ha estat no poder abraçar els familiars i amics”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-Personalment, ho he viscut prou bé. Tinc la sort de viure en un pis gran amb terrassa amb la meva parella, hem estat dos mesos junts i estem millor que mai! A nivell comercial hem hagut de tancar el local de l’Illa, tot i que hem mantingut oberta la botiga de la plaça Coprínceps, només la zona d’alimentació. Diuen que dels moments complicats surten les oportunitats i crec que ha estat així. Hem tingut la sort de poder obrir i treballar amb els nostres clients.
-En què haurà canviat la seva vida?
-El més difícil ha estat no poder abraçar els familiars i amics. D’altra banda, arran de la higiene, les coses han canviat molt. Ens rentem les mans contínuament, deixem les sabates a la porta de casa, guardem les distàncies, portem mascareta… Això no s’ha acabat i les mesures d’higiene les haurem de mantenir, els hàbits han de canviar. El més difícil ha estat no poder abraçar els familiars i amics.
Montse Cardelús
“Aquesta pandèmia ens donarà una lliçó de vida, ens ensenyarà a valorar les coses senzilles”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-Els meus avis van viure la grip espanyola, els meus pares, la Guerra Civil i a nosaltres ens ha tocat la Covid-19. Quan va començar a la Xina ja es veia que vindria, era impossible que no ens arribés. En general, hi ha hagut manca de previsió per part dels governants. Amb tot, estic molt orgullosa del meu país, crec que s’ha actuat molt bé, extraordinàriament bé. M’ha entristit molt com ha afectat el col·lectiu de la gent gran, també el problema que han tingut les famílies que han perdut algú del qual no s’han pogut acomiadar. Això ha estat molt dur.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Ara valoro coses a les quals abans no hi donava importància i que eren gratis: una passejada per la muntanya, trepitjar la sorra, un bany al mar, sopar amb els amics, les abraçades… Aquesta pandèmia ens donarà una lliçó de vida, ens ensenyarà a valorar les coses senzilles i que no costen diners. La salut, la família i estar amb les persones que estimem, aquestes són les coses realment importants.
Eva Descarrega
“Hem fet molts contactes telemàtics pel desplaçament i repatriament de nacionals i residents a l’estranger via França”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-A París, on em trobo actualment com a ambaixadora d’Andorra a França i delegada permanent a la UNESCO, la pandèmia ha afectat les tasques diàries a l’ambaixada: el personal diplomàtic ha estat confinat a casa amb teletreball, cap reunió presencial a la UNESCO ni a l’OIF però sí nombroses videoconferències, cap recepció ni actes protocol·laris i sense contacte amb diplomàtics d’altres Estats ni autoritats franceses. Hem efectuat nombrosos contactes telemàtics i hem treballat en el desplaçament i repatriament de nacionals i residents a l’estranger via França.
-En què haurà canviat la seva vida?
-La Covid-19 haurà canviat la meva vida per valorar encara més la salut, la llibertat de circulació, la necessitat de tenir les persones estimades i els amics a prop o la solidaritat. Durant el confinament he gaudit de bona salut tot i que no he pogut retrobar-me amb el meu espòs ni amb la família ni els amics a Andorra com faig habitualment els caps de setmana. Els veïns han reemplaçat en part la família doncs ens hem conegut i retrobat cada vespre per expressar el nostre agraïment al personal sanitari. També solidàriament he portat cada dia una “baguette” als meus veïns de replà d’una certa edat. Des de l’11 de maig hem recuperat la llibertat de circulació a una distància màxima de 100 km, ens hem posat mascaretes en els llocs i transports públics i gel hidroalcohòlic en cada moment. Pel que fa a l’ambaixada, el personal diplomàtic farà teletreball fins a l’estiu per evitar desplaçaments amb transport públic i de moment sense reunions presencials als organismes internacionals fins al mes de juliol.
Mònica Bonell
“Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia, és que som molt vulnerables”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
La Covid ha fet que haguéssim d’adaptar les nostres feines des de casa i els nens a estudiar i entrenar (la Maria) telemàticament. Com a totes les famílies, crec que el retrobament de tots quatre a casa, compartint estones junts ha estat positiu. Les rutines que portem, la feina, la distància (la Maria estudia i entrena al CAR de Sant Cugat), feia que aquestes estones junts fossin els caps de setmana o festius. Alhora ens hem hagut de distanciar d’altres familiars i això ha estat el més difícil, tot i que les tecnologies d’avui dia ho fan més fàcil. Ens vam posar rutines i horaris a casa per complir amb les obligacions laborals i atendre les feines de casa, sense descuidar les estones per fer esport. En general ho hem portat força bé tot i que ara ja tenim ganes de tornar a la nova normalitat. De poder passejar sense restriccions i anar de botigues!
-En què haurà canviat la seva vida?
La Covid haurà canviat la meva vida a nivell tecnològic, ja que segurament després de la Covid continuaré utilitzant eines com el zoom per evitar desplaçaments i, a nivell més personal, estic segura que encara que puguem recuperar la normalitat d’abans, estarem en alerta en tots els sentits perquè si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia, és que som molt vulnerables.
Solita Mora
“Aquesta pandèmia és com un malson”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-Al principi va ser la incredulitat, tot semblava irreal, com en una pel·lícula de ciència-ficció. Després va arribar la tristesa, la por i la incertesa. A hores d’ara, no sé com evolucionarà la pandèmia, esperem que arribi aviat la vacuna, de moment ens tenen a tots tancats a casa. Jo he fet un confinament molt estricte, però he tingut la sort de passar-lo al costat del meu marit, amb qui acabo de celebrar els 43 anys de casats; però he trobat a faltar veure la meva mare, les meves filles, els meus gendres i els meus nets.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Quan ens en sortim, tot ho trobarem meravellós, caminar per la platja, la llibertat de moviment… Espero que aquest malson acabi quan abans i que d’aquí a un any ja hàgim tornat a la normalitat; amb tot, hauran canviat els costums socials, haurem d’anar amb mascareta quan viatgem, els petons com a salutació habitual desapareixeran, igual que les encaixades de mans, ens quedarà la por d’apropar-nos. Potser l’única mostra d’afecte que no desapareixerà serà l’abraçada, tots la necessitem, i és un contacte diferent. Quedarà l’hàbit de rentar-nos les mans sovint, i això serà positiu. Ens ha ensenyat que no som nosaltres que controlem la vida, sinó al revés. I per molt que ho tinguem tot organitzat, un dia arriba un virus que paralitza el món. La vida t’ensenya que has de deixar fluir i tenir molt clar que no ets tu qui prens les decisions.
Isabel Rodríguez
“M’he adonat que l’ésser humà és una espècie molt vulnerable i que en un tancar i obrir d’ulls ens pot canviar la vida”
Com l’ha afectat la Covid-19?
Penso que la paraula clau és relacions humanes. Al principi, quan vaig realitzar el que era el confinament, conviure a casa tots junts, cosa a la qual en temps actuals no estem acostumats, ja que es fa molta vida fora de casa, era una gran incògnita com aniria. Reconec que han estat uns dies molt positius, 66 dies en què hem hagut d’aprendre a ser tots més tolerants, a conviure en espais tancats amb empatia i col·laborar en les tasques domèstiques. D’altra banda tenim l’altra cara de la moneda, i és el que més m’ha mancat aquests dies de confinament, no poder veure, abraçar, compartir moments amb el meu fill que està a Barcelona, els meus pares, germanes, nebots… vaja, la família i els amics, el fet de no poder gaudir del tracte directe m’ha costat bastant.
-En què haurà canviat la seva vida?
-En el meu cas, més que canvis en la meva vida, crec que seré més conscient i aprofitaré al 100% els moments que passi amb la gent que estimo i procurar que tinguin més presència en la meva vida, que degut al ritme que portem els anem deixant de costat. Amb aquesta pandèmia m’he adonat que l’ésser humà és una espècie molt vulnerable i que en un tancar i obrir d’ulls ens pot canviar la vida. En aquests dies de confinament hem hagut de reinventar la nostra realitat, penso que aquesta premissa de reinventar la realitat serà d’ara endavant quelcom molt present en les nostres vides.
Rosa Gili
“De cara al futur haurem de tenir present que una cosa així ens pot tornar a passar”
Com l’ha afectat la Covid-19?
-He viscut aquesta pandèmia amb molta preocupació, ningú estava preparat per una cosa així, no ens ho hauríem pogut imaginar mai. Hi havia la incertesa de les repercussions per la salut, l’economia i, a més, després de les eleccions, acabàvem d’incorporar-nos a un nou escenari institucional, hem viscut moments de molta tensió. Hem hagut de prendre decisions, ha estat molt intens… Ara estem amb els Stop-Labs, que ens han donat molta feina.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Arran de la meva vida familiar també han canviat coses, com el fet de no poder sortir, estar amb els nens tancats a casa. I de cara al futur haurem de tenir present que una cosa així ens pot tornar a passar i això ens ensenyarà a valorar les coses senzilles que abans consideràvem normals i que ara apreciem molt més, com pot ser anar al restaurant el cap de setmana o a fer un cafè en una terrassa, coses que abans eren evidents i que ara no ho són tant.
Eva Palmitjavila
“Hem de fer front a la pandèmia de manera positiva i tenir una actitud entusiasta”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
-La pandèmia m’ha obligat a fer una nova planificació a casa, ja que amb els tres nens no ha estat gens fàcil. No podien perdre el ritme escolar, però ens hem organitzat prou bé. Pel que fa al país, hem viscut moments molt durs, amb limitació de les nostres llibertats. A casa, en un període molt curt he hagut d’aprendre a ser mestre, mare i empresària a la vegada, alhora que cuidava del meu pare, que viu sol, i he hagut de fer una mica d’infermera. Ha estat un període complicat. Les claus han estat l’automotivació, la proactivitat i l’entusiasme, sempre actitud positiva que he tramès als meus fills. En el vessant professional ha estat complicat, tant arran dels lloguers dels pisos com de la Borda del Pi. M’han anul·lat els esdeveniments, molts d’ells per al 2021. Però no he abaixat els braços i he treballat de cara a aquest estiu. També he gaudit de les petites coses de la vida, com llegir un conte als meus fills, hem millorat la comunicació a la família.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Sobretot en la presa de consciència de la nostra vulnerabilitat, tant personal com social. Hem de prendre consciència que cal millorar la condició humana, ser més solidaris i tenir més cura de la natura. No podrem canviar radicalment de vida, però hem pogut veure que es pot viure d’una altra manera, l’ésser humà es pot adaptar a qualsevol circumstància. Hem de fer front a la pandèmia de manera positiva i tenir una actitud entusiasta i apassionada.
Conxita Marsol
“D’aquesta situació n’hem de sortir reforçats a tots nivells”
-Com l’ha afectat la Covid-19?
M’ha afectat com a tothom, amb preocupació però amb ganes de tirar endavant i adaptar-nos. La feina al comú ha estat molt important des del primer moment per continuar garantint serveis bàsics i essencials per als ciutadans, com la neteja dels carrers o el subministrament d’aigua. He continuat treballant amb la mateixa intensitat per a la parròquia, però d’una altra manera i amb uns altres objectius.
-En què haurà canviat la seva vida?
-Canvia en les expectatives creades que tenia com a cònsol major d’Andorra la Vella. Aquest és el primer any d’un mandat, tot i que l’equip comunal és de continuïtat, i teníem ganes de fer inversions importants i seguir la dinàmica de transformació de la parròquia. Ara treballem per adaptar-nos a la situació, amb un pressupost més ajustat perquè tindrem molts menys ingressos, i esforçant-nos per ajudar empreses i treballadors a sortir d’un moment que es preveu difícil en l’etapa de reactivació econòmica. Creiem en el futur i no deixarem de treballar per Andorra la Vella. És el moment de ser valents i amb sentit comú. D’aquesta situació n’hem de sortir reforçats a tots nivells.
