Rodrigo Martínez, de Beç Restaurant, ens parla de la seva trajectòria, del valor del producte de temporada i de com el menú degustació evoluciona constantment. En aquesta entrevista ens comparteix que significa per a ell el reconeixement de la Guia Michelin i els nous projectes que ja està impulsant al país.
Rodrigo, com vas començar en el món de la cuina?
Vaig començar a la cuina als 18 anys. Vaig acompanyar un cosí a veure algunes escoles de cuina a Buenos Aires i, com que no tenia gaire interès a continuar estudiant perquè, de fet, volia estudiar enginyeria electrònica, vaig sentir que la cuina tenia una sortida laboral ràpida i vaig pensar: «això és per mi». Allà va començar tot. I després, a poc a poc, va néixer la passió per la cuina.
Sens dubte, Beç s’identifica amb una cuina de producte i d’estacionalitat. Quina proposta culinària oferiu per a cada època de l’any?
És veritat que el Beç es dedica molt al producte de temporada. Treballem amb producte fresc i ara està molt de moda el quilòmetre zero, el producte de proximitat, el producte de casa, però és un producte que té molts límits, que està molt restringit, i més en la situació geogràfica en què ens trobem a Andorra. Aleshores, utilitzem producte de proximitat, és clar que sí, però se’m queda curt, en necessito més. Per tant, jo sempre dic que no importa d’on vingui el producte mentre sigui de bona qualitat i fresc. Nosaltres anem canviant segons l’època de l’any. A l’hivern, per exemple, tenim tòfona, tenim pèsol, bolets, carn de caça… I després, quan arriba la primavera, tenim bolets de primavera, tomàquets, enciam, i ens agrada utilitzar-ho tot. També el clima va canviant cada any. Canvia el temps i els productes no surten exactament en la mateixa temporada, així que és molt difícil preveure tot el que tindrem tant a nivell de cultius com de carn i de peix.
Com està pensat el menú degustació de Beç? I què pot esperar el client?
El menú degustació del Beç està, sobretot, adaptat al que busca el client. Vaig començar amb una cuina una mica més exòtica i vaig haver d’acostar-me més a la tradició, perquè era el que el client demanava. El menú degustació del Beç va canviant, canvien els plats, canvien els formats i també varia segons les estacions. És una proposta que s’adapta constantment al que la gent busca. De fet, cada dia creix més i va millorant a poc a poc.
Què ha significat per a vosaltres l’entrada de Beç a la Guia Michelin?
Entrar a la Guia Michelin significa una recompensa a l’esforç, a la feina i a la perseverança a ser-hi cada dia, donant el millor per als nostres clients, seleccionant productes, creant plats, buscant receptes, millorant constantment. L’equip és el resultat del treball de totes les persones que tenim al voltant, família, treballadors, proveïdors, amics i clients. Al principi del restaurant, ens va costar molt trobar el personal adequat, però ara mateix tenim un bon grup de persones amb moltes ganes de gaudir de la cuina, del servei i, sobretot, amb ganes de fer créixer aquest projecte. Per tant, és un agraïment a totes les persones que han passat pel restaurant.
I ja per tancar, ens podries explicar els teus projectes de futur més immediats?
Com a projectes de futur, ara mateix el més important és posar en marxa tot el que tenim entre mans en el present. Acabem d’obrir el Bar de la Plaça del Poble, a Andorra la Vella, i també hem obert un restaurant de carns a la planta superior, que es diu Rosta. Estem en ple procés d’arrencada, que és una etapa molt complicada i difícil, i esperem aconseguir que el Bar de la Plaça del Poble torni a ser aquell punt de trobada que havia estat per als andorrans.
A més, com a recompensa, tenim aquest restaurant de carns a la part superior, i ara cal veure si el concepte agrada a la gent, si ens donen suport i si venen sovint.
Un cop tot això estigui en marxa, el desig és continuar dedicant molt de carinyo, molt d’esforç i molta dedicació al Beç, perquè segueixi en aquest rumb ascendent cap a convertir-se en un molt bon restaurant d’Andorra.
