Toni Bou : “Aconseguir un títol és una pressió, però també una motivació”

Es va iniciar com a pilot de Bike Trial als vuit anys. Després de coronar-se Campió del Món en la seva categoria el 1999, es va llançar al trial en motos. Avui dia té 27 títols mundials, una autèntica bestialitat; tretze a l’exterior (outdoor) i catorze d’interior (indoor). Des de començaments del mes de maig ha retornat als seus entrenaments en Naturlandia, després de gairebé dos mesos de confinament.

Fotos: Fidel Bagan / Toni Bou

– Com t’ha afectat professionalment la Covid-19? Com ha estat el confinament a Andorra, què ha estat el més dur de superar?

Crec que em va afectar com a tothom. Deixar d’entrenar és una aturada i un canvi de vida. Ha estat una experiència que he tractat de portar de la millor manera possible. Penso que hem tingut sort, perquè al final els esportistes, si tota va bé, reprendrem el campionat més endavant i no haurem estat tan perjudicats. Però, evidentment, estar tancat a casa, durant gairebé dos mesos, ha estat bastant dur.

-Humanament, creus que t’ha aportat alguna una cosa positiva?

Crec que ens ha ajudat a valorar el que tenim i el que vivim. Totes les coses del dia a dia, que les gaudeixes, però estem tan acostumat a fer-les, que ho veiem com una cosa normal. Ara, que podem sortir, qualsevol cosa que fem és divertida i emocionant de fer. Per això, crec que hem de viure, intensament, i gaudir de cada moment. Sobretot, valorar les coses, perquè quan no les tens t’adones del que valen.

-Els vídeos que has pujat a les teves xarxes socials durant el confinament han tingut gran viralitat. Com neix aquesta idea de gravar-te dins de casa i amb la teva moto, normalment ho fas?

No, no ho faig mai. Va ser una idea molt divertida i una manera de passar el dia molt més ràpid. Evidentment, no ho podria fer entrenant perquè es destrossaria tota la casa. Però crec que ha estat una cosa bonica, que m’ha divertit a mi i a molta gent. També va ser una experiència molt positiva de cara als espònsors.

-Vas poder entrenar, per primera vegada, el dilluns dia 4 de maig, com has viscut la tornada, després d’estar gairebé dos mesos sense poder entrenar?

Va ser una situació una mica estranya, sobretot al principi. La veritat és que trobar-te allí després de tants dies, sense poder fer-ho, experimentes una sensació molt estranya. Però l’important és reprendre el ritme, no lesionar-se, ja que tenir una lesió seria un problema major després d’estar dos mesos parats. Així que anem amb molta cura, però molt content pels entrenaments i el que estem aconseguint.

-Quines són les mesures de seguretat que has de seguir? Existeix algun protocol?

Sí, hem d’entrenar a distància i no podem entrenar amb els motxillers que habitualment ens acompanyen. En el meu cas, entreno amb dues persones cada dia. Entre els pilots, per seguretat, ens ajudem per als llocs que són més perillosos. Ara no estem entrenant al mateix nivell que abans, ni en els llocs habituals. Però agraeixo, una vegada més, a la Federació Motociclista Andorrana, que s’ha encarregat de totes les gestions perquè puguem entrenar, al Comú de Sant Julià i a Naturlandia, per cedir-nos aquest lloc, que és un paradís i perfecte per a fer aquest esport. Entrenem cadascun dels pilots en els seus horaris. És un grup bonic i tots compartim les ganes de tornar.

-Has celebrat el teu vint-i-setè títol mundial sense poder completar totes les proves. Com ho has viscut?

És un títol que no vàrem poder celebrar, però t’ho emportes d’alguna manera, és súper positiu. Es van perdre dues carreres. Eren set, però vam poder aconseguir la victòria en les cinc primeres. És una pena no poder-ho aconseguir en la pista, sempre et quedes amb el cuquet aquell, i més, si no el pots celebrar amb la família i els amics. Però estaven passant tantes coses estranyes  al món, que al final ja semblava el més normal. Va ser una situació molt dura per a tots i per a mi també. No obstant això, la primera setmana de confinament, després d’haver-hi aconseguit un títol mundial, em va aportar molta tranquil·litat i temps de cara a començar un altre campionat.

– Ara mateix el calendari competitiu és incert, Quan creus que es posarà en marxa de nou la competició?

Es parla del setembre, també d’agost i de juliol, però tot es va retardant. És molt difícil saber-ho, ja que pot canviar tot d’un moment a un altre, si hi ha algun rebrot en qualsevol país. Si la corba s’aplana i es normalitza tot, crec que podem començar el campionat al setembre. Però pot haver-hi canvis, tot és molt incert, fins que no estiguem a prop de la data, no ho podrem saber.

– Et preocupa que algunes proves, entre elles les andorranes, es puguin suspendre a causa de les restriccions perquè les facin poc rendible per als promotors?

Sí, és preocupant. Sabem que l’economia s’ha ressentit moltíssim i a Andorra l’estem vivint amb el turisme i en tots els sectors. Es poden perdre moltes carreres. Serà un any de transició amb poques carreres i per a nosaltres fer més carreres és més positiu, ja que es converteix en un campionat més just per a tots els pilots, però enguany serà diferent. L’important és que es pugui dur a terme, ja que va haver-hi un moment en què es creia que no podríem competir.

-Andorra acull dues proves del mundial, com es pot ajudar al fet que hi hagi més pilots del país que arribin al mundial?

Entrenant als pilots que comencen a despuntar, perquè sempre necessites algú d’elit a prop, per a poder copiar el que fa i veure com treballa. Crec que els joves i els andorrans estan en bona línia i poden arribar. Intentarem dur a terme una escola en Naturlandia, conjuntament amb la Federació Motociclista andorrana, per a fer una gran base i que amb el temps acabi sortint un campió del món andorrà, ja que és un país que, amb el que li agrada el trial, seria una passada que un nacional ho pogués aconseguir.

-Com portes la popularitat a Andorra, tenint en compte que ets un personatge tan conegut, pots viure tranquil?

Sí, es viu molt bé. La gent d’Andorra és molt respectuosa i em coneixen, en el meu cas a causa de l’esport. Això em fa sentir que he fet una bona feina, però en cap moment hi ha situacions d’aclaparament, ni de bon tros. Així que estic molt content. És un lloc molt tranquil i la veritat que s’està molt bé.

-Amb més de 14 anys d’hegemonia i 27 títols consecutius, com es manté la motivació per a continuar guanyant títols i  per a seguir sent el millor?

Bé, és molt fàcil, perquè això és el que m’agrada i és la meva passió. Si no guanyés, també ho estaria fent. Gaudeixo amb el meu dia a dia. Poder dedicar-me a això, i gaudir guanyant, és una injecció de moral. Aconseguir un títol és una pressió per als anys següents, però també és una motivació. És un repte competitiu, m’agrada mesurar-me, posar-me a prova i no només en les competicions, sinó en el dia a dia, i això és el que em fa estar motivat. Començar cada temporada amb ganes d’aconseguir títols.

-Tens por a deixar de guanyar o a deixar de ser el núm. 1?

Sí, sempre fa por perdre el títol. Però la veritat és que estic vivint aquesta experiència molt més del que podria imaginar. Crec que hi ha molt pocs esportistes que han pogut aconseguir 27 títols mundials. Evidentment, quan es perd a ningú li agrada. Si es pot guanyar, es guanya, si no, has d’intentar estar el més amunt possible, mentre t’ho passis bé. Crec que m’ho mereixo, perquè han estat molts anys, molts títols, i una gran pressió, la qual, si no guanyés, no te la trauries del damunt. Quan no ets al punt de mira de tothom, és diferent competir i, fins i tot, es gaudeix més, potser.

-Per què vas triar Andorra com destinació per a viure i entrenar?

Un dels llocs en els quals més m’agrada practicar trial és a les muntanyes d’Andorra. Els Alps d’Itàlia i França per a mi són paradisos en els quals entrenaria tota la vida i Andorra s’assembla molt. És un lloc on deixen   practicar aquest esport i et donen moltes facilitats.

-Com és la teva vida a Andorra, què t’agrada fer a Andorra quan estàs lliure?

La meva rutina és un entrenament, al matí i a la tarda, m’agrada combinar-ho per a sortir a caminar amb la bicicleta, amb la meva núvia i els meus amics. Sóc un noi súper tranquil, m’agrada sempre estar a casa, amb la família, i gaudeixo anar al cinema i viure una vida tranquil·la. Sempre estem viatjant molts quilòmetres, passant nervis, llavors, la tranquil·litat de casa, sempre s’agraeix.

-T’ha sorprès alguna cosa en particular d’Andorra?

Sí, la tranquil·litat de la muntanya i la desconnexió, és com si estiguessis en un lloc súper llunyà de la civilització, però en un moment ets a la ciutat, això és el que més m’agrada.

– Alguna vegada t’has plantejat què t’agradaria fer quan deixis la moto?

Veurem, això depèn molt de les lesions i de la motivació. Crec que ho deixaria en el moment que no tingui motivació, no em diverteixi o no tingui un objectiu. Però seguiria vinculat a aquest món, que és el que més m’agrada. Potser muntar un equip d’Honda, que és la meva marca, i alguna cosa que tingui connexió amb el món del motor.