Vicky Jiménez, princesa del Roland Garros

Es va coronar vencedora sota la Torre Eiffel en la categoria sub-13, el triomf més important de la seva carrera. La Vicky Jiménez entrena a fons per continuar en aquesta línia ascendent. Una tenacitat i una gran voluntat guanyadora en fan una aposta real de futur.

El seu avi, Joan Jiménez Ysamat, jugava gairebé cada dia a tennis a les pistes de Santa Coloma, i allà va inculcar als seus fills aquesta afició. El mateix ha fet el Joan, pare de la Vicky, que ja li va posar una raqueta a les mans als 6 anys. La nissaga dels Jiménez no té la intenció d’aturar-se amb la Vicky. El petit Joan, el seu germà, amb només 8 anys ja comença a fer els primers passos en aquest esport.

Quan vas començar a jugar a tennis?

Crec que el meu pare em va comprar la primera raqueta als 6 anys. Quan era petita, em passava hores i hores al frontó, practicant amb la raqueta. Em va encantar aquest esport, és la meva gran passió. M’apassiona el tennis perquè és un esport individual i m’agrada molt competir. I guanyar, és clar!

Quan vas guanyar el primer torneig?

El primer va ser als Estats Units, i als 10 anys, vaig ser campiona de França de la meva categoria. Després vaig començar a guanyar tornejos al circuit català i en diferents competicions.

“M’apassiona el tennis perquè és un esport individual i m’agrada molt competir. I guanyar, és clar!”

Qui t’entrena?

El meu pare, des de sempre! Em va començar a entrenar als Estats Units, quan ell portava una escola de tennis allà. Vam tornar a Andorra, seguia amb la preparació amb el meu pare i també amb l’Òscar Pons i cada cap de setmana el meu pare em portava a competir pel circuit català i espanyol.

I ara entrenes a Sitges?

Sí, el setembre de l’any passat el meu pare va decidir marxar a viure a Sitges perquè jo pogués entrenar i progressar, tot i que la meva mare i el meu germà es van haver de quedar a Andorra, no va ser fàcil… Aquí era complicat mantenir un nivell d’entrenaments prou alt, perquè hi ha una mancança important de pistes. El meu pare va agafar tres pistes al Club de Golf Terramar i va muntar una acadèmia d’alta competició, un centre d’entrenament on hi ha altres nens. Tots fem un programa que combina els estudis amb el tennis.

Vicky Jiménez
Foto: McGrau
Guanyar el Roland Garros sub-13 ha estat una gran experiència…

Sí, va ser fantàstic! No m’esperava aconseguir el triomf, tot i que ho desitjava molt… Al tie-break vaig superar una pilota de partit en contra i llavors ja va estar, vaig guanyar per 8-6!!!

Quina sensació vas tenir?

Vaig estar molt contenta, jugar davant de tanta gent va ser impressionant, allà sota la Tour Eiffel, va ser increïble!

Vas estar amb grans estrelles del tennis…

Sí, vaig estar parlant amb l’Arantxa Sánchez-Vicario, i fins i tot vaig jugar un partit de dobles mixtos al costat d’André Agassi contra Steffi Graff i el noi que va guanyar la seva categoria.

“El meu pare em va comprar la primera raqueta als 6 anys”

Quins són tels teus ídols com a tennistes?

Rafa Nadal! En noies, Petra Kuitova, és una jugadora txeca que és esquerrana, com jo!

És molt dur com a entrenador el teu pare?

És exigent, però és normal… em diu que he de tenir bona actitud.

Quantes hores entrenes al dia?

Unes quatre hores cada dia, entre tennis i preparació física.

Vicky Jiménez va guanyar el roland garros sub-13
Foto: McGrau
Competiràs als Jocs dels Petits Estats de Montenegro?

Andorra és el meu país i em fa molta il·lusió representar-lo.

Tens ajudes del Govern?

Avui ens han rebut al Govern i al COA, i de moment tinc una ajuda del Comitè Olímpic i també una beca ARA del Govern.

Quins són els teus propers reptes?

A finals de juliol, el Campionat d’Espanya infantil, una prova que vaig guanyar l’any passat en la categoria aleví.

Tens temps per sortir amb les amigues?

No… només entreno i estudio. No tinc temps per res més!

Però el sacrifici val la pena…

Sí, vull arribar a ser tennista professional i això demana molt esforç.

 __________________________________________________

La Victòria Jiménez Kasintseva neix a Andorra la Vella el 9 d’agost del 2005. Va a l’Escola Andorrana fins que els seus pares marxen a viure a Nova York durant prop de cinc anys. Té un currículum espectacular, amb menys de 10 anys ja era campiona de França de la seva categoria i ja havia conquerit diversos campionats a Catalunya, a Sevilla, a Javea, a Pamplona, a Canàries i a Turquia.

A Holanda, va guanyar el torneig de dobles sub-14, a Mallorca també va proclamar-se campiona de la categoria i a Lleida, va quedar campiona d’Espanya sub-13. Els seus últims triomfs són al Comte de Godó, campiona sub-14, el campionat de Catalunya sub-14 i campiona del Roland Garros sub-13. Parla cinc idiomes, català, castellà, francès, anglès i rus. Entre les seves aficions figura la natació, el futbol i el bàsquet.