La Covid-19, un virus que afecta la sanitat, la societat i l’economia: PUNT DE VISTA SINDICAL

Gabriel Ubach

Secretari General d’Unió Sindical d’Andorra (USdA)

Què en pensa de les mesures preses pel Govern?

Des d’un principi, des de l’Unió Sindical d’Andorra (USdA) ja vam deixar clar que nosaltres no apostàvem pels ERTO tal com el Govern els ha aplicat. Nosaltres teníem clar que calien unes rentes bàsiques (…) que vam xifrar en 450 €/mes. Què vull dir amb això: a la persona que se li aplica un ERTO, se li donen 450 €/mes per supervivència, és a dir, només s’ha de pagar el menjar, i se li congelen tots els pagaments que havia de fer. No ha de pagar hipoteca i no ha de pagar despeses diàries, excepte el menjar. Així no hauríem creat una bossa de deute públic tan gran, sinó tot al contrari. (…) Els crèdits que s’han fet a empreses i autònoms, gairebé tots aniran a fons perdut.

També t’explicaré per què nosaltres ens vam oposar als ERTO a l’andorrana: a Espanya, si et fan un ERTO, la seguretat social paga el 60% del salari dels treballadors, i l’empresa acaba de completar la part que acordin dins el comitè d’empresa. Aquí, a Andorra, el Govern mai va voler sentir a parlar ni del subsidi d’atur contributiu, ni del fons empresarial. Us imagineu com hagués canviat la situació aquí a Andorra si els últims 15 anys, l’1% de tota la massa salarial hagués anat a parar a un compte bancari? I l’1% de tots els beneficis de totes les empreses andorranes hagueren anat a parar a un compte bancari? A més a més, a Andorra no existeix la figura del delegat sindical dins de les empreses.

I per què creu que això és així?

És molt fàcil. Perquè no hi ha les garanties suficients i la legislació no és el suficientment protectora perquè treballadors i empresaris puguin seure amb igualtat de condicions en una taula. Amb els ERTO a l’andorrana que ha proposat el Govern d’Andorra, el treballador està completament venut i a la voluntat de l’empresari, ja que aquí és l’empresari qui decideix si fa l’ERTO i de quina manera el fa, i al treballador li queden dues opcions: o bé acceptar l’ERTO que li proposa l’empresari o anar-se’n al carrer, perquè recordem que aquí a Andorra l’acomiadament és lliure i l’empresari no ha de justificar perquè acomiada aquell treballador.

Però existeix la figura de l’acomiadament improcedent?

Aquí, l’acomiadament improcedent s’ha de justificar molt bé. I un treballador davant d’un empresari ho té molt difícil. Andorra, en l’àmbit social i laboral, està a anys llum dels països que l’envolten, i la crisi de la Covid-19 ha fet aflorar molt més totes aquestes mancances que fan que la societat andorrana estigui amb una mà al davant i una mà al darrera. I per la Unió Sindical d’Andorra, la responsabilitat de com ens trobem avui en dia és tota del Govern d’Andorra, de l’estat, que no ha fet els deures i que no ha preparat la situació.

Han acudit a l’USdA molts usuaris?

Moltíssims, i estan acudint cada dia més. Els ERTO són l’atur encobert. Què vol dir això? Que en uns mesos, quan les empreses obrin, si no tenen clientela, si les duanes encara estan tancades o si els nostres principals clients, que són Espanya i França, no venen a comprar en massa aquí a Andorra, ens trobarem que les empreses no faran caixa i moltes faran fallida.

Quina és la vostra proposta per a millorar la situació dels afectats tant per ERTO com per acomiadaments?

El que et puc explicar és que em vaig guiar bastant per un empresari andorrà que es diu Joan Viladomat. Aquest senyor es va replantejar el sistema andorrà per als seus treballadors. Tenia dues opcions: o pagar-los-hi 1.500 € i que aquests treballadors s’espavilessin per buscar pis, pagar els dos mesos de fiança que es demanen, pagar l’aigua, la llum i el menjar, o bé fer el que va fer. Ha llogat un hotel i hi ha confinat a tots els seus treballadors. Els hi paga 1.200 €, i els treballadors li paguen a ell 200 €/mes en concepte de despeses de lloguer i menjar. Això vol dir que cada treballador, cobrant bastant menys, s’enduu nets a la butxaca 1.000 € cada mes, tenint el que són els tres àpats i dormir garantits.

Per tant, vostè proposaria prendre mesures com les que va prendre el senyor Viladomat

Clar. El que vam proposar al seu moment era això, que la gent pogués cobrar 450 € per persona al mes i ja tenia el menjar garantit. (…)  A nosaltres, el que ens preocupa enormement és el gran forat que estem fent a les arques de l’Estat, perquè ja estem a 400 milions d’euros i pujant, i no hem donat la mateixa ajuda a tothom (…). A part, veurem que passa amb molts d’aquests crèdits tous que estan garantits per l’Estat si després aquestes empreses fan fallida. Qui acabarà pagant això és el mateix Estat, som tots.