Temporers argentins, acollits a Andorra mentre el govern del seu país s’ha rentat les mans

Un important grup de ciutadans argentins es troben atrapats al Principat d’Andorra, arran de les mesures previstes pel govern del país sud-americà en el decret 260/2020, que suspèn temporalment els vols internacionals provinents de les anomenades “zones afectades”.

Fotos: Facebook / Argentinos varados en Andorra

Durant les darreres setmanes, la presència de temporers argentins que han finalitzat la seva activitat al país ha estat un tema molt recurrent en l’opinió pública, ja que aquest col·lectiu representa una part important de la mà d’obra dels sectors de l’hostaleria, la restauració i l’esquí, que són dels segments més afectats per les mesures de seguretat aplicades pel Govern d’Andorra, però no s’entrelluca una solució imminent.

La situació dels temporers argentins es va agreujar a partir del decret 260/2020 del 12 de març, signat pel president d’aquell país, Alberto Fernández, en el qual es restringien tots els vols internacionals provinents dels Estats de la Unió Europea i l’Espai Schengen, del Regne Unit, d’Irlanda del Nord, dels Estats Units, de Corea del Sud, del Japó, de la Xina i d’Iran. Aquest grup de països és considerat pel decret com a “zones afectades” per la Covid-19 i, per tant, només s’acceptarien vols de repatriació per als residents argentins, amb l’aplicació de totes les mesures sanitàries corresponents.

En la pràctica, les dilacions han estat a l’ordre del dia. Des del Govern d’Andorra s’ha informat sobre diferents mecanismes per a retornar als temporers argentins al seu lloc d’origen, però l’Administració Nacional d’Aviació Civil (ANAC) de l’Argentina ha desautoritzat l’entrada d’aquests vols, prèviament concertats, amb la cooperació del govern francès i Air France. Segons estimacions del col·lectiu Argentinos varados en Andorra, fins al 14 de maig, romanien 1.965 ciutadans d’aquell país a territori andorrà, després de repatriar 232 persones en diferents vols amb destinació a l’Aeroport Internacional d’Ezeiza, a Buenos Aires, algunes pertanyents a col·lectius vulnerables. Posteriorment, el Govern d’Andorra i altres entitats del país han pogut repatriar més ciutadans argentins i, fins al 25 de maig, un 1.200 temporers encara esperaven per tornar a casa.

Maga G., una de les portaveus del grup Argentinos varados en Andorra, va confirmar a Dona Secret que ells comptabilitzen aproximadament 780 persones amb intenció real de retornar a territori argentí, però, les mesures decretades pel govern del seu país i l’embut que només permet el retorn de 400 residents per dia, fan més complicat el tan anhelat regrés. En diferents al·locucions, el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, ha manifestat el seu suport als ciutadans argentins que travessen per aquesta situació, de manera que el Govern d’Andorra ha estat en comunicació constant amb les autoritats argentines, especialment amb els consolats, per a facilitar una sort de salconduit per a la resta d’aquestes persones.

Els temporers avalen les accions preses pel Govern d’Andorra

“Del Govern d’Andorra podem dir que s’ha portat de manera neta, excel·lent, franca i directa”, manifesta Maga G., que, a més a més, indica que la comunicació entre les autoritats i el col·lectiu que ella representa ha estat fluida i constant. D’altra banda, lamenta que el govern argentí estigui “mirant cap a l’altre costat mentre estem a casa aliena i mantinguts per un govern aliè”.

I és que el Govern d’Andorra, amb la col·laboració dels comuns i altres institucions, ha prestat una atenció prioritària als temporers de totes les nacionalitats, als quals se’ls han gestionat diferents vols de retorn o, en altres casos, una pròrroga amb caràcter excepcional i temporal en el termini de duració dels contractes d’arrendament dels pisos on viuen els treballadors temporers, mentre se soluciona la tornada d’aquestes persones als seus països d’origen. Andorra Telecom, per la seva banda, ha acordat el retorn de l’import no consumit a aquells clients temporers que van donar de baixa el servei abans d’hora.

Malgrat les accions del Ministeri d’Afers Exteriors amb els representants diplomàtics de l’Argentina, segons la informació oficial emesa pel Govern d’Andorra, s’haurien ubicat uns 150 argentins entre tres diferents vols, amb sortida des de París, Madrid i Barcelona, els dies 30 d’abril, 1 i 2 de maig, respectivament. Cal recordar que el passat 26 d’abril, es va gestionar la sortida de dos vols amb 14 temporers argentins pertanyents a col·lectius sensibles, com ara embarassades o persones amb alguna condició especial de salut, tot i que encara hi ha algunes persones portadores del VIH, pacients oncològics, diabètics, embarassades, pacients cardíacs, segons el registre del col·lectiu Argentinos varados en Andorra. El passat 13 de maig, l’Executiu va confirmar la sortida d’un altre vol, des de Barcelona, amb 75 temporers argentins, mentre que Ski Andorra, entre el 20 i 22 de maig, va aconseguir repatriar 576 persones entre dos vols des de Madrid. Per al 25 de maig, el Govern hauria programat un altre viatge, des de la capital espanyola, amb 160 passatgers més.

Des d’Andorra s’han dut a terme diferents mecanismes per atendre aquesta problemàtica; per exemple, els permisos temporals de residència per a aquestes persones s’han prorrogat tres vegades, la qual cosa ha permès que els ciutadans argentins no perdin la seva condició legal al Principat i puguin gaudir dels serveis sanitaris corresponents, entre altres.

S’esgoten els estalvis i la paciència

Per als ciutadans argentins atrapats a Andorra, la situació econòmica és la més preocupant, ja que, des del 13 de març, han vist esfumats els seus ingressos i estalvis, que majoritàriament s’han adreçat a cobrir despeses bàsiques o de lloguer. “Alguns teníem estalvis perquè ja treballàvem des de l’inici de la temporada, però altres persones acabaven de començar la seva feina o es trobaven en la cerca d’alguna oportunitat laboral”, explica Maga G., que posa l’accent en l’especificitat que cada cas comporta.

Malauradament, els retards, l’hermetisme i la falta de respostes, per part del seu govern, posen en una posició molt complicada als ciutadans argentins que romanen a Andorra; alguns d’ells ja s’han vist afectats emocionalment, mentre que altres persones han estat objecte d’atacs discriminatoris arran d’alguns grups que s’han saltat el confinament. En aquest sentit, Argentinos varados en Andorra retreu aquests tipus de conductes i recorda la importància de respectar les lleis del Principat. La seva portaveu precisa que s’ha d’evitar estigmatitzar a la resta de temporers per la irresponsabilitat d’unes poques persones. “La majoria de nosaltres respectem Andorra i tractem que sigui sempre així (…). De fet, hi ha persones que presten suport com a voluntaris de la Creu Roja o als stops labs, així com hi ha altres grups de gent que cuiden els espais verds del Pas de la Casa. Aquesta és una forma de mostrar gratitud amb Andorra”, comenta.

Mentre els diners escassegen i la pressió sobre aquestes persones augmenta, l’estricte protocol que l’Aeroport Internacional d’Ezeiza aplica per a extremar els controls sanitaris, fa més precària la situació de milers d’argentins atrapats a terres estrangeres que, segons les estimacions d’Argentinos varados en Andorra, es comptabilitzaven en uns 24.000, el passat 8 de maig. El diari local Clarín va informar que, fins al 10 de maig, 70.000 ciutadans d’aquell país havien pogut tornar, via aèria, i altres 130.000, per via terrestre, un fet que genera una altra qüestió: perquè els argentins no tornen a una ciutat propera al seu país i travessen la frontera? Aquest interrogant també se li va acudir a la Maga G., plantejant Sao Paulo o Santiago de Xile com a possibles escales, però no és una opció en aquest moment, ja que, tant Brasil com Xile, només permeten fer servir els seus aeroports com a punts de trànsit en aquest context, motiu pel qual no podrien sortir de la terminal i es traslladaria un problema a una altra latitud. Per tant, mentre no hi hagi una solució, a curt termini, les úniques opcions que els hi queda són: la paciència i l’ajuda del Govern i Comuns d’Andorra.