Rosa Duat: “L’atenció primària ha detectat i fet el seguiment de més del 80% dels casos”

La Rosa és metgessa d’atenció primària i és una de les persones que ha patit la malaltia i que, per tant, pot parlar amb doble coneixement de causa. Entre els grans canvis que ha provocat la pandèmia en l’àmbit de la professió mèdica, destaca l’atenció telemàtica, que ha estat bàsica per no desatendre cap pacient.

-Quan va començar a alarmar-se?

Quan es va iniciar la pandèmia a Wuhan, ja vaig començar a inquietar-me, però la preocupació real va aparèixer a principis de febrer amb el brot d’Itàlia; només era qüestió de temps que ens acabés arribant el virus. Les darreres setmanes de febrer i les primeres de març, l’atenció primària ja estava alerta per la detecció de casos, els símptomes de la Covid  són molt similars als d’altres infeccions víriques respiratòries i per tant el diagnòstic clínic sense poder fer PCR en els primers casos va ser molt complicat, en aquells moments es prioritzaven els criteris epidemiològics seguint les directrius de l’OMS.

-Ha tingut por del contagi per part dels seus pacients?

Sempre hi ha por al contagi, por a com es manifestarà en nosaltres la malaltia i sobretot por a contagiar a la família, però això forma part de la nostra professió i no  et condiciona a l’hora de treballar.

-Ha detectat molts casos a la seva consulta?

Si, moltíssims. Des del 16 de març fins a avui, la gran majoria de les consultes d’atenció primària han estat relacionades amb el coronavirus. Hem detectat i fet el seguiment de més del 80% dels casos, per sort la majoria dels pacients amb infecció per coronavirus tenen una simptomatologia lleu o moderada que no han requerit ingrés hospitalari, en aquest casos és on el metge de primària té el paper més important fent el diagnòstic de sospita clínica  precoç, recomanant l’aïllament immediat i sobretot fent el seguiment i acompanyament del malalt durant aquest període tant difícil i de tanta incertesa fins a la curació.

-Com s’ha modificat la seva activitat?

-L’activitat dels centres mèdics ha canviat molt, hem hagut de crear els circuits adequats per evitar contagis en les visites presencials. Ha estat i encara és difícil aconseguir el material de protecció necessari. S’han fet només les visites presencials que eren prioritàries, la resta de la feina ha estat no presencial. Fins ara a Andorra no es feia atenció telemàtica i nosaltres ens hi hem adaptat ràpidament, aconseguint la contenció dels casos lleus i moderats a domicili i ajudant a evitar el col·lapse del sistema.

-Com s’ha organitzat l’atenció primària?

Des del minut 0 de l’inici de la pandèmia l’atenció primària vehiculada pel Col·legi de metges i en estreta col·laboració amb el ministeri de Salut, el SASS i la CASS ens hem organitzat per poder gestionar aquesta situació. S’han fet protocols de seguiment,  s’han establert torns de guàrdia i els circuits adequats per poder visitar els pacients sospitosos de Covid que necessitaven visita mèdica presencial al centre intermedi de control. També hem establert canals de comunicació ràpids entre nosaltres per poder resoldre dubtes i treballar tots igual. La història clínica compartida en què treballem des de fa un any i mig ha estat de gran ajuda. S’han prioritzat les visites no presencials per protegir del contagi els pacients i els metges, tots els metges de primària hem estat atenent preferentment per telèfon, mail i whatsapp, evitant així el desplaçament innecessari de la gent a urgències. Molts de nosaltres hem continuat treballant des de casa tot i estar confinats o malalts.

-Quina valoració fa de la gestió de la pandèmia aquí?

Molt bona. És una situació excepcional, complicada de gestionar, crec que s’han pres decisions ràpides i adequades tot i ser difícils, no s’ha col·lapsat el sistema sanitari i tots hem pogut ser diagnosticats i atesos com calia. La població ha estat exemplar, ha seguit  totes les indicacions sanitàries i de confinament, cal felicitar a tothom. Em sento orgullosa del meu país i de la seva gent.

-Es veu la llum al final del túnel?

No, crec que encara queda molt per estar la final del túnel, estem davant d’un agent infecciós nou, encara desconeixem molts aspectes del seu comportament, cada setmana canvien les directrius d’actuació, tractaments, tots estem aprenent diàriament. Crec que haurem d’aprendre a conviure amb aquest virus durant un temps i ens haurem d’adaptar.

-Haurem de portar mascaretes durant temps?

Les mesures de protecció les haurem de mantenir durant mesos i seguir les directrius que vagin marcant les autoritats sanitàries. És difícil definir per quant temps i quines mesures seran necessàries.

-Cal fer el test a tota la població?

Si, cal conèixer el nivell d’immunitat de la població, això ens ajudarà a determinar com ens hem de comportar i les decisions que calen. Som un país petit i tenim la possibilitat de testar a tota la població i el comportament del virus, serem un cas únic i un exemple a seguir. Com més informació contrastada tinguem, millor serà la resposta per evitar nous contagis.

-Què va pensar quan li van comunicar que tenia la Covid-19?

Feia uns dies que estava confinada i sospitava que la tenia, no va ser cap sorpresa. He estat afortunada perquè he tingut simptomatologia lleu i vaig poder seguir atenent els pacients per telèfon o whatsapp. Estar tan ocupada em va ajudar a passar més ràpidament cada dia d’aïllament.

-Què és el que fa més mal d’aquesta malaltia, el distanciament familiar o el patiment per un desenllaç no desitjat?

És una malaltia molt cruel, tots patim situacions complicades, el confinament, l’aïllament social, de la família, la solitud, el tancament de negocis, la pèrdua de llocs de treball…, però a poc a poc ens anirem adaptant i ens en sortirem. Sens dubte, el pitjor és la pèrdua dels que estimem, perquè és irreparable.

Més info