Can Manel, un comiat amb regust de benvinguda
Els fogons del llegendari restaurant Can Manel es van encendre per última vegada a l’antic local del carrer Mestre Xavier Plana, on el xef Carles Flinch va fer palpitar els paladars d’uns comensals molt especials. L’icònic establiment estrenarà, pròximament, una nova ubicació al bell mig de la capital.
Fotos: César De Pablos
Nombroses són les històries i anècdotes que s’han contat sobre les taules de Can Manel, un somni que va començar el 1974, de la mà del Manel Flinch i la Pepita Font, i que va ser tota una realitat, cinc anys més tard, amb l’obertura d’un local que va mantenir la flama encesa durant els darrers 42 anys.
Malgrat que és cert que l’antic Can Manel va rebre la visita de celebritats i personalitats destacades, el Carles, fill del Manel i la Pepita, atresora també la confiança que els seus clients més fidels han dipositat en ell. Tant és així que, fruit de la coincidència i de l’assiduïtat dels comensals, tot apunta al fet que el xef Carles té més que clients, grans amics. O almenys això vam poder percebre el passat 17 d’agost, a l’últim sopar a Can Manel.
Passades les 21 hores d’aquell dimarts, la vetllada començava amb les rialles i l’eufòria d’aquells que s’hi van retrobar, dels que van celebrar un aniversari o de qui senzillament volia acompanyar la família Flinch Font en el tancament d’una gran etapa.
Un menú vibrant
Començant amb una copa d’Aperol spritz de benvinguda, els comensals van preparar les pupil·les per gaudir d’un refrescant xarrup de gaspatxo i maduixes, seguit pel cruixent d’ou ferrat, un aperitiu deliciós i explosiu al paladar. Els cargols a la llauna, plat estrella i targeta de presentació de la casa, van ser tot un encert, especialment entre els més nostàlgics, mentre que la coca de recapte amb salmó fumat, el suflé de vieira amb salsa americana i la torrada de foie gras també van causar molt bones sensacions.
El nou Can Manel estrenarà local a principis de setembre, a la plaça Príncep Benlloch.
Quant als plats principals, el trinxat amb donja, la cua de bou amb verduretes al vapor, i el caneló d’escalivada i salsa tàrtara van ser tota una delícia, tot i que altres plats, com ara el porcellet al forn, el bacallà a la llauna, els calamars a la planxa sobre puré de cigrons, el senglar a la brasa amb salsa de romaní, i el tataki de tonyina amb cítrics també van rebre molts elogis. Finalment, el toc de dolçor el va donar una interpretació del clàssic pijama a l’estil Can Manel.
Fogons que tanquen, portes que obren
No és cap secret que, així com el Carles ha crescut fent una que altra entremaliadura a la sala i la cuina del restaurant, la Judit i la Carla, les seves filles, també van passar moments de la seva vida a l’antic Can Manel. L’Anna, la seva dona, també ha estat partícip dels anys daurats de l’establiment. És per aquest motiu que, malgrat l’evident alegria d’obrir un local més modern i “com Déu mana” –dit pel mateix Carles–, la Pepita, el Manel, i gairebé la meitat dels presents a la sala, van deixar córrer alguna llàgrima davant de tantes vivències col·leccionades al llarg d’aquests 42 anys.
